Una diputada mexicana s'assabenta de l'assassinat de la seva filla en el ple del Congrés

BarcelonaLa quotidianitat de la violència a Mèxic ha impactat la societat arran de l'assassinat d'una noia de 22 anys, filla d'una diputada de Morena, la formació que lidera el president electe Andrés Manuel López Obrador. Carmen Medel Palma estava en un ple de l'Assemblea quan una trucada telefònica la va interrompre amb la notícia de la mort de Valeria, la seva filla. La dona es va desmuntar i, víctima d'un atac d'ansietat, va haver de ser atesa pels parlamentaris. El dramatisme de la situació va obligar a la suspensió de la sessió. "Ciutadanes i ciutadans legisladors, amb profunda pena informem de l'assassinat de la filla de la nostra companya diputada Carmen Medel, del districte 14 de l'estat de Veracruz. Valeria ha sigut avui [dijous a la nit, hora catalana] víctima de l'estat de violència en què vivim els mexicans", va dir el diputat Pablo Gómez, també de Morena.

La condemna de l'assassinat va ser unànime, però, enmig d'escenes de compassió i solidaritat, nombrosos diputats van optar per treure el telèfon mòbil per enregistrar el plor inconsolable d'una mare que tan sols podia expressar el seu dolor. El gest ha aixecat polseguera a les xarxes socials, on s'han llegit missatges de vergonya pel comportament dels parlamentaris.

L'assassinat es va produir en un gimnàs de Ciudad Mendoza, a l'estat mexicà de Veracruz, on un home va irrompre armat amb una pistola i va disparar contra la jove Valeria Cruz, estudiant de medicina, el cos de la qual va quedar estès entre els aparells gimnàstics. Segons diversos mitjans locals, hores després de l'homicidi s'ha localitzat el cadàver del presumpte tirador, un jove delinqüent habitual, a l'interior d'un vehicle. Les informacions periodístiques apunten que l'assassí es va equivocar d'objectiu i va confondre la víctima amb una clienta habitual del gimnàs relacionada amb el narcotràfic.

Mèxic viu des de fa més d'una dècada una epidèmia de violència, amb assassinats, desaparicions forçades, violacions i abusos de tot tipus, agreujada pel fracàs del que es va batejar com a 'guerra contra el narco', declarada el desembre del 2006 pel president Felipe Calderón i que ha resultat gasolina per al crim.

La pressió contra els grans càrtels del crim i les drogues ha atomitzat la delinqüència organitzada que, per sobreviure, s'ha fet ajudar per policies, polítics i jutges corruptes còmplices. Un dels casos més emblemàtics que corroboren aquesta afirmació va ser la desaparició de 43 estudiants el setembre del 2014.

Les estadístiques del crim no fan més que augmentar any rere any i, segons dades de l'organització Semáforo Delictivo, Mèxic va registrar durant els primers nou mesos del 2018 un total de 21.283 homicidis, fet que suposa un augment del 18% respecte a les xifres de l'any anterior.

Si es manté aquesta tendència, el 2018 podria convertir-se en l'any més violent en dues dècades, amb més de 28.000 homicidis, segons ha apuntat l'associació en el seu últim informe, basat en xifres del govern. L'any passat, el 2017, ja va ser un exercici negre, amb 25.340 assassinats, 19% més que el 2016.