Com s'ha arribat a la crisi humanitària més greu en 70 anys?: 4 claus per entendre la crisi dels refugiats

BarcelonaDes de l'inici del 2015 més de 350.000 persones s'han jugat la vida creuant el Mediterrani per arribar a les costes de la Unió Europea. El flux d'immigrants i candidats a ser reconeguts com a refugiats no ha parat de créixer des que el març del 2011, ara fa quatre anys i mig, Síria va caure en una guerra civil que ha provocat 12 milions de refugiats i desplaçats que fugen de la violència sectària de totes les faccions enfrontades. A banda dels sirians, l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) adverteix que també continuen marxant dels seus països eritreus o afganesos. La situació és tan dramàtica que l'ONU ha alertat que es tracta de lacrisi humanitària més greu després de la fi de la Segona Guerra Mundial. Què ha passat per arribar fins a aquest punt que ha fet perdre milers de vides i ha enriquit les xarxes de traficants de persones que han sorgit en les fronteres exteriors de la Unió Europea?

1. Occident s'oblida de Síria

La coalició internacional prioritza la lluita contra l'Estat Islàmic i menysté els atacs sobre la població civil siriana.

El Regne Unit i França sospesen sumar-se a la coalició internacional liderada pels Estats Units i amb participació de diversos països àrabs que, des del setembre passat, bombardegen Síria. Els estats occidentals han oblidat la guerra síria i s'han centrat bàsicament en objectius de la veïna Iraq, per la presència de l'Estat Islàmic. I això que l'ONU ha provat que el règim de Baixar al-Assad va utilitzar armes químiques prohibides per tractats internacionals i que l'administració nord-americana havia assenyalat com una "línia vermella".

2. Europa, incapaç de pactar una solució per als refugiats

Fa mesos que la UE debat com redistribuir els que fugen de guerres i misèries.

L'ONU i les organitzacions humanitàries, com Metges sense Frontera (MSF) fa molts mesos que insisteixen que la gravetat de la situació és insostenible, però la Unió Europea ha estat incapaç de consensuar una solució sobre la crisi de refugiats. Fa mesos que els estats membres discuteixen si han d'acceptar i aplicar un sistema solidari per redistribuir-se els refugiats amb dret a asil.

Mentre, la UE s'ha centrat a protegir les seves fronteres, eliminant el programa de rescat. El resultat ha estat un fracàs i un drama humanitari, amb un degoteig constant de morts en mig de la travessia entre les costes del nord de l'Àfrica i les illes gregues i italianes. Fins i tot MSF ha posat en marxa aquest estiu el seu propi dispositiu, un toc d'atenció per als estats europeus que cal actuar per evitar més víctimes.

Finalment, el juliol passat, la Unió Europea va acordar 40.000 places de refugiats, una xifra clarament insuficient, segons totes les organitzacions que hi treballen amb els refugiats. De fet, l'ONU en reclama 200.000.

3. Encomanar-se a les màfies

Els migrants que arriben a Itàlia i Grècia prefereixen pagar i jugar-se-la per creuar els Balcans. Ja han mort 2.000 persones al Mediterrani.

Tant Itàlia com Grècia, primer, havien alertat que les instal·lacions que havien creat per atendre immigrants estan al límit, a causa de l'enorme flux. Els migrants que hi arriben no tenen garantits els serveis bàsics i el temps d'espera per saber si se'ls concedeix l'asil és tan llarg que molts prefereixen posar-se a mercè de les màfies i creuar els Balcans per arribar al Regne Unit o Alemanya, el país que més sol·licituds rep. L'alcaldessa de Lampedusa, Giusi Nicolini, feia un crit d'alerta i es mostrava pessimista de què faria Europa.

Les màfies busquen i obren noves rutes per conduir els migrants per saltar-se controls fronterers. Però el preu també és alt. El Mediterrani s'ha cobrat més de 2.000 vides i a Àustria, les autoritats van localitzar una furgoneta amb 71 cadàvers al seu interior: tots eren refugiats que van morir asfixiats, abandonats a la vora d'una autopista.

A la ciutat francesa de Calais, centenars de migrants esperen des de fa mesos, l'oportunitat de creuar el canal de la Mànega i en l'intent han mort desenes de persones, aixafats o atropellats pels vehicles que utilitzen l'Eurotúnel.

4. Ailan, la icona

La fotografia del nen de 3 anys ofegat en una platja de Turquia ha sacsejat l'opinió pública.

La fotografia del nen sirià Ailan ofegat en una platja turística de Turquia el passat 3 de setembre ha suposat una sotragada a nivell europeu que ha fet que en l'última setmana els països s'hagin vist obligats a moure fitxa arran de la pressió social.

La imatge del petit de tres anys de bocaterrosa coincidia amb un nou front en aquesta crisi humanitària. Hongria, amb el populista primer ministre Viktor Orbán, mantenia bloquejats milers de refugiats, la majoria procedents de Síria. Fins el passat divendres en què arran d'una multitudinària marxa dels migrants que volien arribar a peu a Àustria, el govern va decidir facilitar-los la ruta oferint autobusos i trens.

En dos dies, més de 15.000 refugiats han arribat a Alemanya, on a diferència d'Hongria, han tingut una rebuda solidària.