El pols amb els emergents marca el final de la cimera de París

Enviada especial a ParísEl futur del planeta està avui en mans del temible joc de la tàctica política. La negociació a la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic, la COP21, ha entrat en la seva fase final i més decisiva, aquella en què la diplomàcia es converteix en una transacció estratègica de línies vermelles polítiques. Un pols que enfronta, ara més que mai, les potències dominants i les economies emergents, que es resisteixen a renunciar a un desenvolupament econòmic ràpid i brut, com el que ha enriquit aquells països que ara els demanen un fre.

La Xina i l’Índia intentaven ahir rebaixar l’ambició d’un text que ja s’havia rebaixat prèviament. La proposta d’esborrany de l’acord de París que va fer el president de la COP21 i ministre d’Exteriors francès, Laurent Fabius, va ser debatuda durant tota la nit de divendres i durant tot el dia en contactes informals, reobrint discussions que en el text es donaven per tancades. Al costat de Fabius, el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, va fer una crida a totes les parts a “fer un últim esforç”. “La negociació que està tenint lloc aquí és de lluny una de les més difícils de la història, però també de les més importants per a la humanitat”, pressionava. Es tracta d’evitar que la temperatura del planeta augmenti més de 2 ºC (ja en portem 1 ºC), un objectiu que l’esborrany de l’acord deixa clar, i afegeix “l’esforç per limitar-lo a 1,5ºC”, i que no sembla probable que caigui. El problema és com.

Avui s’espera que la presidència de la COP21 posi sobre la taula un nou text, incorporant ja tot el que s’ha debatut en les últimes hores, perquè el plenari de la convenció (amb 196 estats) el pugui aprovar per unanimitat. El president de França, François Hollande, ha anunciat aquest mateix matí la seva assistència la presentació, un senyal que genera optimisme cap a la consecució d'un acord.

Els punts conflictius de l’acord continuen sent els mateixos dels últims dies: l’ambició en la reducció d’emissions que han de fer els estats, el finançament per als països pobres i la responsabilitat diferenciada, és a dir, com aconseguir que els nous grans emissors de CO 2 com la Xina i l’Índia facin un esforç més gran que la resta de països en vies de desenvolupament, on els situen els principis rectors de la convenció del canvi climàtic, redactada als 90.

Tallar emissions, decisió estatal

L’esborrany que es debatia ahir ja evitava fixar un percentatge global de retallada en CO2 el 2050, com demanaven científics i ONG (que fins i tot plantejaven les zero emissions per a aquesta data), i eliminava també la paraula descarbonització, una lluita guanyada per l’Aràbia Saudita i Veneçuela, però també per la Xina i l’Índia. L’objectiu global seria la “neutralitat en les emissions” la segona meitat del segle, tot i que ahir “alguns països reclamaven dir neutralitat de carboni ”, explicava el director de canvi climàtic d’Oxfam, Tim Gore. Un terme que encara s’ha de definir, però que obre la porta a seguir utilitzant combustibles fòssils si s’aconsegueix retirar el carboni de l’atmosfera per altres vies.

La falta d’ambició en aquest objectiu global s’intentava compensar amb un sistema de compromisos estatals, que obligaria tots els estats a presentar els seus plans de reducció d’emissions cada cinc anys. Però no s’establia cap obligació perquè aquests plans siguin cada cop més ambiciosos ni tampoc es preveia cap revisió a l’alça dels que ja s’han presentat, malgrat que els que s’han presentat ja no són suficients per complir l’objectiu dels 2 ºC.

Però, tot i la poca ambició de l’últim text en aquest punt, que la Unió Europea lluitava ahir per elevar, la Xina i l’Índia encara el consideraven massa ambiciós. No volen que res sigui obligatori i la Xina també rebutja que se la sotmeti a un sistema unificat de transparència i rendició de comptes. Els Estats Units també defugen tot el que sigui vinculant, ja que els obliga a una ratificació difícil al Congrés, però en aquest punt sí que reclamen més esforços i més transparència a la Xina. “Els Estats Units necessiten políticament poder tornar a casa dient que la Xina també haurà de reduir emissions i se sotmetrà als mateixos estàndards de revisió”, assenyala el cap de canvi climàtic de Greenpeace Internacional, Martin Kaiser.

En el capítol del finançament, són els països desenvolupats, especialment la Unió Europea, els que reclamen canvis. L’últim esborrany estipulava clarament que només els desenvolupats estan obligats a aportar diners, mentre que la resta ho poden fer de manera voluntària. “Aquesta part de l’acord ens semblava prou bona, perquè, a més, ja estipula que hi haurà 100.000 milions de dòlars anuals a partir del 2020 -diu Gore-, però la UE encara està intentant introduir algun llenguatge que demani més esforç a les potències emergents”.

Pèrdues i danys

Un altre dels punts calents era el de pèrdues i danys, on els països més vulnerables reclamen compensacions pels efectes irreparables i ja inevitables del canvi climàtic. En l’article que preveia crear eines de gestió i “assegurances” per a aquests casos, els EUA hi van introduir una clàusula per evitar precisament indemnitzacions econòmiques.

Europa lluitava també per tornar a introduir en el text el control de les emissions del sector de l’aviació i la navegació, que en l’última versió havia desaparegut, tot i que representen junts el 8% de les emissions mundials, sense les quals no s’aconseguirà evitar els 2 ºC.

L’Aràbia Saudita era un altre dels països que ahir mantenia bloquejat l’acord, que tot i haver cedit ja a diverses de les seves demandes, incloses compensacions econòmiques com a afectats per la transformació global cap a una economia baixa en carboni, encara considerava l’acord massa ambiciós. Però Gore no veu possible que els saudites sols acabin vetant un acord.

La Xina i l’Índia, en canvi, són països decisius per a qualsevol acord sobre el canvi climàtic, no només per la seva capacitat de bloqueig sinó perquè tots dos junts en uns anys sumaran la meitat de les emissions mundials (avui són el 34%). Qualsevol acord que no els comprometi a avançar cap a una economia neta no podrà evitar un escalfament global devastador.