Els demòcrates aposten per 17 oradors diferents
Conscients de la falta de carisma de Biden, el partit dona veu a futurs líders en la seva convenció
The New York TimesMario Cuomo va saltar a la fama del Partit Demòcrata l’any 1984 amb un commovedor discurs inaugural, batejat com El conte de les dues ciutats, en què feia referència a valors familiars. Ann Richards, amb un discurs afilat i carismàtic, el 1988 va dir en referència George H.W. Bush: “Pobre George, no pot evitar-ho. Va néixer amb un peu de plata a la boca” [Volent fer referència al fet que el candidat republicà era propens a cometre errors]. Barack Obama va iniciar el seu camí cap a la Casa Blanca el 2004 amb el seu emotiu relat de “l’esperança d’un nen esprimatxat amb un nom graciós que creu que als Estats Units també hi ha un lloc per a ell”.
En l’actual Convenció Nacional Demòcrata virtual el protagonisme no recau, per primera vegada, en un únic orador principal que tingui l’oportunitat de captar la imaginació dels delegats i espectadors des de les seves cases. En lloc de designar una única estrella per al futur del partit, els demòcrates han reunit una mescla de 17 oradors “de la pròxima generació de líders del partit” per a la segona jornada.
Els líders del partit han afirmat que han intentat satisfer totes les demandes de temps dels polítics ansiosos per exposar-se, en una convenció reduïda a dues hores per nit a causa de la crisi del coronavirus. Això també reflecteix la dificultat d’elevar una única persona com el rostre del futur del partit en un procés de transició ideològica i generacional; una elecció que podria conduir precisament a la mena de dissensió que els demòcrates volen evitar. I el candidat del partit, Joseph R. Biden Jr., no és una de les seves personalitats més dinàmiques. Per tant, és comprensible que els demòcrates hagin desconfiat d’escollir un únic orador principal, com la representant Alexandria Ocasio-Cortez de Nova York, que podria haver eclipsat el candidat i convertir-se en l’estrella de la convenció.
Per contra, al dividir els oradors, els demòcrates estan sacrificant l’oportunitat de presentar una cara nova a una gran audiència. Els discursos d’obertura poden ser fracassos o èxits, però gairebé sempre són recordats, fins i tot quan són decebedors, com va ser el cas de Julián Castro (2012) i Elizabeth Warren (2016).
L’impacte de Barack Obama
“Recordo la convenció en què, mentre [Barack] Obama parlava, estava observant la reacció cinètica de la multitud que hi havia al meu voltant”, explica David Axelrod, el principal estrateg polític de l’expresident dels Estats Units abans de l’entrada al poder de l’administració de Donald Trump. Axelrod rememora que es va dirigir a un altre assessor d’Obama present en aquella convenció i li va deixar anar: “La vida d’aquest home acaba de canviar per sempre”. En canvi, l’estrateg sentencia que això no serà així en l’actual convenció: “Amb aquest format, això no passarà”.
Mentre que Cuomo, Richards i Obama van pronunciar discursos d’obertura que s’adaptaven a les seves personalitats, en aquesta convenció el muntatge s’ha perfilat com una mescla política, un petit calidoscopi d’ideologies, de generacions i de lleialtats geogràfiques i ètniques del partit. La llista d’oradors no només reflecteix els estats on Biden i el president Donald Trump estan lluitant pels vots, sinó també una àmplia franja del sud del país on els demòcrates esperen que els canvis demogràfics els brindin oportunitats per guanyar estats republicans per als futurs cicles electorals.
“Aquest any volíem fer-ho de manera diferent, donades les àmplies oportunitats que tenen els demòcrates en tot el país partint des de zero”, afirma Stephanie Cutter, la veterana demòcrata a càrrec del programa de la convenció. “Destaquem 17 dels líders joves i prometedors del nostre partit, que representen un grup divers d’idees i perspectives de tot el país, però tots estem units en el fet que necessitem el lideratge de Joe Biden a la Casa Blanca. Aquestes són les persones que li donaran suport i treballaran amb ell per impulsar el canvi”.
Onze dels 17 oradors són persones negres. Cap d’ells va donar suport al senador Bernie Sanders en les primàries presidencials demòcrates del 2020.
Copyright The New York Times