El Regne Unit supera els mil morts per covid en les últimes 24 hores

LondresContagis disparats i sense aturador i xifres de morts dramàtiques, fins ara mai no comptabilitzades amb l'excepció de dos dies a l'abril. Aquest és el paisatge del 6 de gener del 2021 al Regne Unit. Dilluns a la nit, el primer ministre britànic, Boris Johnson, va anunciar el tercer confinament d'Anglaterra, després que hores abans ho fes Escòcia, i seguint mesures semblants que ja s'havien pres a Gal·les i lrlanda del Nord immediatament després de Nadal i Sant Esteve. Aleshores, mentre s'adreçava als conciutadans des de Downing Street a través de les càmeres de televisió, Johnson va afirmar que el país estava davant del que serien moments "molt i molt durs". Deu ser l'única previsió exacta del premier des de l'inici de la crisi sanitària.

En les últimes 24 hores, el país ha sumat 1.041 morts i 62.322 contagis, la dada més alta fins ara, la qual fa situar els nous casos en 403.914 en els últims set dies. A més, el nombre de pacients als hospitals ja supera els 30.000, cosa que posa una pressió enorme sobre el sistema de salut públic. La dada exacta (30.074) suposa un 39% més que el pic de l'abril, quan es va arribar als 21.684. L'hospital de Great Manchester ha advertit aquesta tarda que la situació és extremadament crítica.

Ara per ara, la situació a les illes britàniques és la pitjor del primer món si es compara en termes relatius a la població, i posa en entredit, un cop més, la capacitació i la competència del govern conservador que dirigeix Boris Johnson.

No debades, el cap de l'oposició laborista, Keir Starmer, ha afirmat aquest dimecres al Parlament, en el debat en què s'han aprovat les mesures de confinament anunciades dilluns, que l'executiu ha sigut "repetidament molt lent a l'hora d'actuar" per tallar d'arrel la pandèmia. També ho ha expressat a les seves xarxes socials. "Això és una tragèdia. No és mala sort. No era inevitable. El govern ha estat massa lent en reaccionar. Ara necessitem un esforç nacional per vacunar el nostre país."

Starmer té raó. Johnson va ser lent, quan no incrèdul, a l'hora de prendre mesures en el primer esclat de la pandèmia –el premier era aleshores tan escèptic com Donald Trump o Jair Bolsonaro pel que fa a la seriositat del covid-19–. Va ser igualment lent a finals de setembre, quan el laborisme va proposar un curtcircuit de dues setmanes per aturar l'augment de contagis. I va ser encara molt més lent en dictaminar el segon confinament, al novembre. Tanmateix, va ser molt dubitatiu a l'hora de restringir les llibertats per Nadal i, per acabar, diumenge passat, si més no inexacte, quan va afirmar que les escoles del país "són segures" i 24 hores més tard va declarar, en conferència de premsa, que els alumnes de secundària s'havien convertit en un factor de propagació del virus, en part per la variant més contagiosa identificada a mitjans de desembre, i va ordenar a continuació el tancament de tots els centres, de primària, secundària i d'ensenyament superior.

Efectivitat del confinament en dubte

En aquest context dramàtic, dos factors preocupen als epidemiòlegs del país. D'una banda, la ja esmentada major transmissibilitat de la nova variant del SARS-Cov-2; de l'altra, el cansament de la pandèmia i dels reiterats confinaments, esgotament que porta implícit una pregunta: ¿la població segueix les recomanacions i les obligacions de quedar-se a casa amb la mateixa capacitat de sacrifici que a la primavera?

La resposta no és clara. De fet, es tem que no. I inquieta que les dues raons facin que el nou tancament del país no sigui prou per reduir la RT, la ràtio de transmissió, ara molt per sobre d'1 a tot el territori amb l'excepció d'unes poques illes d'Escòcia, i que només vagi a la baixa quan es comencin a notar els efectes de la campanya de vacunació.

En aquest sentit, fins ara, i des de l'inici del procés, el 8 de desembre, s'ha vacunat 1,3 milions de persones, unes 300.000 per setmana. Una xifra gens menyspreable, en especial si es compara amb les dificultats a la Unió Europea i als Estast Units, però encara lluny del repte autoimposat per Johnson d'arribar als 2 milions cada set dies i aconseguir, pràcticament a finals de febrer, haver vacunat la gran majoria de la població considerada vulnerable, uns 13,2 milions de ciutadans.

Tot i els dubtes sobre l'efectivitat del confinament, Johnson ha assegurat al Parlament que les restriccions podrien allargar-se fins a la Setmana Santa, és a dir, l'última setmana del mes de març, pràcticament un any després que n'ordenés el primer.

"No he tingut alternativa"

Johnson ha assegurat a la cambra que no ha tingut "alternativa" a l'hora d'exigir a la població que es quedi a casa i que es tanquin les escoles i ha demanat als parlamentaris que donessin suport a les mesures perquè es poguessin mantenir, en cas de necessitat, fins al 31 de març. Ha promès, també, una "reobertura gradual" de les restriccions, d'acord amb les previsions prudents del professor Chris Whitty, responsable mèdic d'Anglaterra, i ha assegurat que el govern no pretén utilitzar el paquet complet de mesures fins llavors. També ha recordat, però, que s'haurà de prendre una decisió sobre l'aixecament de les restriccions d'acord amb el progrés del programa de vacunació.

Johnson s'hi ha compromès. I cada pas a fer o mantenir s'avaluarà cada quinze dies. La pressió d'una part destacada del Partit Conservador també implica una avaluació continua de la seva tasca. De moment, qualsevol mirada objectiva la jutjaria de fracàs: dubitativa, expressió d'una personalitat que no vol donar males notícies i que havia arribat a Downing Street per gaudir del càrrec i no per travessar un desert de problemes sense precedents. La fusta de líder que semblava tenir s'ha corcat molt ràpidament. La seva sort política depèn de l'èxit del programa de la vacunació. La sort del país, especialment en termes econòmics, també.