Com entendre les eleccions dels Estats Units?
El sistema electoral dels EUA és de sufragi universal indirecte. Això vol dir que es tracta d'un procés mitjançant el qual els representants escullen uns altres representants que, al seu torn, han de constituir un cos electoral, anomenat "col·legi electoral"
BarcelonaEls electors
El dimarts corresponent entre el 2 i el 8 de novembre de cada any bixest i després de gairebé 21 mesos de campanya, els ciutadans nord-americans es disposen a votar pels seus candidats a la presidència. Això es fa així des de fa més de 200 anys, quan la majoria de ciutadans no viatjaven en diumenge per motius religiosos i necessitaven un dia per poder arribar a la capital del comptat i votar. Al cap de poc temps, durant el mes de desembre, el president i el vicepresident són escollits pel vot de només 538 ciutadans, anomenats "electors" del "col·legi electoral".
El vot indirecte
El sistema electoral dels EUA és de sufragi universal indirecte. Això vol dir que es tracta d'un procés mitjançant el qual els representants escullen uns altres representants que, al seu torn, han de constituir un cos electoral, anomenat "col·legi electoral". Aquests, però, estan obligats a atorgar tots els vots electorals al candidat que ha resultat vencedor al seu estat.
En la seva aplicació pràctica s'observa gairebé sempre per a l'elecció del primer ministre o president del govern i, en general, del titular del poder executiu. En aquest cas, els ciutadans trien els representants de l'Assemblea o del Parlament, i aquest òrgan escull el cap del poder executiu. Als Estats Units, el cap d'estat no és escollit directament pels ciutadans, sinó que aquests trien primer uns dels representants que constitueixen els vertaders electors.
Col·legi electoral
És el cos encarregat d'escollir un determinat representant polític mitjançant el sistema de sufragi indirecte. El 17 de desembre, els 538 delegats del col·legi hauran de triar el president i el vicepresident. Els estats es reparteixen el nombre de vots electorals segons la població. En cas d'empat a 269, el Congrés en té la decisió final.
El president
El 6 de gener, la Cambra de Representants i el Senat ratifiquen l'elecció del col·legi electoral, i el 20 de gener, el nou president jura el càrrec. Governarà quatre anys i només podrà ser reelegit per a un segon i últim mandat.
Els nord-americans també voten per al Congrés i el Senat
Les eleccions al Congrés segueixen sigles electorals diferents en funció de la cambra; i n'hi ha dues, la Cambra de Representants i el Senat.
La Cambra de Representants està formada per 435 membres, que són elegits per a un termini de dos anys. Normalment les eleccions a la cambra se celebren el primer dimarts després de l'1 de novembre. El sistema d'elecció és el conegut amb el nom 'first-past-the-post', segons el qual cada candidat es presenta a una de les 435 circumscripcions (que representen un territori). Aquest procés electoral es fa coincidir cada quatre anys amb les eleccions presidencials i amb les 'mid-term elections'.
Aquest dimarts es renova només una tercera part del Senat, que té 100 senadors que són elegits per a un mandat de sis anys –i així se'n renova un terç cada any–. L'estat és la circumscripció electoral i cada circumscripció té dos senadors. El mètode l'elecció és directe i per majoria simple, de manera que el candidat que té més vots en una circumscripció és nomenat senador.
