La destrucció de l’Amazònia s’accelera amb Bolsonaro

BrasiliaLa destrucció de la selva tropical a l’Amazònia brasilera s’ha disparat d’ençà que l’ultradretà Jair Bolsonaro és president del Brasil, uns mesos en què ha reduït els esforços per combatre la tala, la mineria i l’explotació ramadera il·legals. Protegir l’Amazònia ha estat l’element clau de la política ambiental del Brasil de les últimes dues dècades, però amb l’elecció del president Jair Bolsonaro, que ha estat multat personalment per haver violat regulacions mediambientals, el Brasil ha fet un gir de 180 graus.

Durant la seva campanya per a la presidència el 2018, Bolsonaro ja va dir que les grans zones protegides del Brasil eren un obstacle al creixement econòmic i va prometre obrir-les a l’explotació comercial. Vuit mesos després d’iniciar mandat, això ja està passant. La part brasilera de l’Amazònia ha perdut més de 3.000 quilòmetres quadrats d’àrea boscosa des que Bolsonaro va assumir el càrrec al gener, un augment del 39% respecte al mateix període de l’any passat, d’acord amb l’agència del govern que controla la desforestació.

Només al juny, quan va començar la temporada més seca i temperada que facilita la tala, la taxa de desforestació va augmentar de manera dràstica: al voltant d’un 80% més de pèrdues que el juny del 2018. Bolsonaro, però, ha minimitzat les dades i ha arribat a qualificar de “mentides” les xifres de l’agència del seu propi govern, una asseveració que els experts diuen que no té fonaments.

Aquest mateix divendres, de fet, el govern brasiler va destituir el director de l’Institut Nacional de Recerca Espacial, Ricardo Galvão, responsable d’aquestes medicions per satèl·lit que mostren la reducció objectiva de l’Amazònia. Una discussió de Galvão amb el ministre de Ciència i Tecnologia de Bolsonaro va precipitar l’acomiadament, que Greenpeace va qualificar de “venjança contra una persona que ha mostrat la veritat”. “La manera com em vaig referir al president en aquella reunió va generar una vergonya insostenible”, explicava Galvão mateix a la premsa brasilera.

L’agència de protecció no actua

Una anàlisi feta per The New York Times de registres públics va trobar que les accions d’aplicació de la llei de la principal agència mediambiental brasilera van caure un 20% en el primer semestre d’aquest any en comparació amb el mateix període del 2018. La davallada vol dir que grans extensions de selva s’han devastat sense resistència de les autoritats, perquè el govern ha retirat mesures mediambientals com les multes i la confiscació o destrucció d’equips il·legals en àrees protegides. Les dues tendències -l’augment de la desforestació i la reticència del govern a lluitar contra l’activitat il·legal- han posat en alerta investigadors, ambientalistes i exfuncionaris que adverteixen que el mandat de Bolsonaro significarà pèrdues enormes per a un dels recursos naturals més importants del món.

“El que ens espera és el risc d’una desforestació desmesurada de l’Amazònia”, van escriure vuit antics ministres de Medi Ambient brasilers en una carta conjunta al maig. Durant una reunió amb periodistes internacionals fa pocs dies, el president va comentar que la preocupació amb l’Amazònia es deu a una “psicosi mediambiental” i va remarcar que el que passi al seu país no és competència dels estrangers. “L’Amazònia és nostra, no seva”, li va dir a un periodista europeu.

La postura del govern de Bolsonaro ha generat fortes crítiques entre líders europeus. Durant una visita recent al Brasil, el ministre de Cooperació i Desenvolupament Econòmic alemany, Gerd Müller, va dir que protegir l’Amazònia és un imperatiu global, sobretot perquè té un paper vital en l’absorció del CO 2 emès a l’atmosfera: aquesta selva tropical és essencial en l’esforç per frenar l’escalfament global. Quan es tala, es crema o s’arrasa bosc, aquest CO 2 és alliberat altra vegada a l’atmosfera. “Sense les selves tropicals no hi ha manera de resoldre la crisi climàtica”, va dir Müller.

En campanya, Bolsonaro va prometre fins i tot eliminar el ministeri de Medi Ambient, però al final no ho va fer per la pressió del sector agrícola del país, que temia que això desemboqués en un boicot als productes brasilers. Tot i així, ha reduït un 24% el pressupost de l’agència mediambiental. Abans i tot de prendre possessió, el Brasil va rebutjar sobtadament el seu compromís d’acollir la cimera anual de l’ONU sobre canvi climàtic, la COP25, que finalment es farà a Xile.

Per a Bolsonaro, les multes ambientals són una “indústria” que cal eliminar i les queixes internacionals per la destrucció de l’Amazònia només amaguen l’interès d’explotar-la: “El Brasil és com una verge cotitzada que tots els pervertits estrangers volen”, ha dit el president.

El seu cap de gabinet, Onyx Lorenzoni, va criticar també el que va considerar una voluntat de formular la política mediambiental del Brasil des de l’estranger. “No som ingenus -va dir Lorenzoni-. Hi ha una perspectiva en algunes parts del món, amb el patrocini d’ONGs, que relativitza la sobirania brasilera sobre l’Amazònia”. I va afegir un advertiment: “Aquí teniu un missatge: No us fiqueu amb nosaltres”.

Copyright The New York Times