Del Brexit al Megxit: la premsa sensacionalista apunta a Meghan Markle com la malvada dels 'royals'

LondresUna altra dona i una altra nord-americana. La nova crisi al si de la monarquia britànica, comparable en termes històrics amb l'abdicació d'Eduard VIII (1936) per l'amor de Wallis Simpson, ha tornat a destapar la caixa dels trons de l'agressiva premsa sensacionalista britànica contra Meghan Markle, en tot moment objectiu prioritari del reaccionarisme més tronat dels mitjans de comunicació d'ençà que es va prometre amb Enric, el 2017, i abans, d'ençà que van oficialitzar la seva relació, l'estiu del 2016.

La popular actriu nord-americana, duquessa de Sussex, és vista per aquest sector de l'opinió publicada com la culpable de la sorprenent decisió anunciada per la parella reial aquest dimecres al vespre d'allunyar-se de la cort de Sant James i intentar començar una vida independent de "la Firma", com en diu el Daily Telegraph, repartint el seu temps entre els Estats Units i el Regne Unit.

La notícia, feta pública sense el coneixement directe tant de la reina Elisabet II com del príncep de Gal·les, l'hereu Carles, o del germà gran d'Enric, Guillem, ha provocat el que The Sun qualifica de "guerra civil" entre els Windsor. "La reina, trista, i Carles i Guillem, furiosos", destaca en la seva portada de l'edició impresa d'aquest dijous.

El Brexit, que s'acomplirà el 31 de gener, ha passat a la història i The Sun ja parla del Megxit, una manera misògina i gens subtil d'assenyalar Meghan Markle com la màxima responsable del pas al costat que vol fer la parella. Aquest dijous al matí, de fet, molts comentaristes de programes matinals de la televisió britànica destacaven el paper de la dona com la gran responsable d'una decisió que, concretament, l'especialista en biografies reials Hugo Vickers ha qualificat aquest dijous com "d'apressada".

L'atac més furiós i devastador, però, ha vingut del periodista i molt conegut presentador de televisió Piers Morgan, director del programa Good morning, Britain i bon amic de Donald Trump.

En un seguit de piulades molt feridores, Morgan ha volgut destacar el presumpte caràcter malvat de Meghan. N'ha dit: "La gent diu que soc molt crític amb Meghan Markle, però ella va abandonar la seva família, va abandonar el seu pare, va apartar [del seu costat] la majoria dels seus vells amics, ha separat Enric de Guillem i ara l'ha apartat de la família reial". I afegeix en una altra: "El que vol Meghan, Meghan ho aconsegueix".

La il·lusió generada en el moment de la prometença de Meghan i Enric, segons la qual la parella representaria la nova cara del segle XXI de la monarquia, una cara multiracial, que donés exemple a la diversitat cada vegada més gran d'una societat multiracial com ho és la britànica, s'ha esmicolat.

La raó, segons com l'ha definida aquest dijous al matí l'historiador Ian Wilson en una intervenció al programa Today, de BBC Radio 4, és que Meghan i Enric "no tenien cap clau sobre què s'esperava d'ells" dins de la família. I ha seguit: "Malgrat la rudesa del seu anunci, sense haver-ne dit res a la reina, serà pel bé d'ells dos. En el fons, de fet, no volem que la família reial es modernitzi, volem que sigui arnada, que sigui avorrida; la reina es tan bona perquè és avorrida. Per això Kate Middleton [la dona del príncep Guillem i futura reina consort] és perfecta".

El caràcter i el perfil de les dues dones, Meghan i Kate, ha estat constantment debatut per la premsa sensacionalista. De fet, i en diverses ocasions en els últims tres anys, diaris com el Daily Mail, The Sun o fins i tot el Telegraph han informat –en termes també molt misògins– de desavinences entre les esposes dels prínceps per temes tan fútils com el seu guarda-roba.

Refredament amb Guillem

El primer símptoma públic més greu del refredament de la relació entre els dos germans va arribar el juny de l'any passat, quan Enric i Meghan Markle van anunciar que renunciaven a participar en l'organització benèfica del príncep Guillem i Kate Middleton, i es disposaven a crear-ne una altra, que llançaran aquest mateix any. El naixement del primer fill de la parella, Archie, per al qual, contràriament a la tradició, no han volgut acceptar cap títol nobiliari, i el fet que hagin passat el Nadal al Canadà, allunyats de "la Firma", han sigut les gotes que han fet vessar un got que, pel que fa a Enric, es remunta al tractament que la premsa va donar a la seva mare, Diana de Gal·les, morta el 1997 en un accident de cotxe mentre la perseguien els paparazzis pels carrers de París.

No resulta estrany, doncs, que la parella –que va denunciar el Mail on Sunday per publicar una carta de Meghan al seu pare l'octubre passat– hagi anunciat a través de la seva nova pàgina web oficial que, a partir d'ara, restringiran encara més l'accés als tradicionals mitjans de comunicació britànics, i que no participaran en el sistema de rotació reial utilitzat des de fa dècades pel Palau de Buckingham.

Aquest mètode permet accedir a compromisos oficials als corresponsals acreditats davant de la Casa Reial per difondre la informació de manera compartida, i així garantir la màxima cobertura amb la mínima interferència en el compromís mateix. Enric i Meghan s'estimen més, doncs, parlar directament al públic a través de les xarxes socials, un gest que els garanteix encara més agressivitat de la premsa tradicional.

La parella té la intenció de relacionar-se amb organitzacions de mitjans "bàsics" i "joves periodistes”, i convidar els mitjans especialitzats a esdeveniments concrets. Però encara no s'ha completat l'últim capítol, fins ara, de la interminable saga de la disfuncional família reial britànica.

La dura nota de resposta del Palau de Buckingham emesa també dimecres a la nit, dues hores després de l'anunci d'Enric i Meghan, fa albirar una veritable lluita pel manteniment de les formes i la tradició al si dels Windsor. I encara que la Corona assegura entendre "el desig [de la parella] d'emprendre un nou enfocament [pel que fa a la seva vida, aquests] són temes complicats" i "caldrà temps" per resoldre'ls. Un advertiment explícit que allunyar-se de la família és gairebé una traïció.

Meghan i Enric poden acabar pagant el mateix preu que Eduard i Wallis Simpson: ser uns exiliats de la monarquia en vida, malgrat que mai no van deixar de beneficiar-se dels molts privilegis de la seva posició. En aquest nou cas, tampoc no es veuran a la intempèrie. Una vegada més, la monarquia i el pes de la Corona, o de les seves escorrialles, es demostra insuportable.