Espanya denega l'asil a les víctimes de les 'maras'
La divergència jurídica fa que les peticions s'avaluïn a criteri del tribunal, segons una ONG
BarcelonaExpulsats per la violència de grups de delinqüents perfectament organitzats i armats en tres dels països més violents del món, milers de ciutadans del Salvador, Guatemala i Hondures –regió coneguda com el Triangle Nord– fugen de la violència i el control ferri que exerceixen les 'maras'. La majoria emprenen la ruta cap als Estats Units arriscant la vida a través de 3.000 quilòmetres plens de màfies i traficants però també n'hi ha que opten per agafar un avió i aterrar a Espanya, esperant que els abusos sexuals, els segrestos, les amenaces de mort, els assassinats de familiars o les extorsions a què sotmeten la població aquestes bandes, estructurades amb una jerarquia clara, siguin suficients per obtenir la màxima protecció. Ara bé, la realitat és que les autoritats espanyoles consideren que no hi ha risc vital per a aquestes persones, perquè de fet no provenen de països amb guerres convencionals –trinxeres i exèrcits– i, per tant, es deneguen la immensa majoria de sol·licituds d'asil.
Les caravanes de centreamericans travessant Mèxic per arribar als Estats Units o els empresonaments de menors d'edat en centres separats de les seves famílies han mostrat el drama de la immigració d'aquests tres països, que tenen una taxa d'assassinats fins a 10 vegades més altes que a l'estat espanyol.
A Espanya, els sol·licitants d'asil aterren legalment en un aeroport però reben la mateixa resposta: la denegació sistemàtica de les seves peticions de protecció especial, segons ha denunciat aquest dimecres la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR), en un acte en el qual ha presentat l'informe 'Maras: veure, escoltar i callar', en què es radiografia l'origen nord-americà d'aquest fenomen violent que assota la regió centreamericana.
"'L'estat espanyol tracta el tema de les 'maras' com a delinqüència comuna", ha denunciat l'advocada de la CCAR, Gisela Cardús, que també ha destacat les divergències de criteri de l'Audiència Nacional espanyola al requeriment de protecció dels demandants d'asil d'aquests tres països. El resultat és que els tribunals acaben resolent basant-se en interpretacions "molt àmplies" i amb un alt grau de discrecionalitat en l'aplicació dels criteris per establir el dret a la protecció especial, recollida en les tractats internacionals ratificats per l'Estat.
Segons dades de l'ONG, només 15 de les 320 resolucions sobre peticions de salvadorencs, guatemalencs i hondurenys van rebre la protecció de l'asil, és a dir, gairebé el 95% de les persones van veure com no se'ls reconeixia com a exiliats forçats. El 100% de les sol·licituds de salvadorencs van ser denegades.
Entre el 2017 i el 2019, les sol·licituds no han fet més que augmentar entre els ciutadans del Salvador i Hondures. En només els primers sis mesos d'aquest any s'han presentat el triple de demandes que en tot l'any 2017 d'hondurenys (de 910 a 3.212) i s'han duplicat les de salvadorencs ( de 1.120 a 2.527).
El panorama es repeteix en tots els països desenvolupats agrupats a l'OCDE. Segons el seu últim informe, la xifra de refugiats registrats ha caigut un 34% en l'últim any, mentre que els immigrants econòmics han crescut un 2%.