L’Estat Islàmic aprofita el caos de la invasió turca del nord de Síria
Hospitals abandonats, camps de refugiats evacuats i més desplaçats en el tercer dia d’ofensiva
BarcelonaLes milícies kurdes han estat la principal força sobre el terreny en el combat contra els jihadistes del Daeix [acrònim àrab de l’Estat Islàmic] i, després de la derrota territorial del califat, s’han convertit en els carcellers dels milers de jihadistes arribats d’arreu del món (sobretot d’Europa) i les seves famílies. L’ofensiva que Turquia va iniciar dimecres contra els kurds per ocupar una franja del territori del nord de Síria ha donat noves ales als jihadistes. Ahir el Daeix va atribuir-se un atemptat amb cotxe bomba al centre de Qamixli que va deixar almenys tres morts i nou ferits. Paral·lelament, cinc presos del Daeix van fugir de la presó de Navkur, sota control dels kurds, durant un bombardeig turc. També ahir hi va haver un motí al camp de detenció d’Al-Hol, on hi ha unes 70.000 persones, la majoria dones i criatures familiars dels combatents del Daeix. A les ciutats sirianes de Raqqa i Deir al-Zor, el Daeix també ha reivindicat atacs suïcides des que va començar la invasió.
En el tercer dia de la invasió turca continuaven els bombardejos sobre les ciutats frontereres. Segons l’ONU, l’ofensiva ha deixat més de 100.000 desplaçats, i fonts kurdes parlen de 14 morts i una cinquantena de ferits civils. Turquia admet tres baixes entre els seus soldats i assegura que ha mort 297 milicians kurds. Forces kurdes van llançar obusos al costat turc de la frontera que van matar 13 civils.
“L’exèrcit turc està utilitzant tota la seva artilleria. Molts civils han mort, incloent-hi criatures i gent gran. I també utilitzen tàctiques de guerra psicològica per provocar el pànic i el caos. Però ahir vam fer dues manifestacions, una a peu i l’altra amb cotxes, i no han dubtat a bombardejar dues cases mentre la gent era al carrer. Molta gent es nega a marxar de casa. La gent espera que la comunitat internacional reaccioni, però fins ara ningú ens ajuda. Nosaltres hem perdut 11.000 persones perquè el món pugui viure lliure de l’amenaça de l’Estat Islàmic, i ara el món ens ha abandonat”. Aquest és el missatge que enviava a través del centre d’informació de Rojava, format per activistes internacionals solidaris amb el poble kurd, Sebri Mustafa, covicepresident del consell local de Tel Abyad, una de les localitats frontereres que pateix més l’ofensiva turca.
El personal mèdic va haver d’abandonar l’hospital de Tel Abyad, l’únic públic de la zona, segons va informar Metges Sense Fronteres, mentre totes les poblacions frontereres del nord-est de Síria eren bombardejades amb foc d’artilleria. El camp de refugiats de Mabroka, a 12 quilòmetres de la frontera-que acull 7.000 desplaçats interns d’altres zones de Síria pels bombardejos indiscriminats del règim de Baixar al-Assad i els seus aliats, Rússia i l’Iran- va haver de ser evacuat.
L’objectiu de la intervenció turca és ocupar una franja de 32 quilòmetres d’ample i uns 500 de llarg a la seva frontera sud, d’on vol foragitar les milícies kurdes, que considera “terroristes”, i repoblar-la amb dos milions de sirians àrabs refugiats a Turquia. En l’ofensiva també ha resultat danyada la presa d’Alouk. L’objectiu de Turquia és un desplaçament massiu de civils. Algunes faccions armades de l’oposició siriana, àrabs i de caràcter islamista, participen en l’ofensiva turca.
“L’estratègia de Turquia és terroritzar la gent per què marxi. Bombaredegen de nit, però aquí hi ha un esperit de resistència popular: avui hi ha hagut una manifestació molt gran”, explica per telèfon des de la població de Derik R.C., un dels diversos voluntaris catalans que s’han desplaçat a Síria per fer costat als kurds. Ell hi va arribar fa sis mesos, després d’una estada anterior el 2017 per participar en la campanya de reforestació i gestió de l’aigua.
Al tancament d’aquesta edició, fonts del Pentàgon desmentien la notícia de la mort de soldats nord-americans en un bombardeig turc sobre una base estrangera a la ciutat de Kobane. Unes hores abans el president Donald Trump assegurava que ja no hi havia soldats nord-americans a Síria -la Casa Blanca va ordenar la retirada diumenge i va donar llum verda a l’ofensiva després d’una trucada telefònica d’Erdogan- i que mediaria en el conflicte.
Embargament d’armes
França va proposar ahir que s’imposessin sancions contra Turquia per l’ofensiva, i el Parlament suec va demanar a la UE que imposi un embargament d’armes contra Ankara. Espanya no ha decidit encara què farà amb els 149 soldats que té desplegats en una base militar turca en el marc d’una operació militar de l’OTAN per defensar Turquia de possibles atacs des de Síria.
