Històricament Jerusalem ha sigut una ciutat escenari de guerres i batalles. Sagrada per a jueus, cristians i musulmans, s'ha forjat a base de mística i sang i des de la Guerra dels Sis Dies del 1967 és parcialment una ciutat ocupada. Contravenint resolucions de l'ONU que pretenien preservar la ciutat, l'exèrcit israelià va ocupar i annexionar-se la part oriental de Jerusalem, coneguda com a Jerusalem Est, on hi ha els llocs sagrats per a les tres religions. Però el 1980 el Parlament hebreu va afegir al seu territori altres poblacions de Cisjordània i va configurar un sol municipi, i Jerusalem va passar a ser declarada com la capital "eterna, unida i permanent d'Israel". L'ocupació israeliana ha sigut fortament rebutjada per la comunitat internacional, tot i que els Estats Units s'han mostrat comprensius amb els israelians i han deixat que el govern autoritzés cada cop més assentaments de colons a les millors terres, que n'expulsaven els habitants palestins. De fet, l'ONU titlla d'il·legal l'ocupació. En 50 anys, la població jueva ha crescut en la zona ocupada i els palestins que hi viuen no tenen els mateixos drets que els seus conciutadans.
Els països musulmans reconeixen Jerusalem Est com la capital Palestina
Abbas afirma que els Estats Units ja no poden ser més el mediador principal en les converses de pau
IstanbulFins ara havien estat només paraules de condemna per la decisió de Donald Trump de reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel. Però aquest dimecres els països musulmans han exhibit unitat i han declarat la part oriental de la ciutat capital de Palestina. “Declarem Jerusalem Est com la capital de l’estat de Palestina i convidem tots els països a reconèixer a l’estat de Palestina amb Jerusalem Est com a capital ocupada”, es llegeix ala declaració consensuada pels líder de 57 països de majoria musulmana. Dissabte, la Lliga Àrab no va passar de la condemna del gest de Washington i va evitar plantejar sancions als Estats Units, aliat de moltes de les monarquies del Golf, per exemple.
En una cimera extraordinària convocada pel president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, els estats de majoria musulmana aplegats a l’Organització per a la Cooperació Islàmica (OCI) van rebutjar i condemnar “en els més forts termes” el què consideren que és una “decisió unilateral” de Trump que legitima Israel com a “força d’ocupació”.
Lluny del què pronosticaven molts analistes, la decisió de Washington va de traslladar la seva ambaixada a Jerusalem, no s’ha traduït en la temuda tercera Intifada [protesta palestina], tot i que sí que hi ha hagut esclat de violència, fortament reprimida per l’exèrcit israelià. A l’exterior, la ira s’ha vist en forma de manifestacions multitudinàries en gran part dels països musulmans. Per a l’OCI, el reconeixement nord-americà no té legalitat però és un atac als drets del poble palestí, alhora que representa un “deliberat deteriorament de tots els esforços de pau” ja que alimentarà els “extremismes”.
El turc Erdogan es pot apuntar l’èxit de la recomposició de la unitat musulmana en convocar d’urgència aquesta cimera a Istanbul. A la crítica a Trump s’hi han sumat des del predicible iranià Hassan Rouhani fins a històrics aliats de Washington com són l’Aràbia Saudita –que ha enviat representant de rang inferior– o Jordània.
Si en l’arrencada de la trobada, Erdogan va denunciar que Trump ha “incendiat” el Pròxim Orient i el món, en la cloenda es va aliniar amb el president palestí, Mahmud Abbas, i va assegurar que “a partir d’ara” no es pot comptar amb que els Estats Units “siguin parcials per ser un mediador” entre Israel i Palestina. “Hem de discutir sobre qui serà un mediador d’ara endavant”, ha apuntat, una qüestió on l’ONU no pot quedar al marge i ha d’abordar també, ha matisat.
Des d’Istanbul, Abbas va donar per enterrat els Acords de pau d’Oslo del 1993 i va assegurar que la decisió de Trump el desvincula del seu compliment.
El missatge més repetit en l'obertura de la cimera ha estatla necessitat de reconèixer l'estat palestí sobre les fronteres del 1967 amb Jerusalem Est com a capital, un reclam que han fet tant Erdogan com Abbas.
Erdogan ha afirmat que per aconseguir un acord de pau a la regió "és necessari trobar una solució a la qüestió de Palestina". En la seva opinió, la decisió de Donald Trump és una recompensa als "actes terroristes" dels israelites i assegura que la ciutat és una línia vermella per als musulmans.