Un estudi demostra que l’aigua de l’aixeta conté plàstic

BarcelonaL’aigua de les aixetes d’arreu del món està contaminada i conté microplàstics -petites fibres i fragments de plàstic-. És el que assegura un estudi de l’organització Orb Media, que avançava ahir en exclusiva el diari britànic The Guardian. Científics contractats per aquesta entitat han analitzat mostres recollides en 12 països i han conclòs que un 83% estaven contaminades amb restes de plàstic.

“Per què hauria de preocupar-nos aquesta informació?”, es demana Orb Media a l’estudi. “Perquè s’ha demostrat que els microplàstics absorbeixen productes tòxics relacionats amb el càncer i altres malalties”, diu l’organització.

Als Estats Units, que lideren el rànquing de països amb aigua contaminada per fibres de plàstic -amb un 94%-, se n’han trobat restes en llocs com l’edifici del Congrés, la seu de l’Agència de Protecció Ambiental i, fins i tot, la Torre Trump de Nova York. Després dels nord-americans, se situen al rànquing el Líban i l’Índia. A Europa és on hi ha una presència més baixa de microplàstic a l’aigua de les aixetes, però, tot i així, se n’ha detectat en un 72% dels casos analitzats.

Un residu omnipresent

El plàstic és a tot arreu. A la majoria dels estris que fem servir en la nostra vida diària, a la roba, als aparells electrònics, als productes del supermercat. A l’any es produeixen gairebé 300 milions de tones de plàstic, dels quals només un 20% es reciclen o s’incineren. “Vivim en l’edat del plàstic”, diuen des d’Orb Media. El que els va empènyer a iniciar la investigació va ser preguntar-se: “Si sabem que hi ha plàstic microscòpic als oceans, als llacs, als rius, a l’aire, ¿no és del tot probable que també n’hi hagi a l’aigua de l’aixeta, catalogada com a potable?” Han comprovat que la seva premissa era certa.

¿I com arriben aquestes restes fins a les aixetes? Científics consultats per l’organització estimen que les fibres detectades podrien ser de roba i de tapisseria, que han arribat fins a fonts locals d’aigua o els sistemes de tractament i distribució i els han contaminat. Un altre estudi recent demostrava que a cada cicle d’una rentadora es desprenen 700.000 fibres de roba. Però aquestes són només possibles hipòtesis i el camí dels microplàstics fins a les aixetes d’arreu del món encara és un misteri per desxifrar.

El d’Orb Media és només un dels estudis a escala global que demostra la presència de fibres i fragments de plàstic en productes de consum. A Alemanya, un estudi mostrava que se n’havien trobat restes en cerveses de fins a 24 marques, en pots de mel i en paquets de sucre. A París el 2015 un grup d’investigadors van detectar presència de restes de plàstic a l’aire de la ciutat i fins i tot a l’aire de l’interior de les cases dels parisencs.

La solució per a aquest problema és complicada perquè no existeixen procediments específics per filtrar o extreure els microplàstics. És més, el problema es fa gran si tenim en compte que el plàstic és un material gairebé indestructible. Per a Orb Media, l’única alternativa viable és repensar l’ús i el disseny d’aquest producte, fent servir nous materials substitutius sempre que sigui possible. Un exemple en aquesta direcció: l’empresa californiana Bolt Threads fa servir proteïnes de la seda d’aranya per crear una tela forta i elàstica que s’espera que pugui substituir la llana sintètica. Una altra companyia, Newlight Technologies, ha creat un plàstic anomenat AirCarbon -carbó d’aire- a partir dels gasos d’efecte hivernacle que produeix el bestiar.

Quina aigua hem de beure?

L’alternativa a l’aigua de l’aixeta no és l’aigua embotellada. Orb Media també ha testat algunes mostres d’aquest tipus als Estats Units i ha determinat que, tot i que en menor mesura, també s’hi han trobat restes de plàstic.