La crisi del coronavirus podria causar la mort de 6.000 nens cada dia al món

BarcelonaSi es compleixen els pitjors pronòstics, en només sis mesos podrien morir 6.000 nens cada dia per malalties que es poden prevenir. Això significa 1,2 milions de morts més d'infants que viuen en països amb sistemes sanitaris molt febles, ara ja del tot fràgils a causa de la pandèmia del coronavirus. Aquestes morts infantils potencials se sumarien als 2,5 milions de nens que ja moren cada sis mesos al món abans de fer cinc anys als 118 països inclosos en un estudi que han fet els investigadors de l'Escola de Salut Pública Johns Hopkins Bloomberg i que han difós recentment a la revista The Lancet. Això podria tirar per terra gairebé una dècada d'avenços per posar fi a la mortalitat prevenible d'aquests infants.

Per fer l'estudi, els científics han pres com a referència la situació actual en 118 països d'ingressos baixos i mitjans, i han fet una projecció amb diferents variables. I en el pitjor dels supòsits, la reducció de la cobertura dels serveis mèdics rutinaris i l'augment de la desnutrició aguda infantil explicarien les morts d'aquests 1,2 milions més de menors de cinc anys. "La xifra mundial dels infants que moren abans de fer cinc anys podria augmentar per primera vegada en dècades", assenyala la directora executiva de l’Unicef, Henrietta Fore.

De fet, Oxfam Intermón va avisar fa uns dies que fins a 500 milions de persones estan ara mateix en risc de caure en la pobresa si no es fa res per evitar-ho, i se sumarien als més de 1.300 milions de pobres que ja hi ha al món, segons dades de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) del juliol passat. En un informe que demanava mesures "dràstiques i urgents", la fundació advertia que si aquest pronòstic es compleix, implicarà un retrocés "d’una dècada en la lluita contra la pobresa i, en alguns casos, de fins a trenta anys".

Els països de l'Àfrica, els que més patiran

L'Àfrica subsahariana és la zona que més patiria. Djibouti, Swazilàndia, Lesotho, Libèria, Mali, Malawi, Nigèria, el Pakistan, Sierra Leone i Somàlia són els països amb més probabilitats de registrar les majors taxes d'excés de mortalitat infantil. S'hi afegeixen països amb molt més volum de població com el Brasil, Nigèria, Indonèsia, l'Índia i el Pakistan. En tots aquests estats, el covid-19 està provocant interrupcions en les cadenes de subministrament mèdic i sobrecarrega els recursos humans i financers dels sistemes de salut, que ja eren fràgils.

A més, les visites als centres mèdics estan disminuint a causa dels confinaments, els tocs de queda i les interrupcions als transports, i també per la por a infectar-se que segueix tenint la població. Això provoca que els nens que normalment rebrien atenció mèdica per pneumònia, diarrea o malària no en rebin i, per tant, tinguin més probabilitats de morir.

"No podem permetre que les mares i els infants pateixin danys col·laterals de la lluita contra el virus. I no podem permetre'ns perdre dècades d'avenços en la reducció de morts prevenibles de mares i infants", avisa Fore. De fet, l'estudi també constata que es podrien produir 56.700 morts maternes addicionals en només sis mesos, sumades a les 144.000 morts que ja tenen lloc en els mateixos països al llarg d’un període similar.

L'anàlisi publicat a The Lancet també descriu altres efectes secundaris sobre els infants: gairebé vuit de cada deu infants menors de 18 anys de tot el món –1.800 milions d'un total de 2.350– viuen en països amb polítiques de confinament, més de 1.300 milions d'estudiants no van a l'escola, 370 milions que depenen del menjar a l'escola estan havent de buscar altres alternatives i més de 117 milions no tenen accés a les vacunes del xarampió.