Donald Trump vol comprar Groenlàndia

Barcelona"No estem en venda". D'aquesta manera ha contestat aquest divendres el govern de Groenlàndia a l'última ocurrència de Donald Trump: el president dels Estats Units hauria plantejat diverses vegades als assessors i advocats de la seva administració que estudiessin si seria tècnicament i legalment possible comprar Groenlàndia per incorporar-la al territori nord-americà, segons ha publicat el 'Wall Street Journal'. Un altre diari, 'The New York Times', ha confirmat aquesta mateixa informació.

Groenlàndia és l'illa més gran del món. Té uns 56.000 habitants i políticament és una regió autònoma de Dinamarca. O sigui, el seu govern disposa de competències per decidir sobre els recursos i explotació d'aquest territori, el 80% del qual està cobert de gel.

Groenlàndia ha estat sempre una regió amb una forta vinculació amb els Estats Units, no només perquè geogràficament pertany al continent americà sinó també perquè té un gran valor estratègic per a l'OTAN. A l'illa hi ha la base militar més septentrional dels Estats Units, situada a uns mil quilòmetres per sobre del cercle polar àrtic: es tracta de la base aèria de Thule, també coneguda com aeroport de Pituffik, on s'ubica el sistema d'alerta antimíssils nord-americà. De fet, el congressista republicà Mike Gallagher ha qualificat la idea de Trump de "moviment geopolític intel·ligent".

El president nord-americà també estaria interessat en Groenlàndia pels seus recursos naturals, com ara el carbó, el zinc, el coure i el ferro. La regió és rica en minerals, però actualment dos terços del seu pressupost depenen de Dinamarca. A més, la regió té unes altes taxes de suïcidi, alcoholisme i atur.

Un altre intent de compra

Segons el 'Wall Street Journal', Trump s'hauria interessat en comprar l'illa en un sopar en què una persona li hauria dit que Dinamarca tenia problemes econòmics per mantenir-la. No és la primera vegada que el govern nord-americà es mostra interessat per comprar Groenlàndia: el 1867 un informe del departament d'Estat nord-americà ja va destacar l'interès de Groenlàndia per la seva situació estratègica i els seus recursos naturals, i el 1946 Harry Truman va oferir 100 milions de dòlars a Dinamarca per aquest territori. Dinamarca, però, va declinar l'oferta.

"Groenlàndia no està en venda, però està oberta al comerç i la cooperació amb altres països, incloent-hi els Estats Units", ha declarat aquest divendres el primer ministre de l'illa, Kim Kielsen. El ministeri d'Afers Exteriors també ha insistit en aquesta idea en un comunicat: "Groenlàndia és rica en recursos molt valuosos com ara minerals, l'aigua i el gel més purs, reserves de peix i marisc, energia renovable i també un nou lloc per a l'esport d'aventura. Estem oberts per fer negoci, però no per a la venda", diu el text.

Està previst que Donald Trump visiti Dinamarca al setembre, però no hi ha cap constància que la venda de Groenlàndia consti en la seva agenda. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, no s'ha pronunciat sobre aquest tema.