Internacional10/11/2015

L'esquerra tomba el govern de Passos Coelho a Portugal

El socialista António Costa ja es veu primer ministre gràcies a un acord històric amb els comunistes i el Bloc d'Esquerres, aliats de Podem, per acabar amb les retallades

Mariona Ferrer I Fornells
i Mariona Ferrer I Fornells

LisboaHistòric. Ningú dubta a l'hora de qualificar així el que acaba de passar a Portugal. Per primera vegada des de la Revolució dels Clavells tots els partits de l'esquerra han aconseguit apartar les diferències i unir-se per expulsar el govern de dretes del poder. El detonant? Acabar amb les retallades que ha aplicat sense dilació durant quatre anys el primer ministre conservador Pedro Passos Coelho.

Aquest dimarts ha estat el dia D, de 'derrumbe', com diuen els mitjans portuguesos. El Parlament ha debatut i aprovat les mocions de censura per tombar el govern. Se n'han presentat tres: una del Partit Socialista (PS), una del Bloc d'Esquerres (BE) –els aliats de Podem a Portugal– i una de l'històric Partit Comunista (PCP) –que a diferència de la resta d'Europa encara manté una bona quota de poder i controla les mobilitzacions al carrer–. Amb la primera votació, però, ja n'hi ha hagut prou. Els tres partits han acordat aprovar la moció socialista, un gest simbòlic per anunciar el que està previst que sigui el pròxim primer ministre de Portugal: António Costa.

Cargando
No hay anuncios

Centenars de persones han donat suport a la unió dels partits d'esquerres a les portes del Parlament portuguès. S'hi ha pogut sentir de nou Grândola, Vila Morena, la cançó que va significar l'inici de la Revolució dels Clavells el 1972, posant fi de la dictadura de Salazar. També hi ha hagut davant de l'assemblea una concentració de suport a Passos Coelho, si bé menor.

Cargando
No hay anuncios

António Costa, el líder que ha aconseguit sumar

Semblava que Costa, líder del PS, ho tenia tot en contra. La nit electoral del 4 d'octubre, quan la dreta tornava a guanyar però per una majoria ajustada, creixien les veus dins del seu partit que ja reclamaven un congrés extraordinari per rellevar-lo. Ell va fer una crida a mantenir "l'estabilitat" i a tancar files, unes paraules ambigües que ha sabut trampejar molt bé durant tota la negociació amb l'esquerra.

Cargando
No hay anuncios

Aquest cap de setmana obtenia l'aval majoritari del partit per tirar endavant els acords i silenciava els corrents crítics: 163 vots a favor, dues abstencions i només set vots en contra. Feia setmanes que els mitjans portuguesos, que des del primer moment s'havien pres amb escepticisme un govern d'esquerres, asseguraven que aquesta ratificació s'encallaria.

Acceptades 70 mesures dels comunistes

Cargando
No hay anuncios

Però després de vuit hores de reunió diumenge passat, Costa aconseguia tancar 'in extremis' un acord amb el Comitè Central de l'històric Partit Comunista. Jerónimo de Sousa, el carismàtic líder del partit –que controla la majoria d'ajuntaments del sud de la regió de Lisboa, la zona més obrera– sortia a pronunciar unes paraules que deixaven perplexa la majoria dels teleespectadors: "S'han creat totes les condicions perquè entri en funcions un govern del PS que adopti una política que creï una solució duradora al llarg de tota una legislatura".

Tant comunistes com el BE no entraran a formar govern, però el PS ja ha incorporat fins a 70 mesures dels programes dels partits respectius perquè les lleis no s'encallin al Parlament. Costa hauria preferit que es comprometessin a formar part de l'executiu i assumissin algun ministeri. Amb tot, també era conscient del que això podia significar a nivell internacional i les turbulències que podia portar als mercats.

Cargando
No hay anuncios

Les formacions d'esquerres no revelaran el seu programa en comú fins dimecres, però ja s'han filtrat algunes de les mesures més socials. Per començar, tornar en sis mesos el 50% dels sou que s'ha retallat als funcionaris, i al cap d'un any, que tornin a tenir els sous d'abans del rescat de la 'troica'. Segon, aturar la privatització d'empreses públiques, com dels transports de Lisboa –els de Porto ja estan privatitzats– i de la TAP, les aerolínies portugueses. Tercer, augment del salari mínim dels 500 euros actuals als 600 euros fins al 2019 –un 20% de la població activa guanya el salari mínim–. I quart i més simbòlic, almenys per al Partit Comunista, recuperació dels dies festius del 5 d'octubre, la commemoració de la revolució que va acabar amb la monarquia, i de l'1 de desembre, la victòria sobre la monarquia espanyola.

"Girem ja un full de la història", concloïa dilluns l'editorial de 'Público', el diari de referència portuguès. Si Grècia responia a les retallades draconianes amb l'auge de Syriza, la 'troica' ha aconseguit a Portugal el que semblava impossible des de la fi de la dictadura: la unió de l'esquerra. El Partit Socialista ha decidit també girar full a l'herència de l'ex primer ministre José Sócrates, actualment sota arrest domiciliari i qui va abocar el país al rescat. Per evitar l'harakiri de la majoria de partits socialdemòcrates europeus –com li està passant a l'SPD després de pactar amb la CDU de Merkel la gran coalició– ha optat per tombar a l'esquerra, igual que ha fet el PSOE amb Podem a nivell autonòmic. Però com avisa la líder del Bloc d'Esquerres, Catarina Martins, "ara cal estar a punt i units per aguantar totes les pressions possibles".

Els mercats comencen a agitar-se

Dilluns al matí, poques hores després d'anunciar-se l'acord entre el PS i el Partit Comunista, la prima de risc de Portugal es disparava a nivells del juliol, quan es va celebrar el referèndum a Grècia. Amb tot, no pujava de la mateixa manera a la resta de països dels sud d'Europa. La guerra financera ja ha començat. La setmana passada Brussel·les ja va abaixar les perspectives de creixement per a Portugal, que fins ara sempre s'havia dit que era l'alumne preferit de la 'troica'. De totes maneres, la Comissió Europea manté per a aquest any que Lisboa complirà amb els objectius de dèficit. El primer cavall de batalla de les esquerres serà poder arribar a un nou acord per aprovar els pressupostos generals de l'Estat per al 2016, que amb el parèntesi electoral encara no s'han ni començat a tramitar.