Dinamarca limita la residència als immigrants

CopenhaguenDinamarca ha fet un pas més en el camí per endurir la seva política d’immigració i ha deixat encara més clar que els refugiats no són benvinguts al país. El Parlament va aprovar ahir una llei que modifica diverses normatives anteriors i que suposa tirar endavant l’anomenat “canvi de paradigma” en la política d’estrangeria, que es resumeix com el pas d’una política migratòria basada en la integració dels refugiats a una de nova focalitzada en aconseguir el màxim de repatriacions possibles. Amb aquest objectiu, a partir d’ara tots els permisos de residència al país seran “temporals”. La nova llei també inclou la controvertida mesura d’enviar a una illa deshabitada els estrangers que hagin comès delictes greus i que no puguin ser expulsats.

El concepte de canvi de paradigma el va encunyar el xenòfob Partit Popular Danès (PPD), però ha estat integrat plenament en el discurs i l’agenda política del govern de centredreta liderat per Lars Løkke Rasmussen, que és a la recta final de la legislatura, a menys de quatre mesos de les eleccions generals.

L’executiu danès va pactar amb el PPD a finals de l’any passat aquest paquet legal per endurir la política d’immigració, que ahir va superar l’últim tràmit parlamentari i va ser aprovat amb 76 vots a favor dels tres partits que formen el govern (Partit Liberal, Aliança Liberal i Partit Popular Conservador), el Partit Popular Danès i també els Socialdemòcrates, que en les últimes setmanes s’havien mostrat contraris a alguns aspectes de la llei però que finalment van acabar donant-li suport.

El paquet legislatiu que el govern va pactar amb la ultradreta i ahir va ser aprovat al Parlament inclou diverses mesures per augmentar les repatriacions, com la reducció de les ajudes econòmiques (unes 2.000 corones daneses menys al mes per a una família, uns 270 euros) i l’establiment d’un sostre per a les reunificacions familiars (tot i que no s’ha fixat una xifra).

Ja el 2015 es van fer canvis importants, com la reducció considerable del temps del permís de residència, que va passar de ser d’entre cinc i set anys a entre un i dos. Ara, amb la nova llei, el govern inclou modificacions que tenen un únic objectiu: deixar clar que els refugiats han de tornar al seu país d’origen quan ja no necessitin protecció, encara que s’hagin integrat i estiguin treballant.

“Ser refugiat és, per definició, una cosa temporal. No s’ha tingut prou clar quan veiem que, després d’una generació, nou de cada deu dels que van arribar com a sol·licitants d’asil i van obtenir l’estatut de refugiat han acabat quedant-s’hi permanentment”, va dir el primer ministre a finals de l’any passat, quan s’estaven negociant els pressupostos amb la ultradreta.

Més repatriacions

Així, a partir d’ara, els permisos deixaran de ser “temporals amb opció de residència permanent” per passar a ser sempre “temporals”. El govern preveu augmentar les repatriacions, ja que revocarà l’extensió del permís si es considera que han canviat les condicions al país d’origen. Precisament ahir, abans de l’aprovació de la llei, l’executiu danès va fer públic un informe sobre la situació a Síria, en el qual assegura que el país mostra una millora general de les condicions a les àrees controlades pel govern, especialment a la província de Damasc, i afegeix que ara “correspon a les autoritats d’immigració avaluar la possible influència que l’informe ha de tenir en el tractament dels casos d’asil”.

Segons la nova llei, aquesta temporalitat s’aplicarà també a aquells refugiats arribats a Dinamarca mitjançant el sistema de quotes de la UE (uns 500 a l’any fins al 2016, quan el país va deixar de rebre’n), una decisió que ha rebut les crítiques dels partits d’esquerra i d’organitzacions com ACNUR i el Consell Danès de Refugiats, que consideren que aquestes persones haurien de comptar amb un permís permanent. Segons el diari danès Politiken, Dinamarca serà l’únic país nòrdic on es repatriarà aquest tipus de refugiats, ja que tant a Suècia com a Noruega i Finlàndia reben permisos de residència permanents.

La nova llei també inclou la controvertida mesura d’enviar a una illa deshabitada els estrangers que hagin comès delictes greus i que no puguin ser expulsats, ja sigui perquè són apàtrides, perquè no existeix un acord de readmissió amb el país d’origen o perquè corren el risc de patir tortures. També afecta aquells sol·licitants d’asil que hagin delinquit i que estiguin pendents de ser deportats. Actualment, aquestes persones són internades en un centre ubicat a Kærshoved, a la península de Jutlàndia, on comparteixen instal·lacions amb la resta de sol·licitants d’asil als quals s’ha rebutjat el permís de residència.

El nou centre per a delinqüents, que es preveu que entri en funcionament el 2021, s’ubicarà a Lindholm, una illa al sud-est del país que fins fa poc acollia una secció de l’Institut Veterinari de la Universitat Tècnica de Dinamarca (DTU) dedicada a fer recerca sobre malalties contagioses per a animals. El govern danès destinarà 759 milions de corones daneses (uns 100 milions d’euros) a condicionar les instal·lacions, que tindran capacitat per a un centenar de persones.

En definitiva, Dinamarca, que porta des del 2015 aprovant i modificant lleis per restringir l’arribada d’immigrants i refugiats, ara intenta posar les coses més difícils als que van entrar perquè acabin tornant més d’hora que tard als seus països d’origen. Aquell any, coincidint amb el punt àlgid de la crisi de refugiats a Europa, Dinamarca va rebre el nombre més alt de demandants d’asil, gairebé 21.000. Les xifres disten molt de les que va registrar, per exemple, la seva veïna Suècia, que amb 162.000 sol·licitants el 2015 va ser el país europeu amb la xifra més elevada de refugiats per càpita.

Aquell moment, però, va coincidir amb l’arribada al poder del govern liberal de Lars Løkke Rasmussen, que va agafar les regnes de Dinamarca el juny del 2015 gràcies al suport del partit xenòfob PPD, que ha aconseguit modelar les polítiques migratòries tot i no formar part de l’executiu.