La crisi econòmica i l’emigració buiden Bulgària
És el cinquè país del món en nombre de població perduda: només el superen la Síria de la guerra i algunes miniilles
SofiaEls búlgars són cada cop menys. A Bulgària no hi ha una guerra declarada, però la precarietat econòmica es presenta com el fantasma que amenaça de deixar la població nadiua com a minoria al seu propi país. La desfeta demogràfica és tan greu que Bulgària és ja avui el país d’Europa que més població perd i el cinquè a tot el món. Si el 1989 hi havia uns nou milions d’habitants, el gener del 2017 la xifra havia baixat a 7,1 milions, un descens del 22% amb el qual el país té tot just un 1,4% dels habitants de la UE.
Aquest any, la població ha caigut en 51.925 persones respecte al 2016, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística de Bulgària i de l’Eurostat. De cara al 2050 -o abans-, diversos estudis apunten que podrien arribar a ser menys de 6 milions. La baixa taxa de natalitat comparada amb l’alta mortalitat, juntament amb les sortides a l’estranger -totes tres derivades principalment de la pobresa-, ha provocat el declivi.
Un fenomen europeu
A Bulgària s’accentua una tendència similar a la que s’ha produït els últims anys al conjunt d’Europa. El 2016 per segona vegada es van registrar més morts que naixements a la UE, una xifra només compensada a través de la immigració (un milió i mig de persones). En aquest declivi poblacional, Bulgària encapçalava el rànquing de països europeus, seguida de Lituània, Romania, Croàcia, Letònia i Hongria, segons l’Eurostat. L’any 2014 els llocs del món on es van registrar les pèrdues més grans de població -tenint també en compte les entrades i sortides de migrants- eren la Síria de la guerra civil, seguida de les illes Cook, Saint-Pierre-et-Miquelon i Moldàvia. El cinquè lloc l’ocupa Bulgària. Per contra, on es registra el creixement més gran de població és al Líban, a Zimbàbue, al Sudan del Sud, a Jordània i a Qatar, segons dades d’IndexMundi.
En aquest context decadent, emigrar de Bulgària per instal·lar-se a Espanya és el que es planteja Mariana Gomileva, periodista de la Ràdio Nacional de Bulgària. Viure a Espanya, assegura, sempre ha sigut el seu somni. Passejant pel centre de Sofia, lamenta les piles d’escombraries fora dels contenidors. “Mira tot això... ¿Seria demanar molt que recollissin les escombraries més sovint? I mira la gent, la majoria porten roba bruta, són pobres”, diu en un castellà gairebé perfecte. A la Mariana li molesta tot de Bulgària. “La gent es queixa que tot va malament però no fan res per canviar-ho”. Alhora, hi ha una fuga de cervells perquè “els joves somien viure fora i, tot i que han provat de fer canvis aquí, la cosa no funciona, si tenen una idea interessant, van a un altre país a desenvolupar-la”. La culpa de la situació, diu, és de la gent gran. “La majoria de la gent és vella i vota els partits corruptes. Van viure durant el comunisme, no han viatjat ni han vist maneres millors de viure, així que no demanen gaire”, raona.
Aquest panorama desolador és el que empeny la Mariana a plantejar-se seriosament la idea d’emigrar a Espanya. Tot i això, té dubtes: “Amb la meva carrera i un màster, no vull haver de fer serveis de neteja com la majoria de búlgars que conec que viuen a Espanya”. Tot i que l’aclaparen les incerteses, només té clara una cosa: “Vull anar-me’n d’aquí”. ¿Algun remei per millorar la situació sociopolítica de Bulgària? Sospira, pensa la resposta i... “No. Que trist, no?” I riu per no plorar.
Per què disminueix la població búlgara? L’economia, incapaç de sostenir-se després de la caiguda del règim comunista el 1989, se situa entre els principals factors. “Quan una persona no pot satisfer les seves necessitats bàsiques, no hi ha reproducció de la població”, alerta el professor Boyan Duranchev a l’agència de notícies Novinite, de Sofia.
Segons dades del 2016, la taxa de mortalitat a Bulgària era de 14,5 persones per cada mil habitants, els naixements només arribaven a 8,8 persones per cada mil habitants i la població aturada se situava en 247.000 persones. Durant el 2016, 1,6 milions de búlgars vivien per sota del llindar de pobresa, situat en unes 308 leves (157 euros) per mes i persona.
“Les parelles han de sentir-se segures per tenir fills. I els que han emigrat han d’albirar seguretat econòmica per desitjar tornar”, assenyalava a l’agència Efe Petar Ganev, economista de l’Institut d’Economia de Mercat de Sofia.
