Les morts per covid-19 a l'Iran serien el triple de les que registra el govern

BarcelonaTan bon punt es van començar a diagnosticar els primers casos de covid-19 a l'Iran, el fantasma de la desconfiança es va apoderar d'una part important de la població. Molts iranians dubtaven del govern: temien que el règim dels aiatol·làs estés ocultant la magnitud real de la pandèmia i que, per tant, les xifres oficials fossin només una part de la veritable incidència del virus al país. Aquest dilluns una investigació de la BBC els hi dona la raó. Segons la cadena britànica, que ha tingut accés a una sèrie de documents oficials facilitats per una font anònima, el nombre real de morts pel nou coronavirus triplica els 17.405 reconeguts per la república islàmica i els eleva fins a més de 42.000. Una tònica similar en el nombre de contagis: dels 280.000 que s'admeten des del govern es passaria als 451.000.

La cadena britànica ha explicat que la informació rebuda conté dades detallades amb el nom, l'edat i els símptomes dels ingressos als hospitals de tot el país. I, segons apunta la BBC, la font anònima va decidir entregar els documents "per treure la veritat a la llum" i "acabar amb les lluites polítiques" derivades de la pandèmia. En aquest sentit, la capital, Teheran, tindria el nombre més elevat de morts seguida de la ciutat santa de Qom, que va ser l'epicentre del nou coronavirus al país durant les primeres setmanes. La BBC, en aquest sentit, assegura que aquestes dades havien sigut ocultades pel govern de manera deliberada.

Aquestes noves dades incrementen el malestar per la falta de transparència del règim. I no només amb la pandèmia. Setmanes abans de la irrupció del nou coronavirus molts iranians ja s'havien indignat arran de l'episodi de l'avió de passatgers ucraïnès que es va estavellar després de ser abatut per la defensa aèria iraniana al mes de gener. En un primer moment el règim dels aiatol·làs va dir que l'aparell havia patit un simple accident, però poc després va acabar admetent que el van fer caure per error. La gestió del coronavirus va encendre encara més els ànims. I al clam d'una part dels ciutadans s'hi va afegir també el clam d'observadors i analistes, que plantejaven seriosos dubtes sobre la fiabilitat de les xifres oficials, fins al punt d'oferir versions alternatives a les del règim.

Una de les dades que destapen els documents és que, com en tants altres països del món, el covid-19 també ha castigat amb especial èmfasi les persones migrades i refugiades, sovint més vulnerables davant una crisi sanitària d'aquesta magnitud. En aquest sentit, gairebé 2.000 de les víctimes mortals no eren nacionals iranians, sinó que eren persones migrades i refugiades, especialment del veí Afganistan.

En plena segona onada

Mentrestant, l'Iran, un dels primers països a rebre la bufetada del nou coronavirus després de la Xina, continua vivint moments crítics. Després de suposadament controlar la corba, el règim dels aiatol·làs va decidir aixecar les restriccions lentament a partir de l'11 d'abril en un intent d'alleujar la crisi econòmica que s'enquista al país i que s'ha agreujat amb la pandèmia. Progressivament van anar reobrint algunes mesquites, centres comercials, gimnasos... Fins i tot s'havien fet una mena de cerimònies per celebrar el tancament de centres especials de tractament del covid-19 i se subratllava "la gran tasca del país" per aturar l'expansió del virus.

Però a cavall d'aquest procés de desconfinament i del relaxament de les mesures restrictives –com ha passat en altres llocs del món–, la corba de contagis es va disparar i es va enfilar cap a una segona onada que ja és pitjor que la primera. En els últims dies el país registra una mitjana de 2.000 contagis diaris. Davant aquesta situació i entre altres mesures restrictives, el règim ha prohibit des d’aquest cap de setmana l’entrada de turistes estrangers al país per mirar d’aturar el ritme de contagis.