L’esgrima, una nova teràpia per a la reinserció de joves presos al Senegal
Els educadors asseguren que la pràctica d’aquest esport ajuda de reconstruir la personalitat
Thiès (senegal)Són gairebé les quatre de la tarda i al centre penitenciari de Thiès, a 70 quilòmetres de la capital del Senegal, Dakar, hi ha certa excitació. Almenys entre els vuit joves -sis nois i dues noies- que es preparen per pujar a una furgoneta atrotinada aparcada al pati de la presó. Pugen amb ordre i s’enganxen a les finestres per intentar sentir l’aire del trajecte. L’educador social Jacques Faye ho resumeix mentre condueix el vehicle: “Només sortir de les quatre parets i trencar la rutina ja és un guany enorme”. Faye, de 54 anys, en fa 30 anys que treballa entre els murs de la presó per a l’associació Pour un Sourire d’Enfant. Des del 2012 organitza els entrenaments i les competicions d’esgrima a 500 metres de la presó.
En un ampli taller amb sostre d’uralita, les fulles metàl·liques de les espases tallen l’aire pesant a gairebé 40 graus. Tres funcionaris penitenciaris armats vigilen els joves mentre s’entrenen en l’art de l’esgrima dues hores cada setmana. Són menors del segon centre penitenciari més gran del país, amb gairebé 1.200 presos. “Abans de començar l’esgrima m’enfadava ràpidament. Però la pràctica d’aquesta disciplina em corregeix i se’m queda al cor. Si et fan mal, sabràs com reaccionar i corregir-ho en el pròxim moviment. Per poder practicar-la, has de ser digne i honest”, diu l’Ibrahima, nom fictici, de 17 anys i empresonat des del maig del 2017 acusat de robatori de motos. “El més dur d’estar-hi és no tenir una data de judici. Estar sense fer res cada dia durant anys sense saber ni on ets ni quan en sortiràs és difícil”, diu. Aquest és l’únic espai on nois i noies es poden relacionar. La Fatoumata, que també prefereix ocultar el seu nom real, té 21 anys i en fa tres que espera que el seu procés avanci. La jove espigada reconeix que les relacions són agradables durant aquestes hores. “L’esgrima em dona moltes coses. Em posa alegre, em permet controlar-me millor i creure en mi mateixa”.
Presons obsoletes i saturades
El sistema penitenciar senegalès ha rebut aquestes últimes setmanes un allau de crítiques a causa de la mort de dos presos. Amb instal·lacions obsoletes i superpoblades, a tot el país hi ha més de 1.500 menors empresonats i la majoria passen anys entre reixes per delictes lleus. Una bona part de les nenes estan tancades per haver avortat, una pràctica que està penalitzada al país, o per haver comès un infanticidi perquè després de quedar embarassades van intentar desfer-se del nadó. Majoritàriament, els nois són acusats d’associació criminal vinculada al tràfic de marihuana o de robatori de motocicletes, un transport molt utilitzat al país africà.
Davant aquesta situació, la investigadora social francesa Nelly Robin va aportar la idea d’instaurar l’esgrima a l’associació que ha treballat durant 30 anys amb els presoners de Thiès. “L’esgrima aporta els elements ideals que necessiten els joves per a la reconstrucció de la personalitat. Identitat, confiança en ells mateixos i respecte cap a l’altre. El floret [l’espasa que s’utilitza en aquest esport] és una eina que permet discutir amb molts matisos, crear un diàleg ric. El vestit blanc és un símbol de puresa i posar-se una màscara permet treballar una nova identitat”, assegura.
En aquest sentit, l’esgrima amb floret s’ha adaptat a les circumstàncies d’aquests joves, per potenciar algunes de les habilitats que necessiten per reinserir-se a la societat. Els punts es compten quan la punta arrodonida del floret toca el tronc del contrincant. Durant els combats, els adolescents estan obligats a aixecar la mà per reconèixer el punt del rival, per així acatar la veritat i la derrota. “Has de ser precís, directe i t’obliga a dir la veritat”, explica el jove Ibrahima.
El projecte també implica els funcionaris. Alguns s’entrenen regularment. “L’esgrima? No n’havíem sentit a parlar mai!”, reconeix Madiagne Ndiaye, director del centre de Thiès. Al Senegal, el futbol i la lluita són els esports reis, i aquesta disciplina d’herència medieval queda molt lluny. “Hi ha un canvi entre els menors que participen en el projecte: milloren el comportament dins dels murs. Els jutges se n’han adonat i són més indulgents. Els que participen al programa, un cop han sortit, no tornen”. Gairebé 300 joves presos han passat per la disciplina del floret i cap d’ells ha reincidit. L’èxit com a teràpia de reinserció ha cridat l’atenció a altres països. Ruanda i la Costa d’Ivori s’han apuntat la idea per implantar-la entre els seus joves presos.
Llibertat efímera
Després de dues hores de suar, nois i noies es canvien en habitacions diferents. Tots agafen ràpidament un piscolabis mentre es preparen per pujar de nou a la furgoneta i perdre l’efímera sensació de llibertat per tornar a la presó.
“L’esgrima és la meva passió. Ja he demanat permís al meu pare. Quan surti d’aquí, m’agradaria dedicar-m’hi professionalment”. La Fatoumata no és l’única a projectar-se en el futur. Molts d’ells somien amb disputar una medalla olímpica. Difícil. Si més no, l’esgrima permet enlairar els seus pensaments en un futur més enllà de les reixes.