Internacional26/05/2020

La popularitat de Johnson, en números negatius, per entestar-se a defensar el seu màxim assessor

La pressió perquè Dominic Cummings dimiteixi augmenta amb la renúncia d'un secretari d'Estat

Quim Aranda
i Quim Aranda

LondresBoris Johnson comença a esgotar la paciència dels britànics després de dos mesos de confinament i una gestió nefasta de la crisi sanitària provocada pel coronavirus. El 23 de març, quan la població del Regne Unit va veure com el premier rectificava una vegada mes, i els anunciava que s'havien de tancar a casa, Johnson encara comptava amb un índex de popularitat del 45%. Aquest dimarts, quatre dies després que hagi esclatat l'afer Cummings –el trencament del confinament del màxim assessor de Downing Street–, la popularitat de Johnson està en valors negatius (-1), d'acord amb el sondeig difós per Savanta ComRes.

Divendres la seva taxa d'aprovació estava en el 19%. Quatre dies li han costat vint punts. I d'acord amb una altra enquesta de YouGov, publicada també aquest dimarts, el 59% dels britànics creuen que hauria de dimitir mentre que el 71% consideren que va incomplir les normes del govern.

Cargando
No hay anuncios

D'altra banda, al voltant d'uns quaranta diputats conservadors han demanat en les últimes hores la dimissió de Cummings després que les explicacions que va donar aquest dilluns en una inusual i extraordinària conferència de premsa des de Downing Street no els satisfessin. A més, el secretari d'Estat per a Escòcia, Douglas Ross, ha dimitit aquest dimarts al matí com a protesta pel suport que Johnson ha donat a Cummings, i per la falta de convenciment d'algunes de les explicacions del màxim estratega de Johnson, home clau en la campanya del Brexit i en la victòria electoral dels conservadors del desembre passat.

Cargando
No hay anuncios

Tot i així, d'acord amb la web Conservative Home, òrgan oficiós d'informació del Partit Conservador, el 60% dels militants continuen donant suport a Cummings i al primer ministre. Encara que la dada està per sobre de la majoria, la resta, el 40%, es mostra contrària que l'spin doctor de Johnson continuï a Downing Street.

Tots els partits de l'oposició han signat una carta demanant la dimissió de Dominic Cummings. Tot i així, de moment, la seva posició sembla sòlida. Però a mesura que passen les hores, la premsa britànica va trobant més contradiccions entre les seves declaracions de dilluns i els seus actes. Per exemple, quan va defensar que l'any passat, en el seu bloc, havia escrit sobre els riscos de les pandèmies i que el país s'havia de preparar per a un possible esclat d'una produïda per un coronavirus. Res més lluny de la veritat. Una anàlisi del rastre deixat pel seu bloc ha permès a The Guardian concloure que la referència la va escriure aquest any, durant el mes d'abril, amb una única referència al SARS coronavirus.

Cargando
No hay anuncios

Inexactituds

El text en què la va incloure va ser publicat el 4 de març i, segons el diari, és en gran mesura "un extracte de la investigació publicada al Butlletí dels Científics Atòmics, que alerta sobre els riscos que els virus puguin escapar de laboratoris segurs". L'abril passat es va editar el fragment per afegir un esment a un "incident ben publicitat a la Xina en què" dos científics que feien investigacions sobre virus van ser exposats a mostres de coronavirus greus de la síndrome respiratòria aguda (SARS).

Cargando
No hay anuncios

Una altra de les contradiccions detectades per la premsa entre la seva declaració i el recompte que havia fet amb anterioritat feia referència al procés de la seva malaltia. Mentre que dilluns va assegurar que havia conduït fins a l'hospital el 3 d'abril a recollir la seva dona i el seu fill, que s'havia posat malalt la nit anterior i havia requerit un trasllat al centre sanitari, la seva dona, en una article aparegut a The Spectator a finals d'abril, assegurava que Cummings havia presentat els primers símptomes de coronavirus el dia 28 de març i que durant deu dies no s'havia pogut aixecar del llit.

Inexactitud, mentida intencionada o mala memòria, el cert és que l'afer Cummings no deixa de ser una ombra molt molesta enmig de la pitjor crisi que viu el Regne Unit des de la Segona Guerra Mundial. I l'última paraula encara no s'ha dit.