PANDÈMIA

El covid-19, la gota que fa vessar el got del Sahel

La pandèmia i el seu impacte econòmic auguren la pitjor crisi humanitària dels últims anys a la zona

Una dona caminant amb el seu fill en braços a la regió de Maradi, al Níger.
Francesc Millan
07/06/2020
4 min

BarcelonaFa dècades que a la regió del Sahel, al cor de l’Àfrica, l’arribada del mes de juny no és una bona notícia. És en aquest punt del calendari quan comença el soudure : el període entre collites, que s’allarga fins ben entrat el setembre i que algunes ONG, també les Nacions Unides, coneixen com l’estació de la fam. El nom és trist, però també és literal: durant aquests mesos, en què els fruits de la collita anterior s’acaben i encara no es poden collir els de la següent, la crisi alimentària crònica que viu la regió agafa dimensions catastròfiques. Bona part de la població rural -que és la immensa majoria- passa de menjar tres cops al dia a fer-ho en només una ocasió, i la malnutrició aguda es dispara entre els infants.

Aquest 2020 el soudure serà especialment dur. La pandèmia del covid-19 i, especialment, la seva bufetada econòmica auguren la pitjor crisi humanitària dels últims deu anys, especialment en països del Sahel central com Mali, el Níger, Burkina Faso o el Txad. El virus és la gota que fa vessar, una mica més, un got que ja vessava per culpa de la crisi climàtica, la violència creixent, la pobresa crònica i, sobretot, per la falta de solucions polítiques.

“La pandèmia no hauria pogut arribar en un moment més crucial per a la regió”, es lamentava fa uns dies Coumba Sow, coordinadora de l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) a l’Àfrica Occidental. Aquest “moment crucial” són les setmanes i els mesos previs al soudure, en què la població -com la formiga en la faula que protagonitza amb la cigala- centra tots els seus esforços en preparar-se per als dies durs que vindran. És a l’abril i el maig -precisament els mesos en què el covid-19 ha paralitzat el món, també el continent africà- quan els agricultors necessiten sembrar i vendre els conreus i quan els pastors traslladen els seus ramats buscant pastures verdes i aigua per alimentar-los.

Aquest any no ha sigut del tot així. Malgrat que al continent africà la pandèmia no està tenint una incidència tan gran com a Europa o els Estats Units, les mesures restrictives han estat presents en tots els països. I al Sahel el tancament de botigues i mercats pel covid-19 ha deixat molts agricultors sense poder vendre els seus productes, però també els ha deixat sense poder comprar fertilitzant o llavors per preparar-se per a la temporada agrícola de finals d’any. I el tancament de fronteres ha limitat el comerç i la transhumància de molts pastors, que caminen centenars de quilòmetres i sovint travessen fronteres per alimentar les bèsties i comerciar-hi. “Això farà que els pastors perdin els seus ingressos, perquè no podran vendre els animals. I també pot provocar la mort del ramat, perquè serà encara més difícil alimentar-lo”, remarcava Coumba Sow. En tots dos casos el resultat és el mateix: quan els animals moren o deixen de ser una font de llet o carn, la població passa gana. Com també passen gana les famílies agrícoles quan el seu únic mitjà de subsistència -els conreus- no funciona.

Diverses organitzacions, com Acció contra la Fam o l’ACNUR, han començat a fer càlculs. Tots els pronòstics són durs. El Programa Mundial dels Aliments apunta que la fam es pot triplicar en molts punts de la regió pel covid-19 i posa d’exemple el cas de Burkina Faso. En aquest país 2,1 milions de persones patiran inseguretat alimentària durant els mesos d’escassetat. L’any passat van ser 680.000 burkinesos.

Fam política

Oriol Puig, investigador del Cidob i expert en migracions i canvi climàtic al Sahel, subratlla dos punts clau. El primer és un recordatori: darrere d’aquesta inseguretat alimentària que martiritza la regió des de fa anys hi ha motius polítics i també històrics. “Sovint se simplifica en excés el discurs: es diu que aquesta fam estructural és només com a conseqüència del clima. Però no es diu que hi ha hagut i hi ha unes polítiques colonials i neocolonials que han potenciat que la població depengui totalment de l’agricultura de subsistència”, assegura.

I el segon punt que reitera Puig és el risc que suposa que plogui sobre mullat. “Moltes zones del Sahel ja estan en una situació molt delicada, precària. Hi ha una confluència de crisis, com la climàtica o la del terrorisme i els conflictes, que ara s’agreujaran amb el covid-19”. En les últimes setmanes, per exemple, la violència, especialment l’activitat dels grups jihadistes, s’ha incrementat. Sobretot a l’anomenada zona de les tres fronteres, entre Mali, el Níger i Burkina Faso, on fa anys que hi ha una onada de refugiats i desplaçats interns. Només a Burkina Faso 880.000 persones han hagut de fugir de casa per la violència. A tota la regió són uns tres milions de persones, que en general malviuen en condicions precàries. I en temps de pandèmia la precarietat incrementa les possibilitats de contagi.

Per això als experts també els preocupa que la lluita contra el covid-19 -que ara centra totes les agendes- deixi en segon lloc els esforços per fer front a aquestes altres problemàtiques que ja existien. I no només és una por. Ha començat a passar, especialment en el camp sanitari.

Al Sahel i en altres zones del continent africà, les mesures per frenar el nou coronavirus han perjudicat el control d’altres malalties clàssiques -com la malària o el xarampió- que fa molts anys que maten. Hi ha un exemple il·lustratiu: les restriccions de moviment pel covid-19 han fet molt difícil continuar repartint les xarxes mosquiteres que són claus en la protecció davant la malària.

La plaga de llagostes no afluixa a l’Àfrica oriental

La pandèmia del covid-19 està deixant en segon pla la plaga de llagostes del desert que des de fa mesos està castigant l’Àfrica oriental, especialment Kènia, Somàlia i Etiòpia. El mes de desembre hi va haver una primera onada: eixams quilomètrics d’aquests insectes que al seu pas devoren conreus, arbres i pastures. La plaga -que agafa força degut als efectes de la crisi climàtica- no ha minvat, al contrari. La FAO porta setmanes alertant que la regió viurà una segona onada fins i tot més forta que la primera aquest mes de juny, just en el moment de la collita. I la situació és preocupant: les hectàrees de conreus malmeses seran incalculables, cosa que, segons subratllen ONGs com Oxfam, es traduirà en episodis de fam “molt greus” en una regió on la majoria de la població depèn d’aquests conreus per sobreviure i on 30 milions de persones ja pateixen inseguretat alimentària.

stats