L'OMS aixeca el veto a la hidroxicloroquina en l'assaig clínic Solidaritat

LondresActe de contrició de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que aquest dimecres a la tarda, des de Ginebra, ha anunciat que aixeca el veto que va imposar dimarts de la setmana passada a l'ús de la hidroxicloroquina dins de l'assaig clínic Solidaritat, que patrocina l'entitat i es porta a terme en trenta-cinc països de tot el món. En el moment de comunicar la decisió, el director de l'organisme, Tedros Aghanom, ha afirmat: "A partir de les dades disponibles de mortalitat, els membres del comitè de seguretat diuen que no hi ha motius per modificar els protocols de la prova i, després de rebre aquesta informació, el comitè executiu [de l'OMS] confirma la continuació de totes les branques de l'assaig Solidaritat, inclosa la hidroxicloroquina".

L'origen del veto al producte, defensat, entre d'altres, per Donald Trump, que el mes passat va revelar que en prenia com a mesura de precaució, van ser uns estudis publicats a les prestigioses publicacions científiques The Lancet i New England Journal of Medicine,segons els quals el medicament, habitualment utilitzat contra la malària i el reuma, era a l'origen de l'augment de la mortalitat entre pacients amb covid-19.

Però, d'acord amb una investigació publicada aquest dimecres al migdia pel diari britànic The Guardian, la informació apareguda en les dues revistes es basa en dades d'una companyia nord-americana d'analítica de sanitat, Surgisphere, la fiabilitat de les quals s'ha posat en dubte en les últimes hores. Segons el Guardian, Surgisphere no ha proveït proves suficients per demostrar l'origen de les dades en què es va basar l'article de The Lancet, un dels dos en l'origen de la suspensió temporal decretada per l'OMS.

Així, les dades demostrarien que l'OMS es va precipitar i, potser el més greu, que ho va fer basant-se en una quasi vulgar estafa de què han estat víctimes The Lancet i el New England Journal of Medicine, al publicar estudis científics poc rigorosos. De fet, tant The Lancet com el New England Journal of Medicinehan publicat en les últimes 48 hores un comentari editorial en què expressen dubtes sobre la fiabilitat de les dades publicades.

L'estudi del 22 de maig de The Lancet, signat, entre d'altres, per Sapan Desai, director general de la presumpta companyia d'anàlisi de dades científiques, afirmava haver analitzat informació recollida de prop de 15.000 pacients amb covid-19, ingressats en 1.200 hospitals de tot el món. Suposadament, aquests pacients havien rebut hidroxicloroquina només o una combinació amb altres antibiòtics. L'edició australiana de The Guardian va alertar dels primers errors clamorosos en la informació. L’estudi sostenia que els investigadors van accedir a dades de cinc hospitals del país segons les quals el 21 d'abril ja hi havia 73 morts australians per coronavirus. Posteriorment, el mateix diari ha comprovat que cap dels cinc hospitals va ser contactat en cap moment per Surgisphere per obtenir les dades.

Malgrat que des d'aquest mateix dimecres l'assaig Solidaritat torna a comptar amb la hidroxicloroquina entre les proves, la doctora Soumya Swaminathan, cap científica de l'OMS, també ha advertit en la conferència de premsa: "Malgrat que estem bastant segurs de la seguretat [de la hidroxicloroquina], és possible que en futur introduïm nous canvis en l'assaig".

Aliança per la vacuna

D'altra banda, segons informa Júlia Manresa des de Brussel·les, els Països Baixos, França, Itàlia i Alemanya han anunciat aquest dimecres una aliança per buscar una vacuna contra el coronavirus, segons ha comunicat el govern holandès. "L'aliança explorarà iniciatives prometedores per negociar amb productors per assegurar que hi ha prou vacunes per a la UE i la resta de països", diu en una piulada el govern neerlandès. A banda, però, segons Bloomberg, la Comissió Europea ha demanat als estats europeus que li permetin negociar amb empreses farmacèutiques per intentar garantir contractes i avançaments si es desenvolupa la vacuna i així poder tenir "més força negociadora".