Daniel Viader: “És la fi d’una etapa d’ocultació d’actius en paradisos fiscals”

BarcelonaCom a professor d’estudis econòmics a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Daniel Viader creu que la seva tasca i la de la universitat en general té molt a fer contra els paradisos fiscals. Tot i admetre que pot resultar “naïf”, Viader opta per la “formació ètica de les futures generacions” com a eina indispensable per posar fi a aquestes pràctiques. Però, a curt termini, les mesures que es plantegen són unes altres.

Com amb els papers de Panamà, moltes coses que han sortit ara no són il·legals. On és la línia vermella?

Situar el patrimoni familiar o el fruit d’una vida de treball a la jurisdicció que vulguis per protegir-lo davant eventualitats és totalment legal i legítim, fins i tot usar figures com el fideïcomís per ocultar el veritable titular dels diners. Però els actius han de provenir de rendes declarades i que hagin pagat l’impost corresponent.

La UE debatrà demà mateix crear una llista negra de paradisos fiscals. És la solució?

Ja ho ha posat damunt la taula altres cops, però tots els estats, que són els competents en matèria fiscal, ja tenen la seva llista negra. A escala europea, les mesures que s’han pres són les BEPS (Base Erosion Profit Shifting), pensades per a les companyies que busquen limitar la pèrdua de recaptació davant d’una planificació agressiva del pagament d’impostos.

I les llistes negres serveixen de res?

Amb les llistes negres, si tens actius domiciliats en un dels llocs etiquetat com a paradís fiscal, hi ha la presumpció que s’han obtingut il·lícitament o que no han sigut declarats, i es trasllada al beneficiari del fons la càrrega de demostrar el contrari.

Filtracions d’aquesta mena hi ajuden?

Tot el que faci d’altaveu d’aquests comportaments és benvingut. És el que alguns anomenen la pena del telenotícies. De fet, aquesta nova filtració periodística denota que el que en dècades anteriors era una pràctica habitual, ara pel big data o perquè hi intervé més gent en la gestió de la informació és cada cop més difícil d’amagar. És un exemple més de la fi d’una etapa d’ocultació d’actius en paradisos fiscals.

Però els papers de Panamà van servir per canviar legislacions?

No. En la jurisdicció espanyola, els deures ja s’havien fet abans amb l’amnistia fiscal del 2012, que va ser l’últim tren per als defraudadors. Des de llavors, la legislació espanyola és una de les més feixugues i més dures amb aquestes pràctiques.