L'ésser humà ha acabat amb el 60% de la població animal del planeta des del 1970

BarcelonaLa població mundial d'animals vertebrats ha disminuït un 60% entre el 1970 i el 2014 per culpa de l'acció de l'ésser humà, segons revela un estudi de WWF publicat aquest dimarts. La zona del món més afectada és l'Amèrica del Sud i l'Amèrica Central, on el volum d'aquestes espècies salvatges ha caigut un 89%.

La sobreexplotació, l'extensió de l'agricultura, la reconversió del sòl i el canvi climàtic són les principals causes de la pèrdua de biodiversitat del planeta, que està afectant sobretot les espècies animals d'aigua dolça, que s'han reduït fins a un 83% en el mateix període.

Segons l'informe de l'ONG, només una quarta part de la superfície del planeta està lliure dels impactes nefastos de l'activitat humana, però l'any 2050 es preveu que només sigui una desena part del planeta.

Les selves tropicals s'estan reduint i s'ha perdut un 20% de l'Amazònia només els últims 50 anys. Una pèrdua d'hàbitat que està afectant moltes espècies de mamífers, ocells i amfibis, però també coralls i cícades (plantes antigues), moltes de les quals estan abocades a l'extinció cada vegada més ràpidament.

Des del 1950 s'han extret dels oceans gairebé 6.000 milions de tones de peix. La sobrepesca és la principal amenaça als oceans, però també cada vegada més la presència de plàstics: el 90% dels ocells marins tenen fragments de plàstics a l'estómac.

Per tot plegat, WWF exigeix als governs de tot el món un acord internacional per aturar la pèrdua de biodiversitat i de població animal, una mena d'Acord de París com el que es va signar contra el canvi climàtic l'any 2015, però per salvar la natura.

L'informe alerta que les pautes de "consum desmesurat" actuals són insostenibles, perquè generen una sobreexplotació dels recursos terrestres que afecten els ecosistemes, i això no només repercuteix negativament en les espècies animals salvatges, sinó que també té efectes en la nostra salut, els aliments i la seguretat, que depenen d'aquesta biodiversitat.

La degradació del sòl a causa de l'acció de l'ésser humà té un impacte negatiu en el 75% dels ecosistemes terrestres, cosa que redueix el benestar de més de 3.000 milions de persones, afirma l'informe 'Planeta viu'. Els hàbitats d'aigua dolça, com els llacs, els rius i les zones humides, són els més amenaçats, tant per la sobreexplotació i la destrucció com per les espècies invasores, la pesca excessiva, la contaminació i el canvi climàtic.

Per als mamífers salvatges, l'àrea d'hàbitat adequada va disminuir un 22% entre el 1970 i el 2010. I fins i tot les abelles i altres pol·linitzadors indispensables per a la natura i la seguretat alimentària de la població mundial estan sota amenaça creixent, alerta l'ONG.

Tot i que la tecnologia i les noves tècniques d’ús del sòl han fet que la “biocapacitat” del planeta augmenti un 27% els últims anys, això no ha sigut suficient per seguir el ritme del creixent consum humà, que ha fet que la nostra petjada ecològica creixi un 190% en el mateix període.

Les emissions de CO2 per la crema de combustibles fòssils ja suposa el 60% de la nostra petjada ecològica al món i per si sola arribaria al llindar de la biocapacitat del planeta, però encara cal afegir-hi l'agricultura, la desforestació, la ramaderia, la sobrepesca i la urbanització.

“Estem empenyent la natura cap a l’abisme”, alerta sense embuts l’informe de WWF, que adverteix dels canvis accelerats que s’estan produint en el que molts científics consideren ja l’etapa de l’antropocè (era geològica en què l’'Homo sapiens' té el principal impacte sobre la Terra). Un impacte que ha comportat “molts beneficis a la societat humana, però també molts efectes negatius”. “La Terra està perdent la biodiversitat en una taxa experimentada només durant les extincions massives”, diu l'informe, i això només anirà a pitjor a mesura que s’emetin més tones de carboni a l’atmosfera.