No hi ha “efecte crida”: les ONG al mar no atrauen més pasteres

El nombre de migrants que surten de Líbia depèn sobretot del temps

No hi ha “efecte crida”: les ONG al mar no atrauen més pasteres
Cristina Mas
22/09/2019
3 min

BarcelonaUn dels retrets més freqüents contra les ONG de rescat al Mediterrani és que actuen com un imant per atreure immigrants sense papers. El gastat “efecte crida” que esgrimeixen les autoritats ja s’ha convertit en vox populi, amb la lògica que si les ONG no fossin al mar preparades per al rescat, la gent no s’arriscaria a embarcar-se en una pastera. En l’era de les fake news costa desmuntar fal·làcies, però les dades són contundents: senzillament no hi ha cap relació entre el nombre de pasteres que es fan a la mar i la presència o no de vaixells de rescat, ja siguin d’ONGs o de cossos oficials.

Fa cinc anys que l’italià Matteo Villa, investigador en migracions de l’Institut Italià d’Estudis de Política Internacional, estudia el que passa al Mediterrani central. Des del gener compara les dades diàriament i ha desenvolupat el seu propi model d’anàlisi estadística. “El que hem descobert és que hi hagi o no vaixells d’ONGs al mar, surten les mateixes pasteres”, explica a l’ARA, mentre prepara la publicació d’un treball que recull l’anàlisi.

Entre l’1 de gener i el 28 d’agost, els dies que hi havia vaixells d’ONGs van sortir de Líbia una mitjana de 47 migrants. I els dies que no n’hi havia la mitjana va ser de 43, una diferència que no és significativa estadísticament. En total, en el mateix període, els dies que no hi havia embarcacions humanitàries van sortir de Líbia 7.611 persones, mentre que quan hi havia vaixells de rescat van ser 2.858. Cal tenir en compte que per culpa del bloqueig dels governs, sobretot en l’època de l’ultradretà Matteo Salvini com a ministre de l’Interior a Itàlia, que és el període estudiat, només hi ha hagut alguna embarcació humanitària operativa a la zona de rescat en un total de 61 dies.

No hi ha diferència

“La conclusió és que el nombre de sortides no varia en funció de la presència o no d’ONGs: hi siguin o no, surten les mateixes pasteres. De fet, el que s’hauria d’esperar és que amb ONGs tinguéssim força més migrants. No perquè hi hagi cap efecte crida, sinó només perquè s’afegeix un punt més d’observació que ens permet detectar més pasteres que sense les ONG ens passarien desapercebudes. Però tampoc no és el cas, cosa que juga a favor de les ONG”, explica l’investigador. Per determinar quantes pasteres surten de Líbia, a l’estudi se sumen tres fonts: el nombre de persones que arriben a Itàlia i Malta, els que són capturats pels guardacostes libis i els que moren o desapareixen en el camí, segons els supervivents.

El model d’anàlisi desenvolupat per l’investigador recull també altres variables, com la temperatura i la força del vent. “Això sí que té una incidència molt clara: els dies amb bona mar i bon temps han sortit entre 106 i 210 persones, mentre que els dies en què hi havia males condicions meteorològiques van ser entre 0 i 3”. La dada encaixa perfectament amb l’experiència de la gent de mar: els capitans dels vaixells de les ONG, com els pescadors o els guardacostes, saben perfectament quins dies hi haurà rescats només mirant la previsió meteorològica.

La conclusió és la mateixa si s’estudien les dades dels últims cinc anys i no varia pel fet de si les ONG han estat més o menys actives. El 2017 eren responsables del 45% dels rescats, mentre que enguany el bloqueig polític ha abaixat el percentatge al 8%. I això no ha fet variar el nombre de sortides. Sí que hi han incidit, segons l’estudi de Villa, altres factors, com el paper de les milícies líbies. “Si les milícies armades cooperen amb Itàlia i la UE, cau el nombre de pasteres, i si no ho fan, augmenta: això és una constant en el temps”, apunta l’investigador.

“La conclusió és clara: les ONG no fan que marxi més gent. Si ara estan en el punt de mira dels governs és per un interès polític, per mantenir la tensió. Només són caps de turc”, conclou Villa, que publicarà l’estudi complet en els pròxims mesos.

stats