La por del desabastiment de productes provoca les primeres cues a Qatar
La borsa de Doha pateix una davallada arran de l'aïllament àrab
Doha (Qatar)La tranquil·litat que regna a Qatar en ple dejuni del Ramadà s’ha vist sacsejada inesperadament després de la contundent decisió de l’Aràbia Saudita i de 5 països àrabs més de trencar relacions diplomàtiques i comercials amb l’emirat. La reacció en cadena es produïa després de l’anunci per part del govern saudita de tallar les relacions bilaterals amb els seus veïns qatarians, perquè els acusaven de “donar suport als grups terroristes que tenen com a objectiu desestabilitzar la regió”.
La decisió de l’Aràbia Saudita inclou el tancament de l'única frontera terrestre de Qatar, per on entren el 80% dels productes importats a la península, i l’aturada dels vols entre els dos països. La decisió també comporta l'expulsió dels ciutadans qatarians residents en territori saudita en un termini de 14 dies. A aquestes mesures s’hi han sumat altres països com Bahrain, els Emirats Àrabs Units o Egipte (que ha prohibit als bancs egipcis negociar amb els bancs qatarians).
El petit país que volia ser potènciaLes primeres conseqüències de l’aïllament s’han deixat sentir en els mercats financers, on la borsa qatariana ha patit una davallada del 6%. Contràriament, el preu del petroli i del gas han pujat un 1,3%. La suspensió de la comunicació aèria i el tancament de la frontera amb l’Aràbia Saudita poden provocar un desproveïment de productes bàsics a Qatar, i ja s’han format llargues cues en alguns supermercats de la península.
L’incident diplomàtic es produeix a conseqüència de l’afebliment de les relacions entre Qatar i la resta de monarquies àrabs. Els últims anys, l’emirat ha optat per una política exterior independent de les directrius marcades per l’Aràbia Saudita al Consell de Cooperació dels Estats del Golf Pèrsic. Després de l’aixecament de les sancions a l’Iran, Qatar va iniciar un apropament diplomàtic cap a la República Islàmica, amb la qual comparteix els drets d’explotació del jaciment de gas natural més gran del món. Recentment, Qatar va veure trontollar els seus equilibris diplomàtics a la regió amb la visita de Donald Trump a la capital saudita, on va instar els països àrabs a aïllar l’Iran i els seus aliats per finançar el terrorisme i desestabilitzar la regió.
La tensió entre les monarquies àrabs va anar en augment el 23 de maig, quan l’agència oficial de notícies qatariana va publicar unes polèmiques declaracions de l’emir de Qatar, Sheikh Tamim bin Hamad al-Thani, en què reconeixia tensions amb l’administració Trump, descrivia l’Iran com un “poder islàmic” i assegurava que les relacions bilaterals amb Israel són bones.
El ministeri d'Exteriors espanyol aconsella informar-se sobre possibles cancel·lacions o canvis si es viatja a l'aeroport de Qatar.
Després de la reacció de l’Aràbia Saudita i altres països veïns de bloquejar les emissions de la cadena Al-Jazira al seu territori, el ministre d’Afers Exteriors qatarià va anunciar que l’agència de notícies havia sigut 'hackejada' i que les declaracions eren falses, i va apuntar que tot formava part d’una conxorxa per perjudicar la imatge del país.
Les últimes mesures de les monarquies àrabs busquen l’aïllament econòmic de Qatar, que el 2022 preveu acollir el Mundial de Futbol. La seva capital, Doha, és, junt amb Dubai, un dels centres financers del golf Pèrsic i un punt de trànsit de vols intercontinentals, amb un aeroport pel qual passen prop de 40 milions de persones l’any. El país, tercer productor de gas del món, és a més la seu d’una important base militar nord-americana a la regió.