Sturgeon anuncia el projecte de llei del segon referèndum per abans del maig
La primera ministra d'Escòcia fa del plebiscit el gran actiu polític per a les eleccions del 2021
LondresNou embat de l'independentisme escocès per aconseguir la celebració d'un segon referèndum. O potser només, de moment, una gran carta electoral davant dels comicis legislatius al territori, que s'han de celebrar el pròxim mes de maig, el resultat dels quals serà clau per decidir el repte que Edimburg vol plantejar un cop més a Londres. La primera ministra del país, Nicola Sturgeon, ha anunciat aquest dimarts a la tarda al Parlament de Holyrood la presentació de l'esborrany de la llei del nou plebiscit durant el curs polític final de la legislatura, que s'ha iniciat aquest dimarts.
En la seva compareixença, Sturgeon ha admès que el Partit Nacional Escocès (SNP, en les sigles en anglès) defensarà el seu pla i la seva proposta de llei durant la pròxima campanya electoral. En l'esborrany de la llei, que bàsicament esdevindrà un manifest d'intencions i un actiu amb què encoratjar els partidaris de la separació de cara a les urnes, s'apuntarà un calendari possible i fins i tot l'enunciat de la qüestió.
L'oposició ha criticat durament l'anunci de Sturgeon titllant-lo de maniobra de distracció. Acusen la primera ministra de no centrar-se en problemes concrets derivats de la crisi sanitària o dels endèmics problemes econòmics del país. En tot cas, la jugada de la líder de l'SNP i cap de govern és diàfana. En especial en uns moments en què arran del Brexit i de la nefasta gestió de la pandèmia que ha fet Downing Street les enquestes situen que el sí a la independència supera en deu punts (55-45) el no, pràcticament la mateixa distància que es va registrar en el referèndum del 18 de setembre del 2014 (55,4-46,6), que aleshores va certificar el cop de porta al projecte secessionista que llavors encapçalava Alex Salmond.
Negativa de Boris Johnson
Al llarg de l'any passat, el govern escocès havia fet els passos per fer realitat el segon plebiscit durant l'actual legislatura. Però Sturgeon havia posat de manifest en reiterades ocasions que en cap cas optaria per una consulta que no fos legalment vinculant i que, per tant, no tingués el vistiplau de Londres. Immediatament després del triomf electoral de Boris Johnson, el passat 19 de desembre, la primera ministra va demanar la transferència dels poders de Westminster a Holyrood per legislar sobre el referèndum. El premier Johnson, però, s'hi va oposar, fent saber oficialment la seva negativa un mes després.
Però la pandèmia va aturar els plans de Sturgeon. Una pandèmia que, en aquest cas, des del punt de vista polític, ha sigut prou útil per als interessos de l'SNP, que ha guanyat temps a mesura que la tendència a favor de la independència s'anava consolidant. Amb el seu anunci, Nicola Sturgeon situa un cop més el debat nacional en el centre de la campanya. Una victòria contundent de l'SNP en les eleccions suposaria un fort suport al projecte independentista, almenys un sí a la celebració del segon referèndum. Johnson tindria, aleshores, pocs arguments polítics per oposar-s'hi.
La possibilitat creixent que finalment la Unió Europea i el Regne Unit no arribin a un acord per al post-Brexit podria atiar encara més els desitjos de secessió d'una majoria significativa dels escocesos. Però el covid-19 serà l'altre gran factor de cara a les urnes. Un factor d'incertesa.
