Entrevista al 'faraó català': "Tinc por que l'entorn d'Al-Sissi enviï un sicari a matar-me"

BarcelonaMohamed Ali (el Caire, 1974) és un constructor que s'ha passat 15 anys erigint palaus i hotels de luxe per a la cúpula militar d'Egipte. L'agost passat va decidir exiliar-se a Barcelona i denunciar la corrupció del règim del mariscal Abdel Fatah Al-Sissi, del qual ell mateix s'havia beneficiat durant anys, en una sèrie de vídeos que es van fer virals. La denúncia que els militars viuen en l'opulència malbaratant milions de les arques públiques en un país on un terç de la població és pobra va desencadenar una inèdita onada d'indignació a Egipte. Vuit anys després de la revolució de la plaça Tahrir, que va acabar amb tres dècades de dictadura de Hosni Mubarak, els passats 20 i 27 de setembre milers d'egipcis van tornar a sortir als carrers del Caire i altres ciutats del país, seguint la crida que Mohamed Ali havia llançat a través de Facebook des de Catalunya. Per això li diuen el faraó català. El desafiament al règim va acabar amb una repressió generalitzada: uns 4.300 detinguts. El constructor, que també és actor, assegura que tem per la seva vida. Explica els seus motius a l'ARA, en la primera entrevista publicada per un mitjà a l'estat espanyol.

Després de treballar 15 anys per a l'exèrcit, ¿per què va es va decidir a denunciar la corrupció de la cúpula militar a Egipte?

Quan Abdel Fattah al-Sissi va ser nomenat ministre de Defensa em van encarregar construir-li un palau. Era el 2012 i als carrers hi començava a haver tensions fortes [entre islamistes i laics], i em va sobtar molt que amb aquella situació tan crítica per al país ell s'interessés pels detalls de l'obra. Ell mateix hi estava a sobre i la seva dona i els seus fills es dedicaven a malgastar el diner públic demanant tota mena de luxes. Parlem d'un palau de quatre plantes, amb 600 metres quadrats cadascuna i una cuina que semblava la d'un hotel de luxe, amb vuit ales privades amb suites i una zona infantil amb piscina. Ens transmetien els desitjos de cadascun dels membres de la família d'Al-Sissi a través d'una arquitecta, que era qui escollia també els proveïdors, als quals havíem de pagar per sobre del preu del mercat. En total el palau va costar llavors uns sis milions d'euros.

Com funciona l'entramat de corrupció?

L'assignació de les obres es fa a dit, sense concurs públic: "Tu, fes-me un palau". No hi ha contractes ni signatures: t'ho paguen tot en mà, i aproximadament la meitat en negre. Un arquitecte militar està a càrrec de cadascun dels complexos residencials i cadascú s'emporta una comissió, que pot arribar fins al 15% del cost de l'obra. I no pots dir que no, perquè si no pagues la comissió no tens la signatura necessària per fer l'obra. Per l'Hotel Triumph vaig pagar un 1,5% dels 110 milions d'euros que costava l'obra només per aconseguir la signatura d'un militar. I no hi ha problema, perquè tot el sobrecost va a càrrec del pressupost del ministeri de Defensa [que a Egipte és secret].

¿Vostè es considera un activista polític?

Soc un ciutadà d'Egipte, apolític. La meva família no ha tingut mai cap participació política. El 2011, quan hi havia les protestes a Tahir, pensava que allò no anava amb mi, jo em dedicava a la construcció i a fer pel·lícules. Després van venir les eleccions i em vaig adonar que a Egipte no hi ha política: les decisions les prenen unes poques persones o de vegades una de sola, i jo estava molt a prop d'aquesta gent, d'aquesta entitat paral·lela a l'estat que és la indústria militar. Abans de publicar el primer vídeo no tenia cap contacte amb cap grup de l'oposició. Ara em donen suport tots, de revolucionaris a liberals i fins i tot els Germans Musulmans. De fet, després dels dos primers vídeos el règim va hackejar la meva pàgina de Facebook i van ser altres opositors els que me'n van obrir una de nova. L'objectiu és convertir Egipte en un país democràtic i que estigui al nivell d'Europa: després tornaré a fer obres i pel·lícules.

Precisament vostè mateix va construir un centre de vigilància electrònica de la dissidència.

Em van encarregar un edifici de 6 o 7 plantes, que tenia una infraestructura informàtica fora del normal. Tenia finançament dels Emirats Àrabs Units. La ironia és que després han actuat contra mi mateix.

Fa sis mesos ningú sabia a Egipte qui era Mohamed Ali. Com explica que guanyés tanta popularitat tan ràpidament i que tanta gent veiés els seus vídeos?

Perquè la gent sap que jo dic la veritat i també perquè he patit la injustícia en la meva pròpia pell. A mi els militars em deuen 12 milions d'euros. Així tenen controlats els constructors: no cobres una obra fins que t'endeutes amb la següent.

Al-Sissi no ha negat les acusacions: al contrari, s'ha vantat en públic de construir palaus presidencials.

És que no ho pot negar: els palaus són allà i tothom els pot veure. I les xarxes van plenes de fotos fetes des de fora i des de dins, dels dormitoris, dels jacuzzis de superluxe. M'alegro que Al-Sissi ho reconegui. Hi ha un refrany àrab que diu que no hi ha pitjor desgràcia que la que et fa riure.

Vostè va impulsar amb els seus vídeos les protestes del 20 i el 27 de setembre, que es van acabar amb una repressió massiva. Hi ha almenys 4.000 detinguts. Valia la pena?

Tinc informacions que parlen d'almenys vuit mil detinguts. Jo no em penedeixo per haver cridat els egipcis a sortir al carrer. Però lamento que hi hagi tanta gent a la presó. Fins i tot un presentador de televisió pro règim va dir, citant fonts judicials, que els que comparteixin els meus vídeos o duguin al mòbil el logotip de la nostra revolució dels joves s'exposa a una multa de fins a tres milions de lliures egípcies [uns 160.000 euros]. Per a mi tot això és un aprenentatge.

¿I ara quin és el pla?

Jo i molta altra gent estem preparant un pla, que passa per noves formes de mobilització que garanteixin la integritat física de la gent que protesta. No tot han de ser manifestacions. Això ho revelarem en qüestió de dues o tres setmanes.

Vostè que coneix l'exèrcit egipci des de dins, ¿és un bloc tan monolític com sembla o hi ha divisions internes?

Ja fa temps que està fracturat, sobretot en les capes mitjanes i baixes. Només la cúpula és sòlida. I està formada per gent pròxima a Al-Sissi, diversos són familiars directes. Saben que si entre ells hi ha divisió, cauen tots.

Per què va optar per Catalunya per emetre des d'aquí els seus vídeos? ¿No estaria més protegit en un altre país?

El primer cop que vaig trepitjar Europa va ser en un viatge a Barcelona, el 2014, per rodar una pel·lícula sobre la immigració clandestina. Quan vaig decidir sortir d'Egipte vaig pensar d'anar a Alemanya i després a Holanda. Però tinc cinc fills i el clima de Barcelona és millor. Fa un any i mig vaig comprar una casa a Cabrera de Mar i vaig aconseguir la residència permanent com a inversor.

¿Se sent amenaçat?

Estic segur que les autoritats espanyoles no em deportaran, perquè aquí es respecten els drets humans. Del que sí que tinc por que és que algú pròxim a Al-Sissi enviï un sicari a matar-me. Intento evitar les multituds, vigilo on vaig i miro de no exposar-me.

¿Alguna autoritat egípcia s'ha posat en contacte amb vostè?

Després de publicar el primer vídeo em va contactar una persona anònima que em va dir que el president Al-Sissi sabia el que estava fent i que si calia em pagarien el deute si esborrava el vídeo de les xarxes. Em van oferir una cita a l'ambaixada de Madrid, però ni em va passar pel cap anar-hi. Després vaig rebre amenaces per telèfon dient que m'arrancarien el cap i vaig tallar el contacte.

Al juny va presentar un projecte per construir una gran piràmide de vidre a les tres xemeneies de Sant Adrià de Besòs

És un projecte que vaig engegar abans dels vídeos. Anava ben encaminat: tenia el suport dels veïns i de les administracions competents. Ara l'he aparcat a causa de la meva situació, però el vull reprendre aviat. La zona és molt bona per a un equipament d'oci i de formació.