El coronavirus posa el poble més austral del món en quarantena

Santiago De Xile“No m’hauria imaginat mai que el bitxo arribaria a una illa tan allunyada de tot, a l’últim lloc del mapa”. Cecilia Mancilla recorda la seva sorpresa quan va saber que a Puerto Williams, el poble més austral del món, hi havia dos casos de coronavirus. Situada a l’illa de Navarino, a la província de l’Antàrtica Xilena, Puerto Williams és una localitat de 2.000 habitants a la riba del canal de Beagle, entre illes, arxipèlags i penínsules. S’hi arriba en vaixell o en avió des de la ciutat xilena de Punta Arenas o des de l’argentina d’Ushuaia. És a 3.500 quilòmetres de Santiago de Xile. Amb l’arribada de la pandèmia, l’aïllament a què estan acostumats els seus habitants s’ha accentuat encara més.

El 25 de març Puerto Williams es va convertir en el segon municipi de Xile obligat a confinar-se. A més, des de principis d’abril s’hi aplica un “cordó sanitari” que prohibeix l’entrada i la sortida de persones del poble i n’autoritza només l’abastiment bàsic: un ferri de Punta Arenas que manté l’activitat habitual per fer arribar cada dissabte aliments i combustible al territori insular.

Cecilia Mancilla és de Puerto Williams de tota la vida. Té 50 anys i és propietària d’un dels refugis més concorreguts de la zona. Tot i la situació d’excepcionalitat, continua treballant perquè té cinc estrangers allotjats que, veient l’emergència, van decidir quedar-se al poble. “No volen tornar a Santiago perquè allà hi ha molts contagis i els obligaran a estar tancats fins que hi hagi un vol disponible”, explica. Divendres passat el govern de Sebastián Piñera va decretar el confinament obligatori per als 7,5 milions d’habitants de l’àrea metropolitana almenys durant la setmana que ve a causa del boom de nous casos en els últims dies. A la capital s’havien registrat, fins divendres, quasi 40.000 positius i 394 morts, i una ocupació hospitalària del 90%.

El primer cas, un dentista

A Puerto Williams n’hi ha 20. “El primer va ser per un dentista que va venir de Santiago a fer una substitució a l’hospital comunitari”, comenta Cecilia Mancilla. El metge, que havia tingut febre abans del viatge, va passar 18 dies a l’illa i un cop tornat a la capital va donar positiu. La notícia va deixar l’hospital amb només un 10% del personal operatiu i va obligar a cridar reforços de Punta Arenas. Iván Alpes, de 57 anys, va anar a vacunar-se de la grip al mateix centre sanitari. Al cap de dos dies va començar a tenir febre, pèrdua d’olfacte i diarrea. Tant ell com el seu fill gran, asmàtic, van donar positiu per coronavirus i van haver de ser traslladats a Punta Arenas.

A l’illa hi ha dos hospitals, però són d’atenció primària i no tenen prou capacitat per atendre els malalts greus de covid-19. “Em van connectar uns quants dies al respirador i vaig passar trenta-sis hores inconscient”, explica. Diu que es va despertar amb un dolor “terrible” i que “tenia por” pel seu fill petit, que és epilèptic i viu amb ell i la seva dona.

Quarantena sorpresa

Quan va tornar a Puerto Williams després de l’hospitalització, el panorama al poble havia canviat completament: els seus amics i veïns estaven en quarantena. Pels carrers -ara buits- només hi passaven els bombers, que els desinfectaven, i les botigues tenien la persiana abaixada. La gent s’espavilava per fer portar de fora termòmetres, mascaretes o líquid desinfectant, difícils de trobar habitualment a l’illa.

Amelia Mansilla, de 42 anys, és mestra de l’escola de Puerto Williams, un centre que acull uns 300 alumnes, però ja fa dos mesos que està tancat. La professora admet que a l’inici del brot la situació “va ser greu” perquè el primer focus d’infecció es va produir a l’hospital. “Hi havia molta incertesa i psicosi col·lectiva”, afegeix.

Un mes després

De tot plegat ja fa més d’un mes, però els habitants de Puerto Williams es mantenen en un aïllament voluntari i la vida al poble encara no ha tornat a la normalitat: “La gent només surt per fer el més imprescindible i, per ordenança municipal, és obligatori l’ús de mascareta i guants”, apunta la professora. “La gent van a comprar a la botiga, entren en grups de cinc i se’n tornen a casa”, afegeix.

“Els veïns encara estan molt preocupats”, assegura l’Iván. Segons ell, “tenen molta consciència i només surten per fer el més indispensable”. Però ara el que l’amoïna més és el futur que li espera a aquest petit racó de món. Es queixa que les empreses han hagut de marxar i “hi ha molta gent sense feina”. L’alternativa, per a molts, és remuntar el turisme, un cop passat l’hivern austral. “Els últims anys aquest sector ha crescut molt: s’estava ampliant l’aeroport i construïen nous hotels i edificis”, apunta. Mentre duri la pandèmia, doncs, el poble hibernarà tranquil, cuidant-se, fins que arribi la primavera.