Els crims mediambientals de la guerra a Ucraïna

BarcelonaAl Vietnam va ser l'agent taronja, a Kuwait els vessaments de cru i a Ucraïna podria arribar a ser la radiació nuclear. Totes les guerres tenen nefastos impactes mediambientals i en el cas de la invasió russa d'Ucraïna ja se n'estan produint molts, més enllà d'un perill nuclear que encara no s'ha materialitzat. Aquest és no només el primer conflicte armat en un país amb grans centrals atòmiques, sinó també el primer en un país europeu altament industrialitzat, cosa que genera també un greu risc de contaminació amb efectes a llarg termini. Els bombardejos sobre plantes químiques o dipòsits de combustibles són alguns dels episodis que ja estan generant catàstrofes ecològiques a petita escala, efectes col·laterals de la guerra. En el judici als possibles "crims de guerra i contra la humanitat" que s'acabi produint sobre Ucraïna, és possible que s'hi hagi d'acabar afegint també el d'"ecocidi", tal com ja va alertar la fiscalia d'Ucraïna el dia que les tropes russes van ocupar la central nuclear de Zaporíjia, la més gran d'Europa.

Una carta oberta signada per 902 experts i 156 organitzacions de 79 països alertava ja fa uns dies dels "impactes mediambientals potencialment catastròfics de la guerra, que representen amenaces tant immediates com a llarg termini per als drets humans, la salut, el benestar i els mitjans de vida" dels ucraïnesos. En una altra carta, 108 ONG denunciaven també els "riscos greus per a la salut mediambiental i per a la biodiversitat, els ecosistemes i els recursos naturals d'Ucraïna" que representa aquesta guerra.

En els primers dies de guerra, els atacs es van concentrar sobre instal·lacions militars, com magatzems de munició i armament, i això "ja va donar origen a una dispersió de metalls pesants i materials energètics de toxicitat perillosa", alerten les ONG, però a mesura que la campanya militar russa s'ha anat centrant en el setge i bombardeig de grans ciutats industrialitzades, els riscos mediambientals s'han ampliat. "La principal preocupació [mediambiental] són les grans explosions sobre zones industrialitzades, que tenen un potencial de pol·lució molt alt que pot afectar també la gent que hi viu a prop", explicava a l'ARA el director de recerca de l'Observatori de Conflicte i Medi Ambient (CEOBS, les sigles en anglès), Doug Weir.

El CEOBS ha comptabilitzat fins ara 192 atacs sobre instal·lacions industrials, com l'atac sobre una planta química prop de Sumi que a finals de març va generar una fuita d'amoníac que va obligar la població pròxima a tancar-se a casa. Entre els molts llocs atacats s'hi compten, per exemple, un gran tanc de dièsel a prop de Txerníhiv, al nord; una terminal petroliera a prop Sumi, a l'est, i un dipòsit de combustible a Mikolaiv, al sud. Tots van generar forts incendis emissors de molta pol·lució.

El Donbass, la regió de l'est on es concentren ara els esforços militars –i on el conflicte armat està obert des del 2014, de fet–, està altament industrialitzada i alhora és una de les regions de mineria de carbó més grans del món, amb unes 900 mines de carbó actives i inactives. Un informe de l'OSCE alertava ja el 2017 dels impactes que havia tingut el conflicte en el medi ambient de la regió. Des de Dnipró fins al riu Don, més enllà de la frontera entre Ucraïna i Rússia, són més de 60.000 quilòmetres quadrats de conca de carbó, 13 cops més gran que la de Ruhr a Alemanya. "Moltes d'aquestes mines han estat tancades de manera incontrolada i corren el risc de quedar inundades, cosa que generaria una contaminació dels aqüífers, que arribaria als llacs i els rius i fins i tot a l'aigua de boca", explica Weir.

A més, el Donbass acull "200 de les 465 instal·lacions d'emmagatzematge de residus industrials del país", en algunes de les quals s'han abocat "substàncies tòxiques procedents de la mineria i la indústria química i energètica", segons denuncien membres de l'organització ecologista Zoï Environment Network, amb seu a Suïssa, que calculen que el 80% de les indústries de l'àrea "tenen instal·lacions perilloses que suposen una amenaça mediambiental".

També preocupa la pèrdua d'ecosistemes a causa d'aquesta contaminació o dels incendis forestals provocats per les explosions, la destrucció provocada en l'avenç de tropes, o les mines antipersona que han deixat enrere en molts espais. "Els combats a la Reserva de la Biosfera del Mar Negre, l'àrea protegida més gran d'Ucraïna i un aiguamoll catalogat per Ramsar [tractat internacional per protegir zones humides], han generat incendis que es poden veure des de l'espai", alerta la Societat Europea de Vida Salvatge. Diversos països veïns han alertat també en els últims dies del perill que representen les mines navals o marítimes que han quedat al mar Negre, sovint a la deriva. Els exèrcits turc i romanès n'han detectat i desactivat algunes, però aquests artefactes –que sovint no surten a la superfície sinó que queden just a sota– suposen un risc per al comerç marítim, que ha quedat tallat, per als pescadors de la zona i per al bioma marí.

Centrals nuclears i el crim d'"ecocidi"

Però el risc mediambiental potencialment més greu en aquesta guerra és el nuclear. Els soldats russos ja han abandonat la central de Txernòbil, en la seva retirada total del front nord de la guerra, i els últims dies han sorgit imatges de dron que proven que durant la seva estada van excavar en la zona d'exclusió pròxima a la central, i van remoure així una terra encara molt contaminada per la radiació. Rússia manté sota control la central de Zaporíjia, al sud del país, que és la més gran d'Europa i té sis dels 15 reactors nuclears que hi ha al país. "Però més que els reactors en si, que estan molt ben protegits, el perill més gran està en les més de 3.000 barres de combustible nuclear gastat que es guarden a l'aire lliure [dins de contenidors de formigó] a prop de la central", alerta Weir. Es tracta d'un material altament radioactiu.

"Ara mateix el risc [de contaminació radioactiva] és local" més que no pas el d'un accident on la contaminació traspassi fronteres com va passar el 1986 amb Txernòbil, diu l'expert, però apunta també que el fet d'haver convertit les centrals nuclears en objectiu militar suposa una prova de foc per al dret internacional que regula els conflictes bèl·lics. La Convenció de Ginebra ja prohibeix els danys mediambientals que tinguin efectes greus i de llarg termini, però amb una redacció encara massa ambigua.

Des del 2013, de fet, la Comissió de Dret Internacional de l'ONU du a terme un projecte per aprovar una nova llei específica per a la protecció del medi ambient en relació als conflictes armats (Perac, les sigles en anglès). La nova norma hauria de ser aprovada precisament aquesta tardor del 2022, en l'Assemblea General de l'ONU, però alguns països com els Estats Units, Israel, França i també Rússia ja s'han mostrat contraris a la nova regulació internacional, mentre que Espanya, Portugal, el Salvador, el Líban i els països nòrdics són els que més estan pressionant perquè tiri endavant, segons una anàlisi del CEOBS.

Aquest procés legislatiu va en paral·lel a la campanya que intenta introduir també el crim d'"ecocidi" dins de l'Estatut de Roma perquè sigui el cinquè crim que pugui ser jutjat pel Tribunal Penal Internacional. Per aconseguir-ho, però, cal el vot favorable de dos terços dels estats signants i després cada estat ho ha de ratificar perquè es pugui aplicar al seu territori.