Creix la tensió per l'immobilisme que divideix la Cimera del Clima

Madrid"Aquesta cimera és una farsa!", criden els joves de Fridays for Future a les portes del recinte firal d'Ifema, on representants de 195 països intenten tancar un acord a contrarellotge que sembla encara molt lluny d'arribar. La pressió social s'incrementa sobre els líders reunits a la cimera de l'ONU pel canvi climàtic a Madrid, la COP25, però el plenari d'aquest divendres ha deixat molt clar que la divisió política és encara molt forta i que l'acord final s'haurà d'ajornar almenys fins demà.

Amb la jove sueca Greta Thunberg manifestant-se aquest divendres a Torí (Itàlia), lluny ja de la COP25, on ha estat protagonista aquests dies, milers de joves de Fridays for Future arribats de diverses parts del món, molts d'ells després d'hores de tren per no agafar avions contaminants, seguint l'exemple de Thunberg, han tornat a deixar sentir la seva veu, amb protestes tant a dins com a fora del recinte. "No volem una cimera que no resol res per al planeta, quan la situació fora d'aquí empitjora cada dia", deia una activista.

I és que les negociacions, com acostuma a passar en totes les cimeres anuals de l'ONU, s'allargaran més enllà del dia de clausura per la impossibilitat de posar d'acord tants interessos. Sobre la taula hi ha una declaració final que planteja la possibilitat (encara no acordada) d'incloure una crida als estats "per utilitzar l'oportunitat per elevar el nivell d'ambició el 2020 en resposta a la urgència climàtica amb l'objectiu d'assolir els objectius a llarg termini de l'Acord de París".

Aquest text en si no obliga a res, perquè dins l'Acord de París no hi ha res obligatori, però aprovar-lo seria un èxit per als que, com la UE i la mateixa ONU, han posat el focus d'aquesta cimera en assumir la urgència de la crisi climàtica, tal com la presenta la ciència. Tot i que el text només "pren nota" en genèric dels informes científics, sí que convida els països a presentar, ja el 2020, uns nous plans estatals, els coneguts com a Contribucions Nacionals Determinades (NDC, per les sigles en anglès), que plantegin reduccions més grans de les emissions que hi ha als seus plans actuals.

"L'ambició no ha de ser només en termes de mitigació (retallada d'emissions), sinó també de finançament i adaptació als impactes del canvi climàtic", deia el representant de la presidència xilena de la COP25, Andrés Landerretche, en una roda de premsa on augurava que les negociacions s'allargarien més enllà de la matinada. Amb aquesta al·lusió a "l'ambició en tot i no només en reducció d'emissions", Landerretche es feia ressò de la posició de les economies emergents, que demanen ajornar la revisió a l'alça dels NDC fins almenys el 2023.

L'any 2020 és l'any d'entrada en vigor oficial de l'Acord de París, però res obliga els estats a presentar unes noves NDC si ja les han presentat abans. Fins a 73 països s'han compromès a fer-ho igualment i que aquests nous plans vagin més lluny en la retallada d'emissions. La mateixa Unió Europea elevarà del 40% al 55% el seu objectiu de retallada d'emissions per al 2030.

"La Xina està preocupada pel seu futur econòmic"

Però amb la sortida de l'Acord de París dels Estats Units de Donald Trump -que no només no augmentarà l'ambició, sinó que està desmantellant les polítiques climàtiques de Barack Obama-, els altres grans contaminants, com són la Xina i l'Índia, es neguen a haver d'assumir sols l'ambició. "Probablement la Xina se sent aïllada i preocupada pel proteccionisme cap a ells obert amb la guerra comercial [encetada per Trump], estan preocupats per seu futur econòmic i es resisteixen a fer concessions", explicava aquest divendres la presidenta de la Fundació Europea pel Clima, Laurence Tubiana, que va presidir la cimera COP21, on es va tancar l'Acord de París.

Tubiana explicava així les resistències de la Xina, que aquest divendres encara plantejava dins del plenari de la COP25 queixes per "llenguatge introduït en l'últim moment" dins dels acords finals, probablement en al·lusió a l'article sobre elevar l'ambició. Els països emergents volen que aquesta ambició climàtica no es limiti a la reducció de les emissions, sinó que s'assumeixi també pel que fa al finançament que els països rics han de proveir per ajudar els més pobres, que pateixen més els impactes de la crisi climàtica.

"Necessitem una declaració com la que van fer Obama i Xi Jinping abans de la cimera de París [quan es van comprometre a liderar la lluita climàtica], i espero que en la cimera de l'any que ve de Glasgow [la COP26] veiem un gest similar liderat per la Unió Europea i la Xina", deia Tubiana. Però amb els EUA definitivament fora del pacte, cosa que es farà efectiva el 4 de novembre del 2020, just abans de la següent cimera, hi ha dubtes sobre fins on pot estirar a la Xina la UE per si sola.

Però els Estats Units no són els únics que posen bastons a les rodes dels consensos climàtics. El Brasil i Austràlia, amb governs declaradament pro combustibles fòssils, estan torpedinant també l'acord en un altre dels punts de negociació de la COP25, el dels mercats de carboni.

El Brasil es nega a prohibir la doble comptabilitat d'emissions: vol que el carboni capturat als seus boscos li compti a efectes de la seva reducció d'emissions, però que alhora el pugui vendre a altres països. Austràlia –i altres països com l'Índia– vol que els crèdits de carboni que ha obtingut durant molts anys amb els mecanismes del Protocol de Kioto (a través de projectes per a la reducció d'emissions en tercers països), segueixin tenint validesa en el nou mercat de carboni que s'hauria d'obrir amb l'Acord de París.

Però aquest mercat de carboni s'hauria d'anar autoliquidant ràpidament si es vol complir l'objectiu principal de mantenir l'escalfament global sota els 1,5 ºC. "Hem d'assegurar-nos que no destruïm el sistema creat per l'Acord de París creant buits legals en el mercat de carboni; voler seguir fent servir els crèdits del Protocol de Kioto indefinidament és no creure's l'Acord de París, directament", alerta Tubiana.

I encara hi ha un altre punt més en discussió: el reclam dels països més vulnerables per crear un fons específic de finançament per a les "pèrdues i danys" que pateixen a causa dels esdeveniments climàtics extrems cada cop més freqüents, uns diners dels quals els països rics no en volen ni sentir a parlar. I amb tots aquests punts encara oberts, la COP25 va camí de prorrogar-se un dia més, perquè, com diuen els negociadors, res no està acordat fins que tot no està acordat.