Cuba aguanta el chavisme

CaracasFa temps que es van acabar els dies feliços en què els cubans volien anar a Veneçuela a fer missions mèdiques i d’altres tipus per les oportunitats econòmiques que suposava. A banda dels metges, hi van arribar també experts en seguretat i agents d’intel·ligència i contraintel·ligència que van modificar de dalt a baix el sistema de vigilància i control intern del país. Ara, quan els habitants de l’illa segueixen amb angoixa els fets al país sud-americà, aquests milers d’agents cubans fan un paper “existencial” per mantenir Nicolás Maduro al poder.

Segons la directora de l’ONG Control Ciudadano, Rocío San Miguel, els cubans ocupen posicions decisives en la seguretat del país i fins i tot han desenvolupat estructures paral·leles en les quals ni els mateixos veneçolans saben quins temes tracten. “Estan paret amb paret amb [el palau presidencial de] Miraflores, les instal·lacions militars de Fuerte Tiuna i al servei d’intel·ligència Sebin”.

Els cubans també tenen presència en àrees d’immigració i disposen d’una terminal específica per a ells a l’aeroport de Caracas, tant per als que fan una tasca mèdica com per als relacionats amb temes de seguretat. Això fa que sigui molt difícil determinar quants cubans hi ha a Veneçuela. Les xifres oscil·len entre 20.000 i 50.000 -un 20% es dedicarien a temes militars-, però abans eren molts més. Cuba està retirant discretament el personal no relacionat amb temes d’intel·ligència. Dos testimonis confirmen que van ser enviats a Veneçuela al gener per a una missió de dos anys i se’ls ha modificat la data de tornada a Cuba per a aquest març mateix.

Llistes secretes

L’important paper dels cubans en l’estabilitat del règim de Maduro es deu a l’aplicació de mètodes de contraespionatge desenvolupats al llarg dels anys a l’illa caribenya i al fet de tenir la total confiança del president veneçolà. Maduro, que va estudiar a l’Havana, hi confia més que en altres militars. L’exgeneral veneçolà Cliver Alcalá, que va participar amb Hugo Chávez en el cop del 1992 i va desertar fa un any, assegura que la intel·ligència cubana fomenta la divisió al si de l’oposició veneçolana i que té llistes secretes sobre els alts comandaments de l’exèrcit en funció del seu grau d’adhesió a Maduro. També els atribueix la decisió d’amagar les armes i les municions en llocs diferents a les casernes.

Les tasques en assessoria militar van començar quan Fidel Castro i Hugo Chávez van firmar el Conveni Integral de Cooperació Cuba-Veneçuela l’any 2000. Al principi el nombre d’agents cubans era discret i es limitava a assistir el personal veneçolà. A partir del cop fracassat contra Chávez de l’any 2002, s’incrementen els funcionaris cubans i assumeixen responsabilitats de planificació directa i estratègia fins al punt actual, en què són determinants per evitar una revolta militar contra Maduro, recorda Alcalá.

Això va provocar malestar entre una part de les forces armades, que se sentien desplaçades i van acabar abandonant el cos. Aquest rebuig s’ha estès entre bona part de la població, que veu Cuba gairebé com un país invasor. Als barris opositors de Caracas se solen veure pintades contra els cubans, i en els últims anys el nombre de metges cubans assassinats a Veneçuela ha crescut considerablement.

Aquesta situació ha fet que molts cubans se sentin en perill a Veneçuela. A l’hostilitat dels locals s’hi afegeix el fet de ser en un país infinitament més perillós que el seu. “A partir de les cinc tots tornem a l’hotel i no en sortim fins l’endemà”, explica l’Eduardo, que va sovint a Caracas per feina sobre projectes de cooperació econòmica. Quan fa dues setmanes que hi és ja no pot més, a causa de la tensió que comporta haver de preocupar-se per la seguretat.

Un patiment que també viuen els familiars a Cuba. La tradicional apatia informativa dels cubans ha desaparegut amb la situació de Veneçuela. En una cafeteria d’El Vedado, un barri de l’Havana, va passar un fet insòlit: a l’hora de l’informatiu nacional es va aturar el vídeo amb música reggaeton de l’establiment per sintonitzar les notícies, seguides per bona part dels clients.

Hi ha molt interès a Cuba per saber què està passant realment a Veneçuela, i es desconfia dels mitjans oficials. Els cubans són conscients dels beneficis que obtenen en forma de petroli de la seva relació amb el país bolivarià i, després de tants anys, s’ha establert una certa connexió emocional amb el país. “Pateixo pel meu fill perquè està fent el servei militar i no vull que l’enviïn allà”, diu una mare amb el precedent al cap de la Guerra d’Angola del 1975, quan Cuba va enviar milers de joves al país africà.