Daniel Ortega acusa l'Església de "colpista" per donar suport a les revoltes populars
Cuba i Veneçuela celebren amb el règim de Nicaragua els 39 anys de la Revolució Sandinista
BarcelonaEl president de Nicaragua, Daniel Ortega, ha carregat contra els bisbes de la Conferència Episcopal de Nicaragua, als quals ha qualificat de "colpistes", alhora que ha demanat als seus simpatitzants que no "abaixin la guàrdia" i ha cridat a l'"autodefensa" enmig de la greu crisi que viu el país des del 18 d'abril. Des de l'inici de la revolta popular contra el règim autoritari, la repressió oficial ha deixat més de 350 morts i 2.000 ferits, alguns dels quals amb seqüeles permanents.
Ortega, que ha encapçalat l'acte de commemoració dels 39 anys de la Revolució Sandinista que va derrocar la dictadura dels Somoza a Nicaragua, ha denunciat ser víctima d'una "conspiració armada i finançada per forces internes i externes" –que no esmentava– que intenten fer-lo fora del poder, en el qual es manté des del gener del 2008.
Aquestes "forces", segons ha mantingut en el discurs davant de milers de persones, compten amb la "complicitat" dels bisbes nicaragüencs, que actuen com a mediadors i testimonis d'un diàleg nacional. Segons Ortega, els bisbes han deixat en evidència els seus intents "colpistes" quan va presentar una proposta per superar la crisi que incloïa avançar les eleccions generals per al març del 2019 i reestructurar l'estat.
L'Episcopat va proposar a Ortega el 7 de juny avançar els comicis generals del novembre del 2021 al 31 de març de 2019, sense que ell pugui presentar-se a la reelecció, per superar la crisi, cosa que, segons el mandatari, el "va sorprendre", i va dir que els bisbes "estan compromesos amb els colpistes".
"Em dol molt dir això, perquè aprecio els bisbes, els respecto, soc catòlic", ha assenyalat Ortega, per a qui la posició dura de bona part de la cúpula eclesiàstica invalida el seu paper com a mediador en la mesa de diàleg nacional en què govern, associacions ciutadanes i patronal i sindicats tracten d'arribar a un acord que posi fi a la violència.
Durant el seu discurs, el mandatari també ha desafiat l'Organització d'Estats Americans (OEA), que ha aprovat en una sessió extraordinària una resolució que li demana eleccions anticipades. "Les decisions de Nicaragua no es prenen a Washington [seu de l'OEA], es prenen a Managua", ha remarcat. La resolució va ser aprovada amb el vot favorable de 21 dels 34 membres actius de l'organisme, mentre que Nicaragua i Veneçuela van votar-hi en contra i es van registrar set abstencions i tres absències.
A més, el líder sandinista ha fet una crida als seus seguidors a no "abaixar la guàrdia" i mantenir actius "mecanismes d'autodefenses" per evitar un "cop d'estat" contra el seu. Durant l'acte, el govern de Veneçuela, per mitjà del canceller, Jorge Arreaza, es va oferir per "defensar la sobirania" de Nicaragua. També el titular d'Exteriors de Cuba, Bruno Rodríguez, va mostrar la seva solidaritat amb el que considerava "accions d'ingerència i intents de desestabilitzar a la nació". Cuba i Veneçuela van ser els dos únics països que van enviar delegació a l'efemèride.
Nicaragua travessa la crisi sociopolítica més sagnant des de la dècada dels 80, també amb Ortega sent president, que ha deixat entre 277 i 351 morts, segons organismes humanitaris. Les protestes contra Ortega es van iniciar el 18 d'abril per unes fallides reformes a la seguretat social i es van convertir en un reclam que demana la renúncia del mandatari, després d'un any en el poder, amb acusacions d'abús i corrupció en contra.
