Els EUA i el Regne Unit acusen Rússia de piratejar la vacuna del covid-19

Les dues potències i el Canadà diuen que 'hackers' russos s'han infiltrat als laboratoris que hi treballen

Representació d'un vial amb la potencial vacuna contra el covid-19
Quim Aranda
16/07/2020
4 min

LondresA més d'una batalla contra el temps i un desafiament científic de proporcions gegantines, justament per la urgència amb què es treballa, la cursa per la vacuna del covid-19 ha esdevingut també una mena de thriller polític. Aquest dijous els serveis d'intel·ligència del Regne Unit, els Estats Units i el Canadà han denunciat públicament un atac de pirates informàtics russos, en teoria dut a terme amb el coneixement del president, Vladímir Putin, per robar secrets d'entitats i centres científics dels tres països vinculats al desenvolupament d'un antídot que posi fi a la plaga del coronavirus.

L'atac, assegura el comunicat, "s’ha dirigit a diverses organitzacions implicades en el desenvolupament [del prototip] al Canadà, els Estats Units i el Regne Unit, molt probablement amb la intenció de robar informació i propietat intel·lectual relacionada" amb la investigació.

No especifiquen en concret quines han pogut ser les organitzacions afectades, però no resulta especialment difícil apuntar quines podrien ser les més susceptibles de ser sabotejades. Al Regne Unit els equips més avançats en la fabricació de la vacuna són els d'Oxford, per una banda, i de l'Imperial College de Londres, per una altra. Als Estats Units el capdavanter és l'equip de la biofarmacèutica Moderna i al Canadà el National Research Council, que avança de la mà de l'empresa xinesa CanSino Biologics.

Putin està al darrere

El Centre Nacional de Seguretat Cibernètica (NCSC) del Regne Unit ha informat el primer ministre britànic, Boris Johnson, que tenen el "més elevat grau de certesa" que el Kremlin està al darrere de l'atac "en curs". Les mateixes fonts no han volgut confirmar si el pirateig, que va començar a detectar-se entre el febrer i el març passats, quan la pandèmia va començar a assetjar Europa, ha tingut algun èxit. En tot cas, sí que han assegurat que no han impedit l'avenç en les diferents investigacions.

D'altra banda, també avui, Moscou ha anunciat la intenció de produir 200 milions de dosis d'una vacuna experimental aquest mateix any. La investigació, han assegurat els seus responsables, ha superat amb èxit la fase I de l'assaig clínic i està previst que acabi la II el pròxim 3 d'agost. El moment de l'anunci de Rússia del seu suposat avenç ha coincidit en el temps amb la divulgació de les esperançadores notícies sobre les conclusions de les proves del prototip d'Oxford i podria desfermar en alguns cercles la sospita que, realment, agents russos haurien utilitzat dades robades de qualsevol dels projectes anteriorment esmentats, el britànic, el sino-canadenc o el nord-americà.

Tot i això, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha registrat en l'últim mes el treball dels científics russos, desenvolupat pel Centre Nacional de Recerca d'Epidemiologia i Microbiologia de Gamaleya, i l'ha inclòs en la seva llista dels 23 candidats a vacunes que ja es troben en fase d'experimentació clínica en éssers humans. La plataforma que utilitza la d'Oxford i CanSino (recombinant de vector viral) és la mateixa que la que produeix el centre rus Gamaleya, però no és del mateix tipus que el prototip que du a terme l'Imperial College ni tampoc Moderna.

D'acord amb les informacions facilitades per les agències d'espionatge occidentals, els presumptes pirates informàtics russos formen part del grup anomenat APT29, més conegut pels sobrenoms Cozy Bear i The Dukes, i serien integrants dels mateixos serveis d'intel·ligència del règim de Putin. L’APT29, abreviació en anglès d'Amenaces Persistents i Avançades, està duent a terme una "campanya d’activitat maliciosa contínua, sobretot contra objectius governamentals, diplomàtics, sanitaris i energètics per robar propietats intel·lectuals valuoses", afirmen en el comunicat referit anteriorment.

Els pirates russos haurien utilitzat un malware –un programa maliciós personalitzat– conegut pel nom de WellMess i un programa de correu electrònic anomenat WellMail per obrir-se pas en les organitzacions sota atac tractant de descobrir febleses de seguretat abans de ser descobertes.

Les informacions d'avui confirmen les que Londres ja va difondre al mes de maig, quan es va denunciar que s'havien posat al descobert una sèrie d'atacs en què els hackers van intentar accedir a un gran nombre de comptes de correu personal dels organismes implicats en la recerca científica fent servir contrasenyes d'ús comú. Ja aleshores la NCSC va considerar que els delinqüents estaven intentant reunir informació relativa a la pandèmia i a les investigacions sobre la vacuna.

Això va provocar que s'instés el personal investigador a millorar la seguretat de les seves contrasenyes després que el ministre de Sanitat, Matt Hancock, autoritzés el Quarter General de Comunicacions Generals –GCHQ, en les sigles en anglès; els espies cibernètics del Regne Unit, òrgan del qual depèn el NCSC– per accedir a la xarxa informàtica del Sistema Nacional de Salut (NHS) del país.

Moscú nega qualsevol implicació

Com era d'esperar, des de Moscou es nega qualsevol intent de pirateig. Dmitri Peskov, portaveu del president Putin, ha dit en un comunicat a l'agència Tass: "No tenim cap mena d'informació sobre qui ha piratejat les companyies farmacèutiques i els centres d'investigació al Regne Unit. Només podem dir que Rússia no hi té res a veure".

La informació sobre el presumpte atac s'ha conegut mitja hora després de la publicació d'un informe del Parlament britànic sobre el que s'ha considerat "l'intent d'interferir" per part de Rússia en la campanya electoral del Regne Unit del passat mes de desembre. Ho haurien fet a través de la divulgació de documents a través d'internet que després van ser utilitzats pel líder laborista, Jeremy Corbyn.

Els fets coneguts aquest dijous afegeixen encara més llenya al foc de les ja molt tibants relacions diplomàtiques entre Londres i Moscou, especialment deteriorades arran de l'intent d'assassinat, en sol britànic, de l'exespia rus Sergei Skripal i de la seva filla amb un agent nerviós de fabricació soviètica a principis del mes de març del 2018.

stats