Els demòcrates controlaran el Senat dels Estats Units
La victòria a les eleccions de Geòrgia reforça les opcions legislatives de Joe Biden
WashingtonNo va ser ni un accident ni una casualitat. Tampoc conseqüència del frau que, sense proves, continua denunciant Donald Trump. A la victòria de Joe Biden a Geòrgia al novembre l’ha seguida aquest dimecres la dels dos candidats demòcrates al Senat per aquest estat, el reverend Raphael Warnock i el productor de documentals Jon Ossoff. Dos seients a la cambra alta de Washington que són per a Joe Biden el millor regal possible a les portes de la seva presa de possessió el pròxim 20 de gener.
El millor escenari per a la nova Casa Blanca durant els dos primers anys de mandat, on comptarà amb un Congrés controlat pel seu partit i, per tant, amb més facilitats per tirar endavant el seu programa de govern. Amb el Senat repartit al 50% amb els republicans, la vicepresidenta Kamala Harris podrà desempatar quan calgui. A més, amb Chuck Schumer com a líder de la majoria, l'agenda del Senat la marcarà el seu partit.
Per al Partit Republicà, la derrota a Geòrgia, sumada a la pèrdua de la Casa Blanca, significa obrir encara més les ferides de la seva pròpia guerra civil. Aquest dimecres ha reviscut a les xarxes un tuit del maig del 2016 del senador Lindsey Graham, avui aliat de Trump, en què aleshores advertia el següent: "Si nomenem Trump quedarem destruïts... i ens ho mereixerem". Visionari. El partit conservador queda arrasat per quatre anys de Trump, culminació de l'ascens del populisme iniciat fa una dècada pel Tea Party. Els seus seguidors es manifestaven llavors contra el poder de Washington. Avui ho feien a favor del poder absolut del president.
Pràcticament no en queda res, del partit que va acompanyar l'anterior president republicà, George W. Bush. Dit en paraules de Donald Trump Jr., un dels fills del president, "aquest és el Partit Republicà de Donald Trump". El problema és que el president sortint exigeix fidelitats per sobre del respecte a la llei i a la Constitució, de manera que, si els votants es mantenen fidels a qui en menys de dues setmanes serà expresident, venen encara més corbes en el futur.
En un comunicat, el demòcrata Chuck Schumer ha celebrat el que ha definit com "un nou dia”, un dia en què ell serà el líder de la majoria al Senat, disposat a "avançar l'agenda progressista i oferir l'ajuda i un canvi audaç al poble nord-americà". Per la seva banda, la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, que diumenge passat va renovar el seu lloc al capdavant de la cambra baixa, ha subratllat el fet que les dues cambres del Capitoli “treballaran plegades". Com a mínim fins al gener del 2023, quan es constitueixi un nou Congrés després de les eleccions de mig mandat. Serà un període clau per a la presidència de Joe Biden, que, a més de felicitar-se pels resultats a Geòrgia, ha subratllat en un comunicat que està "tan determinat avui com ho estava ahir per intentar treballar amb membres dels dos partits". Una crida a recuperar la cooperació bipartidista que aquests dies a Washington sembla una quimera.
El primer senador afroamericà
A la capital arribarà el primer senador afroamericà de la història de Geòrgia, el reverend Raphael Warnock. En la seva primera reacció al conèixer el seu triomf, Warnock, que oficia a l'església Ebenezer d’Atlanta –d’on també va ser pastor Martin Luther King–, ha volgut recordar la seva mare. "Solia recollir cotó per als altres", ha dit. Amb les mateixes mans, i als seus 82 anys, "va anar al col·legi electoral i va triar que el seu fill més jove sigui senador dels Estats Units". Per la seva banda, Jon Ossoff, de 33 anys, productor de documentals d'investigació, serà el senador més jove després del mateix Joe Biden, que va arribar al càrrec als 29.
La primera conseqüència per a Joe Biden dels resultats a Geòrgia és que, si els demòcrates es mantenen units en la votació, podrà aprovar els seus elegits per als diferents llocs de la seva administració, per als quals necessita una majoria simple que li pot facilitar Kamala Harris. Entre ells, Merrick Garland, que serà l’opció de Biden per a fiscal general, segons han avançat diversos mitjans nord-americans. Garland va ser el candidat de Barack Obama al Tribunal Suprem, però la seva nominació va ser bloquejada durant mesos per un Senat llavors de majoria republicana. Però la cooperació que promou Biden la necessitarà per aprovar projectes legislatius, on requerirà un mínim de 60 vots.