Dies de portes endins a Europa
Els alts índexs de contagi i la por a una tercera onada de la pandèmia fan que la majoria de governs hagin optat per endurir les restriccions i deixar en segon terme les celebracions nadalenques
Les úniques cues a Itàlia seran les dels menjadors socials
Fa exactament una setmana gairebé totes les regions italianes van ser declarades “zona groga” i es van flexibilitzar les restriccions: el comerç i l’hostaleria van obrir les portes amb limitacions horàries i es van permetre els viatges i desplaçaments sense justificació. A la Llombardia, una de les regions més afectades pel coronavirus durant les dues onades a Itàlia, els milanesos van aprofitar el primer dia de llibertat, després de més d’un mes de confinament, per envair els carrers del centre de la ciutat. Les cues a les portes de les botigues i les reunions en bars i restaurants van fer saltar les alarmes també a Torí, Nàpols i Roma.
Tot i els sacrificis que ha hagut de fer la població durant mesos, la corba de contagis no ha baixat com els experts esperaven i la xifra de morts continua disparada, i fins i tot supera les víctimes de la primera onada. Unes dades que han obligat el govern a fer marxa enrere i ampliar les restriccions. Itàlia es confinarà els dies festius, la vigília i l’endemà, tot i que es podran visitar els familiars el 24 i el 25 de desembre. Els establiments no essencials estaran tancats i les regions mantindran el tancament perimetral. La resta de dies els comerços podran apujar la persiana, però no els bars i restaurants. El toc de queda es mantindrà a les deu de la nit.
Lluny queda el debat entorn de l’obertura de les pistes d’esquí, que ocupava la portada dels diaris italians fa només unes setmanes. Aquest Nadal les úniques cues que es veuran a Itàlia seran les dels menjadors socials. Quatre milions d’italians no tindran res per menjar aquests dies, segons un estudi. A Pane Quotidiano, històrica associació benèfica de Milà, gairebé 5.000 persones van esperar aquesta setmana durant hores per rebre una bossa amb aliments bàsics. “I això és només el principi”, adverteix el seu vicepresident, Luigi Rossi. “Quan s’acabin les ajudes i els expedients temporals de regulació d’ocupació, la cua serà encara més llarga”.
L’arbre de Nadal de Trafalgar Square, més solitari que mai
Des del 1947, a primers de desembre, Trafalgar Square veu com un arbre de Nadal fa la competència a la columna de l’almirall Nelson. L’avet es talla al bosc de Nordmarka, a prop d’Oslo, i l’envia el govern de Noruega com a mostra d’agraïment perquè durant la Segona Guerra Mundial el Regne Unit va donar refugi al rei Haakon VII quan el país va ser envaït pels nazis. Aquest any, malgrat el covid, els noruecs han mantingut la tradició. Fins aquí les semblances amb altres Nadals.
En més d’una ocasió, i amb l’excusa del fills, aquest cronista ha assistit a l’encesa dels llums de l’arbre, cerimònia multitudinària que obria les festes menys comercials i més entranyables. Després, si havíem aconseguit entrades, anàvem a escoltar Christmas Carols als concerts que programen a Saint Martin in the Fields, una de les esglésies més maques de la ciutat, i potser de tot el país, que va servir com a model quan els pioners van anar arribant a les costes del Nou Món i van començar a establir-se a les terres de Maine, Massachusetts o Nova Anglaterra.
Escoltar Jerusalem, O come, all ye faithful [ Adeste fideles ]interpretades per un cor excels, músics extraordinaris i tota l’església al mateix temps -cantant pel plaer de fer-ho, sense importar si es comparteix o no cap sentiment religiós- deu produir la mateixa emoció que escoltar nadales a qualsevol església de Catalunya o d’arreu on hi hagi aquesta bonica tradició. Petits gestos com aquests són alguns dels que trobarem a faltar aquest desembre, igual que enyorarem no poder passejar pel centre de Barcelona quan falti un dia per a la nit de Nadal. El calendari d’Advent amb què cada any Fortnum & Mason decora la seva façana de Picadilly i l’avet de Trafalgar Square pretenen recordar-nos, potser de forma voluntariosa en un any kafkià i tan tràgic per a tanta gent, que el malson tindrà final. Perquè el 2021 és a tocar.
Encara recordo el grup amateur que l’any passat cantava nadales al costat de F&M i que recollia diners per a obres de caritat. Amb la Júlia ens vam parar ben bé mitja hora a escoltar-los. L’any vinent hi tornarem encara amb més il·lusió.
A Alemanya, el vi calent és només per emportar
A molts alemanys no els agrada improvisar, però no han tingut més remei que fer-ho. Fins al tercer diumenge d’Advent, tal com es compten aquí els diumenges abans de Nadal, no han pogut començar a organitzar les festes. Amb la tercera espelma encesa, més per tradició que per religió -que aquí està dividida a parts iguals entre protestants i catòlics-, van veure la llum. Això sí, la llum d’unes festes ben i ben discretes: el govern d’Angela Merkel ha optat per un confinament dur per evitar que les celebracions d’aquests dies acabin desencadenant un tsunami de contagis.
Les trobades seran limitades: es podran reunir un màxim de cinc persones de dues llars, sense comptar els menors de 14 anys, i exceptuant els dies de Nadal (24-26), quan poden ser cinc persones de més de dues llars. No hi haurà petards per Cap d’Any, ni es podrà consumir alcohol a l’aire lliure, una alternativa als bars que des de principis de novembre, i malgrat el fred, s’havia estès, sobretot en barris alternatius i amb molt de jovent. D’ambient nadalenc, encara que sigui una mica, n’hi ha: llumets resseguint els perfils de les cases, homenets de fusta que fumen o canelobres, també de fusta, als ampits de les finestres. I a la capital, Berlín, arbre de Nadal i canelobre de la Hanukah jueva compartint protagonisme davant la Porta de Brandenburg. Però no hi ha multituds de gent recorrent carrers comercials. Tampoc hi ha el caliu dels mercats de Nadal que aquest any s’han prohibit i que només se celebren de forma virtual, en format drive-in (per accedir-hi en cotxe) o en paradetes escampades per les ciutats. No és el mateix. Com tampoc és el mateix prendre’s un vi calent davant d’un bar que en ven només per emportar.
En algunes regions hi ha toc de queda o només es pot sortir amb un motiu de pes, sota amenaça d’una multa d’entre 50 i 500 euros. I si bé s’ha prohibit la venda de petards, ja se sap que molts se n’han abastit a Polònia i que segurament en ressonaran alguns els dies més assenyalats.