Espanya accepta estudiar la petició d'asil de la jove iraniana retinguda a l'aeroport del Prat

BarcelonaN.F., la jove iraniana que estava detinguda des del 16 de febrer a l'aeroport del Prat, no serà finalment deportada a l'Iran. Després de la intervenció de juristes i institucions, l'Oficina d'Asil i Refugi del ministeri de l'Interior ha acceptat admetre a tràmit la seva petició d'asil i la noia ja està sent atesa per la Creu Roja. La decisió paralitza la deportació de la jove, que es temia que s'hauria fet aquest mateix diumenge. La noia s'exposava a ser empresonada a l'Iran si l'haguessin retornat per la força al seu país després d'haver demanat protecció a Espanya i d'haver explicat que havia participat a les protestes del novembre al país, que van ser durament reprimides pel règim dels aiatol·làs.

"Soc feliç. M'han salvat", explica per WhatsApp a l'ARA la jove, estudiant de direcció d'empreses de 26 anys de la ciutat de Shiraz. Confessa que ha passat "molta por" i que la seva estada a l'aeroport de Barcelona ha sigut "llarga i dura". La noia s'ha passat quatre setmanes en una sala de l'aeroport, on va ser detinguda perquè viatjava amb un passaport fals. Explica que, després d'haver participat en les manifestacions del novembre –que van esclatar contra l'augment del preu de la gasolina i es van convertir en un massiu moviment sense precedents de desafiament al règim polític de la República Islàmica–, la policia la va reconèixer a les filmacions. Segons Amnistia Internacional, més de tres-cents manifestants van morir a les protestes pel foc real de la policia i Human Rights Watch assegura que un diputat va admetre que set mil persones havien sigut detingudes. El fet de ser una dona agreujava encara més la seva situació. La noia diu que va fugir del país en rebre una citació judicial que la va fer témer per la seva vida.

Després de considerar poc fonamentada la seva petició en dues ocasions, l'Oficina d'Asil i Refugi ha acceptat finalment admetre-la a tràmit. N.F. ha tingut sort, perquè el seu cas va transcendir a la llum pública i institucions i juristes s'han mobilitzat per ajudar-la. És el cas de l'advocat Omar Bakali Tmemi, que ha treballat desinteressadament sense descans fins que ha arribat la solució: "Ha sigut un procediment complex, dur i llarg i ha acabat bé perquè molta gent hi ha abocat la seva ajuda", resumeix.

Presentació d'al·legacions

Per frenar la deportació diversos juristes han presentat al·legacions a l'Oficina d'Asil, un recurs a l'Audiència Nacional per demanar mesures cautelars que aturessin la deportació, i fins i tot un altre al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Oriol Amorós, secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, que també s'ha interessat pel cas, reconeix: "Hem hagut de moure tots els fils i això és una prova que el sistema de refugi en frontera no té prou garanties. Si no haguéssim conegut aquest cas, si no hi haguessin molt bons juristes que voluntàriament han estat ajudant tota la setmana, què li hauria passat? Ens ho podem imaginar perfectament. És evident que a la frontera no hi ha garanties per a les persones que sol·liciten asil, ni tan sols en casos tan clars com el d'aquesta dona, que corria un risc seriós en cas que l'haguessin retornada a l'Iran".

Sònia Ros, membre de l'associació Stop Mare Mortum que també ha col·laborat al cas, recorda que "han tingut la noia retinguda 20 dies i la seva situació psicosocial s'ha deteriorat fins a un punt lamentable". "A la primera entrevista que va fer el traductor ni tan sols hi era present [la traducció es va fer per telèfon] i tot el procediment no s'ha donat en les condicions físiques, psicològiques ni legals per fer una sol·licitud d'asil en plenes garanties", afegeix.

David Bondia, president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, que també s'ha implicat en el cas de la jove iraniana, apunta a un problema de fons: "Les autoritats europees han pervertit l'asil: de ser un dret humà per a totes les persones que pateixen persecució, l'han convertit en un privilegi que concedeixen de manera arbitrària quan volen i a qui volen, i això s'ha d'acabar".