Dos terços de les militars dels EUA diuen que han patit abusos sexuals a l’exèrcit
L’any 2017 es va registrar la xifra més alta de denúncies des que hi ha aquest tipus d’estadístiques
WashingtonÉs una institució venerada pels nord-americans i omnipresent en la vida pública. Com a militar als Estats Units pots comprar entrades més barates al cinema i ser aclamat en un partit de beisbol o de bàsquet, on l’speaker t’agrairà entre aplaudiments els serveis prestats. Hi ha supermercats on onegen banderes en homenatge als veterans, i a les cadenes de televisió nord-americanes s’emeten anuncis sobre les diferents branques de l’exèrcit al costat dels de cotxes, restaurants de menjar ràpid i medicaments. L’exèrcit és la institució més valorada pels ciutadans (74% d’aprovació) als Estats Units. Potser per això els militars eviten parlar de les misèries que poden posar en qüestió aquesta adulació, i posen bastons a les rodes a tots els qui qüestionen les bondats de l’exèrcit.
Fins fa tres anys les dones a l’exèrcit nord-americà no podien ser destinades a zones de combat. Eren reservades per als homes. Actualment elles continuen sent clarament una minoria al si d’aquesta institució: hi ha poc més de dues-centes mil dones militars, que representen un 17% de tots els efectius. Malgrat això, dos terços d’aquestes donen afirmen haver patit alguna mena d’assetjament o abús sexual durant la seva carrera militar, segons una enquesta recent elaborada per l’Smithsonian Institute juntament amb el departament de Defensa i la Universitat George Mason.
A això cal afegir-hi que l’últim informe del Pentàgon sobre abusos sexuals indica que el nombre total de denúncies va augmentar un 10% l’any fiscal 2017 respecte a l’anterior, i que l’increment va ser del 13% en el cas de denúncies realitzades per dones. En total, es van tramitar 6.769 denúncies, tant de militars com de personal civil que treballa per a l’exèrcit. En concret, els militars van fer 5.277 denúncies (4.193 dones i 1.084 homes). La xifra més alta des que es van començar a elaborar aquests informes, fa poc més d’una dècada. Segons comptabilitza l’organització Protect Our Defenders (Protegeix els Nostres Defensors), només 166 dels acusats van ser condemnats.
Malgrat el rècord de denúncies, el Pentàgon afirma que cada vegada hi ha menys casos d’abusos. La seva teoria és que els militars cada cop confien més en el sistema i per això són més els qui fan el pas de denunciar. No obstant això, una enquesta recent del departament de Defensa mostra que, fins i tot en les etapes formatives, la tendència no millora sinó que empitjora. En els últims dos anys, la xifra de relacions sexuals forçades va augmentar un 50% a les acadèmies militars. Només a l’Acadèmia Naval, el 32% de les enquestades opinaven que els seus superiors no es prenien seriosament la resolució d’aquest greu problema.
És una opinió que comparteix la capitana Lory Manning, que va servir 25 anys a la marina dels Estats Units i que avui treballa per a SWAN, una organització d’ajuda a les dones militars. En matèria de prevenció Manning assegura a l’ARA que se n’ha fet ben poca. “Et diuen que no facis això o allò [per evitar possibles abusos] però no es prenen accions concretes”, comenta. Manning admet que ara es dona més suport a les supervivents d’abusos sexuals, però en matèria de prevenció opina que l’única cosa que s’ha fet és intentar “treure glamur a l’alcohol”. Tot i això, reconeix que la creació fa alguns anys de la figura de l’advocat especial de les víctimes d’abusos sexuals ha sigut una de les millores “de més èxit”. Aquest advocat especial assessora les suposades víctimes, però aquestes només poden accedir al servei si interposen una denúncia.
I denunciar és una opció arriscada i complexa. Segons explica Manning, “la majoria [de les militars] no coneixen” les opcions que tenen i el procediment que han de seguir. I encara pitjor, un 60% de les militars que denuncien pateixen després alguna mena de represàlia que acostuma a posar fi a la seva carrera a l’exèrcit.
Les represàlies provenen dels mateixos companys, “que acusen [les víctimes] d’arruïnar la carrera de l’acusat”, apunta Manning. Unes altres vegades les represàlies són dels mateixos superiors en la cadena de comandament, que “intenten arruïnar” la carrera de les víctimes rebaixant-ne les qualificacions o informant que tenen un rendiment baix, cosa que pot fer que les expulsin de l’exèrcit. Moltes vegades les víctimes d’abusos sexuals han d’escollir entre demanar justícia o continuar la seva carrera militar. De fet, la possibilitat de patir represàlies és dotze vegades més gran que no pas que l’acusat sigui processat i condemnat.
La rigidesa i l’opacitat de la justícia militar és un problema afegit, perquè les denúncies han de seguir estrictament la cadena de comandament i són aquests comandaments els qui, en última instància, decideixen si el cas és prou greu per portar-lo a judici.
La senadora Kirsten Gillibrand, una de les candidates demòcrates a les presidencials del 2020, fa anys que lluita sense èxit al Congrés perquè es trenqui aquesta jerarquia i siguin els advocats militars, formats legalment, els qui prenguin aquesta decisió. La mateixa Lory Manning, que tenia militars sota el seu comandament, confessa que només va rebre “una setmana de formació en lleis militars”. Per això opina que els comandaments de l’exèrcit es poden encarregar a l’exèrcit de qüestions disciplinàries, però no de la gestió de delictes.
