Daniel Ortega expulsa una missió de l'ONU de Nicaragua perquè l'ha criticat

BarcelonaLa repressió del president de Nicaragua, Daniel Ortega, ha anat una mica més enllà. Aquest divendres el líder nicaragüenc ha expulsat del país una missió de l'oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, que dimecres va denunciar un "alt grau de repressió" en les protestes contra el govern.

Així ho ha anunciat la presidenta del Centre Nicaragüenc de Drets Humans, Vilma Núñez, que ha qualificat d'"inaudita" la decisió del govern d'Ortega. L'equip del president s'enfronta des d'abril a una onada de protestes que han deixat centenars de morts i que han incrementat de manera brutal la tensió al país.

El fet que l'equip de l'ONU hagi condemnat la força repressiva d'Ortega s'augura com el principal motiu de la decisió d'expulsar-lo.

Per la seva banda, el ministeri d'Exteriors de Nicaragua ha assegurat que "han cessat les raons, causes i condicions" que van donar peu a dur a terme aquesta invitació i que la visita de la delegació de l'ONU s'acabarà aquest divendres. "Aquest ministeri comunica que dona per acabada la invitació i finalitza la visita a partir d'avui, 30 d'agost del 2018", ha assenyalat el canceller nicaragüenc, Denis Moncada, en una carta dirigida a la representant regional per a l'Amèrica Central d'aquest organisme de les Nacions Unides.

"Més de 300 morts i 2.000 ferits"

La missió de l'Alt Comissionat va arribar a Nicaragua el juny passat per conèixer la crisi sociopolítica que, segons l'informe emès dimecres a Ginebra, ha deixat "més de 300 morts i 2.000 ferits". De moment, cap dels integrants de l'equip de treball ha fet cap referència a l'expulsió ordenada per Ortega.

La missió, encapçalada pel peruà Guillermo Fernández Maldonado, havia denunciat "obstacles" del govern, que els dificultaven les actuacions al país llatinoamericà. En l'informe emès el dimecres, doncs, es va apuntar directament el govern per "l'ús desproporcionat de la força per part de la policia, que de vegades s'ha traduït en execucions extrajudicials, desaparicions forçades i obstrucció de l'accés a l'atenció mèdica", entre altres violacions als drets humans contra qualsevol persona que pensi d'una manera diferent a l'executiu.

També va responsabilitzar Ortega "de detencions arbitràries o il·legals amb caràcter generalitzat, de normalitzar abusos i casos de tortures i violència sexual als centres de detenció" i de ser responsable de "violacions a les llibertats de reunió pacífica i expressió".

El president nicaragüenc va refusar el document perquè el va considerar "subjectiu, esbiaixat, intencionat i notablement parcial, redactat sota la influència de sectors vinculats a l'oposició i sense presentar una redacció i un estil objectiu".

Una crisi sense fi

Mentrestant, Nicaragua continua vivint la crisi més sagnant des de la dècada dels anys 80, també amb Ortega com a president.

Les protestes contra Ortega i Rosario Murillo, la primera dama, van començar el 18 d'abril com a resposta a unes reformes de la seguretat social que finalment van ser retirades i es van convertir en l'origen de les veus que que demanen la dimissió del mandatari després d'onze anys al poder, entre acusacions d'abús i corrupció.