Com ens espien?
Com funciona el sistema de registres de trucades, xats privats i cerques a internet que han caigut sota l'escrutini dels EUA
BarcelonaQuaranta-una diapositives formen la presentació en format PowerPoint a la qual ha tingut accés el diari The Guardian i que expliquen el funcionament de Prisma, el sistema de vigilància emprat pel govern dels Estats Units per controlar les comunicacions privades entre usuaris. Segons la definició que es pot llegir a la pàgina del document que el diari ha fet pública, Prisma permet "la recopilació de dades directament des dels servidors d'aquests proveïdors dels EUA: Microsoft, Yahoo, Google, Facebook, PalTalk, American Online, Skype, YouTube, Apple".
El sistema es complementa amb la intercepció de dades mentre transiten pels cables de fibra òptica d'empreses com Fairview i Blarney (i tres empreses més, el nom de les quals apareix censurat a la diapositiva). "Hauríeu de fer servir tots dos protocols", conclou la diapositiva, encapçalada per un top secret que ho ha deixat de ser amb les filtracions del diari anglès.
A la vista de la documentació que ha sortit a la llum, Prisma ofereix un accés per la porta del darrere a les autoritats dels EUA perquè consultin els servidors d'algunes grans companyies tecnològiques, allà on s'allotgen correus electrònics, converses en xats i, fins i tot, cerques a internet, entre d'altres. El sistema funciona a demanda: el govern demana informació i les empreses la posen en una part dels servidors que és accessible per als serveis d'intel·ligència.
L'afer no afecta només ciutadans dels EUA: qualsevol usuari que treballi amb aquestes empreses acaba emmagatzemant dades als seus servidors i, per tant, han estat susceptibles de ser revisades pels serveis d'intel·ligència dels Estats Units. De fet, en donar-se d'alta a Facebook, l'usuari ha d'acceptar per força i de manera explícita que les seves dades es guardin en màquines ubicades als Estats Units.
La descoberta de Prisma se suma a la polèmica sobre els registres de les trucades telefòniques: el govern d'Obama va reconèixer haver demanat a l'empresa telefònica Verizon el llistat de milions de trucades, incloent-hi la durada, la ubicació i els números tant de qui les va fer com de qui les va rebre. Encara no ha quedat clar si els SMS han estat espiats. Però sí que se sap que el contingut de les converses -protegit per la Quarta Esmena de la Constitució americana- no va formar part de l'escrutini.
El mecanisme jurídic que ha permès aquest espionatge ciutadà ha estat la FISA Amendmend Act del 2008, renovada a finals del 2012 per cinc anys més i que permet un espionatge civil que molts activistes de la xarxa consideren inconstitucional.
El diari The Guardian alerta que el cas encara ha d'acabar de florir: "És previsible que el quadre amb tota la perspectiva sobre com opera Prisma i la resta d'operacions de vigilància revelades vagi emergint les pròximes setmanes i mesos".