Andrés Mourenza: “Si ara guanya, el president perdrà legitimitat”’

BarcelonaL’últim llibre dels periodistes Andrés Mourenza i Ilya U. Topper, La democràcia és un tramvia (Península), és un exercici d’anàlisi de la Turquia de Recep Tayyip Erdogan. “Volíem reflectir l’amor que sentim pel país, l’Ilya i jo, però des d’una mirada crítica ”, confessa Mourenza. Al llibre recuperen la figura del president turc, més enllà de la seva biografia, explicant d’on ve i cap a on va, perquè s’entengui el caràcter i la construcció del personatge. “Però sense intenció de jutjar-lo, simplement d’explicar la història d’un líder nacional que està transformant Turquia a la seva imatge i semblança”, diu Mourenza.

Erdogan porta setze anys al poder. Com va aconseguir unir tot Turquia sota un sol líder?

Erdogan ha optat aquests últims anys per un nacionalisme turc bastant més profund que en les anteriors etapes, en les quals la seva aposta era l’islam. Per unir tota la població, va usar la religió com “la cola comuna de la nació”. Turcs, kurds, laz, circassians, àrabs i gitanos

Per què ha canviat la seva estratègia?

Erdogan té la virtut de canviar de vestit. D’islamista a liberal, i d’aquí a nacionalista. En els últims anys ha virat d’estratègia política. El procés de pau kurd no li va donar els resultats electorals que esperava, de manera que va canviar el seu discurs cap a un nacionalisme turc més profund.

No seria més fàcil buscar un equilibri entre el nacionalisme i l’islamisme?

Sí. A principis dels 2000 semblava que Erdogan el buscava entre les institucions democràtiques, l’islam moderat i el suport dels sectors més liberals de la població. Sembla que quan un grup arriba al poder, l’usa per oprimir l’altre. Aquesta és la democràcia d’Erdogan ara, la del 50%: “Aquest percentatge són els meus i això és el que representa la nació”. Els que no en formen part són traïdors i per tant cal aixafar-los.

Què caracteritza el personatge de Edogan?

El que passa a Turquia no està fora de la història. Veiem gent com Donald Trump o Vladímir Putin governar les grans potències i Erdogan no queda enrere. Segueix la dreta populista i identitària. Ha sabut cavalcar aquesta onada que ara és el signe dels temps. S’ha sabut adaptar i de fet crec que és el vestit, d’entre el d’islamista radical als 80, d’islamista postmodern als 90 o de liberal als 2000, que el fa sentir més còmode.

En quin moment es va radicalitzar Turquia?

Turquia als anys 60 era un país laic. La polarització política que hi havia era entre la ultradreta més feixista i les organitzacions marxistes, pro soviètiques, pro albaneses o pro xineses. Sí que hi havia un 10% de votants islamistes, però no estaven tan presents en l’arena política. Això va canviar amb el cop militar de 1980, que va transformar el país. Com a altres llocs del Pròxim Orient, es va veure que l’islamisme polític era un bon antídot contra els moviments d’esquerres. A més, l'islamització va anar acompanyada del suport de l’Aràbia Saudita i dels Estats Units.

Avui es repeteixen les eleccions a Istanbul, enmig d’acusacions de frau i d’una forta polarització.

Erdogan va dir que l’oposició els havia robat les eleccions. Però el raonament de la Comissió Electoral, on Erdogan té molta influència, és poc creïble: a 700 de les 31.000 meses electorals, els presidents de taula o alguns dels seus membres no eren funcionaris. Això és il·legal, en això tenen raó. Però també és veritat que en eleccions anteriors ja havia passat. I ara que guanya l’oposició sí que importa.

Quines conseqüències tindrà?

Si surt el mateix resultat governarà l’oposició, però no podrà fer gaires coses en una assemblea municipal on el partit d’Erdogan té majoria. És veritat que si guanya Erdogan aguantarà amb l’aura victoriosa de sempre i mantindrà les xarxes clientelars d’Istanbul. Però a llarg termini, tindrà conseqüències negatives. Perdrà la legitimitat que li queda i, sumat a la repressió que està patint el país, la imatge que es té de Turquia a l’exterior podria empitjorar.

I Europa mira cap a un altre costat?

Europa té poques vegades una veu comuna i hi ha molts interessos creuats. A més, des de l’acord antiimmigració del 2016, Erdogan amenaça amb obrir les fronteres i deixar via lliure cap a Europa a tots els refugiats. Això òbviament preocupa Europa i tensiona la relació.