Nova jornada global de protestes massives contra l'emergència climàtica

Sis milions de joves, adolescents i nens es manifesten a 185 països per reclamar acció als governs

Un grup de nens protesta davant del Parlament de Hèlsinki, a Finlàndia
Sònia Sánchez
27/09/2019
3 min

Barcelona“Avui fem classe al carrer per ensenyar als nostres nens la lliçó més important”, diu en Cristian Giulietti, un professor italià que ha participat a la manifestació climàtica de Turí. En aquesta ciutat, els mestres s'han unit als alumnes en una marxa que ha tingut ressò planetari. Milions de joves, adolescents i nens han tornat a sortir al carrer aquest divendres en més de 6.000 actes i manifestacions convocades en 185 països d’arreu del món, des de Nova Zelanda fins al Canadà, passant per l’Índia, Bangladesh, Corea del Sud, Nigèria, els Estats Units, Xile o l'Argentina.

Segons l’ONG climàtica 350.org, 73 sindicats, 820 organitzacions de la societat civil i 3.000 empreses es van sumar a la jornada de vaga pel clima als diversos països implicats. En total, més de 6 milions de persones van sortir al carrer ahir, segons assegurava l’ONG, amb jornades especialment massives a Itàlia, Alemanya, els EUA, el Regne Unit, Austràlia, França i Nova Zelanda.

La marxa global d'aquest divendres era el colofó final de la setmana de mobilitzacions pel clima convocada pels joves de Fridays for Future, el moviment inspirat en l’activista climàtica sueca de 16 anys Greta Thunberg. Una setmana que va arrencar divendres 20 de setembre amb més de 4 milions de joves manifestant-se arreu del món, segons els organitzadors.

L’objectiu era fer pressió amb motiu de la Cimera pel Clima de l’ONU, que dilluns passat va acabar amb un resultat decebedor per a les noves generacions. Els pocs compromisos climàtics adquirits pels líders polítics del món continuen sent molt insuficients i ens aboquen a un augment de la temperatura global de més de 3 ºC a final de segle, tot i que els científics de l’ONU han deixat clar que el llindar d’1,5 ºC pot ser devastador per a moltes regions del món.

Ni tan sols el contundent i enrabiat discurs de la mateixa Thunberg davant de l’auditori de l’ONU va servir per inspirar més ambició en els governs del món. “Ens esteu fallant, però els joves comencen a entendre la vostra traïció, els ulls de totes les futures generacions estan posats en vosaltres, i si escolliu fallar-nos us dic: «No us perdonarem»”, els va etzibar l’adolescent sueca, amb una indignació que avui s'ha deixat sentir arreu del món en boca dels més joves.

"El canvi climàtic és un genocidi pacífic", deia la pancarta principal d’una de les múltiples manifestacions de Nova Zelanda, que van encetar la jornada de protestes en una de les zones que més està patint l’impacte de la crisi climàtica. "Deixa els combustibles fòssils sota terra”, corejaven hores més tard centenars de joves a Washington, mentre nens de primària cantaven el 'Bella ciao' –antic himne de la resistència antifeixista italiana– en una manifestació pels carrers de Santiago de Xile. Fins i tot a l’Iran unes poques desenes de persones van lluir pancartes al carrer i van penjar les imatges a les xarxes socials.

Gairebé totes les capitals europees van acollir manifestacions massives, tot i que algunes de les que havien mostrat més força en la vaga mundial de divendres passat, 20 de setembre, ahir lluïen més buides, com Brussel·les. En aquesta ciutat, al cor de la Unió Europea, el moviment Fridays for Future és molt potent i es manifesta gairebé cada setmana des de fa mesos. La crida ha propiciat que aquesta mateixa setmana l’Ajuntament de Brussel·les declarés l’emergència climàtica.

Fins a 1.039 organismes de govern local i regional d’arreu del món han fet ja una declaració d’emergència climàtica, entre ells el govern de la Generalitat de Catalunya, a més dels Parlaments del Regne Unit, Portugal i Espanya –que han demanat als respectius governs que declarin emergència climàtica–, segons el recompte fet per una organització australiana.

Aquestes declaracions, que acostumen a anar acompanyades del compromís de reduir a zero les emissions de CO2 el 2050, són alguns dels èxits que es poden atribuir al moviment inspirat en Greta Thunberg. Els queden encara molts divendres de sortir al carrer fins a aconseguir que les emissions de gasos d’efecte hivernacle es redueixin d’acord amb el que demana la ciència. Però els joves no es rendeixen.

stats