Nico Cué
Esquerra Europea
El de l'Esquerra Europea (EL) és un líder sindical d'origen espanyol (Astúries) emigrat de petit a Bèlgica, on va començar una carrera com a activista sindical fins que es va convertir en eurodiputat. El grup parlamentari del seu partit és on hi ha adscrits també Podem i Esquerra Unida.
Projeccions: 6,13% dels vots / 46 escons
Ska Keller
Verds / ALE
És la candidata més jove (37 anys). D'origen alemany i amb un màster d'estudis islàmics, turcs i jueus per la Universitat Lliure de Berlín i la Sabanci d'Istanbul, és eurodiputada des del 2009 i ja va ser cocandidata (perquè els Verds presenten dues candidatures) a presidir la Comissió el 2014. L'altre cocandidat dels Verds/EFA és Bas Eickhout. El grup que representa, a més, està conformat amb l'Aliança Lliure Europea (ALE –o EFA, per les sigles en anglès–), de la qual Oriol Junqueras és candidat oficial.
Projeccions: 7,59% dels vots / 57 escons
Jan Zahradil
Conservadors i Reformistes (ACRE)
El seu és el grup dels conservadors euroescèptics que va impulsar l'ex primer ministre britànic David Cameron. Zahradil és txec, té 55 anys i presideix l'Aliança dels Conservadors i Reformistes d'Europa des que es va fundar. Aquest es va convertir en el tercer grup més gran de l'Eurocambra el 2014 i aquesta vegada és la primera que presenten un candidat a la Comissió. En aquest grup hi ha eurodiputats del Brexit i pot patir grans canvis després d'aquestes eleccions.
Projeccions: 8,79% dels vots / 66 escons
Margrethe Vestager
Els liberals (ALDE)
El seu grup pot tenir la clau per conformar majories en la futura Eurocambra segons la majoria de sondejos. L'Aliança de Demòcrates i Liberals d'Europa (ALDE) és el partit del qual forma part Ciutadans i del qual va ser expulsat el PDECat. Vestager és l'actual comissària de Competència i és en realitat un dels candidats entre els presents al debat amb més opcions a la presidència de la Comissió perquè si es necessiten aliances entre populars, liberals i socialistes és un perfil menys desconegut, femení i que genera consens. Vestager té 51 anys, és danesa i ha sigut ministra d'Educació i d'Economia a Dinamarca. S'ha fet coneguda per les multes milionàries de la Comissió a Google i Apple.
Projeccions: 10,12% dels vots / 76 escons
Manfred Weber
Partit Popular Europeu (PPE)
Seria el més obvi successor de Juncker tenint en compte que les últimes projeccions oficials del Parlament Europeu donen al PPE la majoria d'escons (180). Tot i això, aquest alemany –enginyer de professió– és un polític molt desconegut fora de la bombolla europea. És president del PPE a l'Eurocambra des del 2015 i membre de la CDU d'Angela Merkel.
Projeccions: 23,97% dels vots / 180 escons
Frans Timmermans
Partit dels Socialistes Europeus (PES)
Timmermans ja té un càrrec potent dins la Comissió Europea: és el vicepresident primer de l'executiu europeu, responsable de l'estat de dret i el respecte als drets fonamentals. Per això és de les poques veus que s'han pronunciat sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya. És holandès i llicenciat en literatura francesa. Pedro Sánchez, ara líder socialista fort a Europa després de les eleccions, li ha mostrat el seu suport públicament.
Projeccions: 19,84% dels vots / 149 escons