Destinats a la tercera onada
El retorn del virus a països com Corea del Sud o el Japó anticipa un hivern molt dur a Europa
Mentre a Occident parlem sobre les restriccions nadalenques, el cotilló i el toc de queda en plena pandèmia, el mirall asiàtic al qual tan poc ens volem mirar ens permet albirar una preocupant versió del futur immediat que ens espera, a l'escala local. Allà, la tercera onda és una realitat i les autoritats d'alguns països adverteixen que el pitjor, en nombre de morts i de contagis, encara no ha arribat si no s'apliquen mesures excepcionals. Això, dins dels límits regionals, que continuen marcant una mínima fracció dels contagis i morts que es registren aquí. Àsia és la versió reduïda i limitada del desastre sanitari que ha de venir. Les seves poblacions no han patit el desgast sanitari, econòmic, social ni psicològic que pateixen els Estats Units o Europa, per la qual cosa es pot esperar que si es compleix el terrible vaticini i la tercera onada s'instal·la als nostres països amb la mateixa virulència –sumada a l'extenuació d'un personal sanitari que carrega tot el pes de la pandèmia– les seves conseqüències siguin molt més greus del que ho seran a l'extrem orient.
Corea del Sud, el Japó o Hong Kong, modèlics en la seva gestió de la primera i la segona onada, han reprès les restriccions davant d'un repunt de casos atribuït a la mala gestió, la baixada de les temperatures i certa relaxació social alimentada per la política econòmica dels seus governs. Les dades són les pitjors que s'han registrat des de la primavera, tot i que continuen sent una mínima expressió dels occidentals, i estan despertant dures crítiques internes contra la gestió.
El Japó, per exemple, ha comptabilitzat a tot el país 2.000 nous contagis al dia, Corea del Sud més de 400 i Hong Kong menys d'un centenar. Les xifres semblen irrisòries comparades amb els 150.000 contagis diaris en un dia dels Estats Units, i amb l'administració nord-americana advertint que el país passarà pel pitjor hivern de la seva història en termes de salut pública, però en països on s'havia arribat a no registrar casos avisen del que encara ha de venir.
Hong Kong, que va passar durant setmanes per una ratxa de zero contagis, ha ordenat el tancament de bars i clubs nocturns, com ha fet Corea del Sud, on també s'ha limitat el servei de menjar als restaurants que s'havia flexibilitzat en dies anteriors, cosa que va permetre el retorn del virus. Al Japó, on fins fa deu dies s'encoratjava amb ajudes el turisme intern i el consum del sector hoteler per rellançar l'economia, es reduiran aquests subsidis, que arribaven a reemborsar als consumidors fins a la meitat de les seves despeses en hotels, restaurants i companyies aèries. El territori autònom de Hong Kong també ha decidit ajornar un programa de viatges a Singapur sense quarantena dissenyat abans de la tercera onada, i que serà descartat de moment.
En el cas de Corea del Sud, la modèlica gestió de la qual s'havia guanyat les alabances de tota la comunitat científica, les noves xifres refreden qualsevol entusiasme. En les dues últimes setmanes s'han registrat 60 nous brots a llocs com escoles, esglésies o bases militars, atribuïts al relaxament de la distància social recomanada al seu dia per les autoritats. I els experts adverteixen: la primera i segona onades van estar provocades per pocs brots molt nombrosos, mentre que l'actual implica nombrosos brots molt petits i, per tant, molt difícils de controlar.
Cal preguntar-se què ha permès en la disciplinada societat asiàtica –on el control de la primera i la segona onada es va basar en un acte voluntari de responsabilitat social– el vigorós retorn del covid. Segons les autoritats sanitàries, la clau es troba en la “fatiga pandèmica”, l'esgotament d'una població que fa mesos que suporta restriccions i que progressivament decideix córrer riscos per pur afartament. Els experts també denuncien errors polítics que buscaven reactivar l'economia, com la promoció del turisme per part del govern de Tòquio, que es va traduir en mobilitat. I la mobilitat, com va demostrar l'estiu a Espanya, és clau a l'hora de portar la pandèmia a llocs on mai no havia penetrat. Però si l'extrem orient asiàtic no ha aconseguit escapar-se de la tercera onada, Europa s'ha de preparar per a un llarg hivern pandèmic.