Els EUA i Corea del Nord, forçats a un primer cara a cara als Jocs d’Hivern

BarcelonaLes cadires de Mike Pence i Kim Yo-jong estaran separades avui, molt probablement, per només uns metres. El vicepresident dels Estats Units i la germana del dictador nord-coreà, Kim Jong-un, ja són a Corea del Sud i, tot i que des de Pyongyang i Washington s’insisteix a dir que no hi haurà cap trobada entre ells, és molt probable que coincideixin. Al cap i a la fi, tots dos són visitants d’honor als Jocs Olímpics d’Hivern de Pyeongchang i hauran de seure a prop, com a mínim, durant la cerimònia d’inauguració d’avui.

El joc de les cadires a la llotja de l’Estadi Olímpic de Pyeongchang és un autèntic “maldecap protocol·lari” per a Seül, segons han indicat aquests dies a l’agència Reuters fonts properes als preparatius. “Com de prop haurien de seure els nord-coreans i els americans, després que Washington hagi fet tan públiques les sancions i pressions contra Corea del Nord? I qui ha de tenir un seient més alt?”, es preguntava la mateixa font.

La cita esportiva vol suposar un acostament entre les dues Corees i un espai de pau enmig de la tensió internacional; però ni els fets ni les paraules dels bel·ligerants hi juguen a favor. Ni els delegats de Donald Trump ni els de Kim Jong-un semblen tenir gens d’interès a acostar posicions. Més aviat al contrari.

“Hi anirem [als Jocs] per animar els nostres atletes americans, però també hi serem per recordar al món que Corea del Nord és el règim més tirànic i opressor del món -va dir dimecres Mike Pence-. No permetrem que la propaganda nord-coreana segresti el missatge i el simbolisme dels Jocs Olímpics. No permetrem que Corea del Nord amagui rere l’estendard olímpic la realitat que ells esclavitzen el seu poble i amenacen tota la regió”.

Al final, la proximitat entre les butaques de Pence i Kim no serà més que física; en cap cas diplomàtica. “No és més que una anècdota -explica a l’ARA el professor emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona i expert en Corea Josep Manel Brañas-. No hi ha canvis profunds en la qüestió. És tot només extern”. Per a Brañas, per molt que l’acostament que s’està vivint durant els Jocs Olímpics d’Hivern és positiu, la relació entre el Nord, el Sud i els Estats Units “es manté en la mateixa tònica”.

Tensió a la llotja

A la graderia d’honor de l’Estadi Olímpic s’espera que l’ambient sigui fred i tens. Mike Pence s’hi asseurà amb un polèmic convidat: Fred Warmbier, el pare del jove nord-americà condemnat a 15 anys de treballs forçats l’any 2016 per haver robat un cartell propagandístic a Pyongyang. Otto Warmbier, de 22 anys, va ser alliberat en estat comatós un any i mig després de ser condemnat, i va acabar morint als Estats Units set dies després de tornar a casa. De ben segur que la seva presència no serà un plat de bon gust per a la germana del líder suprem nord-coreà.

Alhora, el fet que Kim Yo-jong segui a prop de Pence tampoc serà agradable per al vicepresident nord-americà: Kim és la propagandista en cap del seu germà i té un paper prominent dins del Partit dels Treballadors de Corea del Nord. És, a més, a la llista negra de sancions dels Estats Units al règim comunista, fet que li restringeix els viatges a l’estranger i bloqueja qualsevol propietat fora del seu país.

Per acabar-ho d’adobar, mentre Mike Pence es reunia ahir a Seül amb el president de Corea del Sud, Moon Jae-in, el dictador nord-coreà exhibia el seu poder amb una espectacular desfilada. La marxa militar commemorava el setantè aniversari de l’exèrcit nord-coreà, però el fet de celebrar-la ahir -i no el 25 d’abril, com pertocaria- incorporava un gest inequívoc: Corea del Nord no abaixa la guàrdia.

Ho va recordar el mateix Kim Jong-un durant el seu discurs davant les tropes: “Mentre l’imperialisme estigui present a la Terra i la política hostil dels EUA contra Corea del Nord continuï, la missió de l’Exèrcit Popular de Corea serà ser la gran espasa que protegeix el país i la gent. La victòria final recau en el nostre partit i en les persones que mantenen les armes de la revolució”.

“Kim Jong-un sempre fa el mateix -indica Josep Manel Brañas-. Cada cop que Corea del Nord se sent pressionada d’alguna manera, fa una demostració de força”. Per a l’expert, que ha viatjat en més de 35 ocasions a Corea del Sud i en almenys cinc al Nord, la desfilada nord-coreana també busca enviar un missatge cap a l’interior del país. “Comença a haver-hi la sensació que Corea del Nord ja no és unànime i Kim vol demostrar que l’acostament al Sud no és un signe de debilitat i que l’exèrcit segueix sent l’eix vertebral del seu règim. És un gest fet, fonamentalment, de cara endins”, explica.

Senyals de desglaç

Tot i els estirabots i les tibantors, el cert és que sembla que Kim Jong-un en dona una de freda i una de calenta als seus enemics del Sud. Alhora que manté l’exhibicionisme marcial i els discursos militaristes, Kim fa gestos d’obertura. La mateixa participació del país en uns Jocs al Sud i sota la mateixa bandera que els seus enemics és un fet que, tot i que no és inèdit, sí que suposa un canvi respecte als últims 12 anys.

També és remarcable que la germana del dictador i el president de l’assemblea nord-coreana -Kim Yong-nam- visitin Corea del Sud. Seül va anunciar ahir mateix que el seu president, Moon Jae-in, es reunirà dissabte amb els delegats del Nord. Inclosa Kim Yo-jong. Serà la primera trobada al més alt nivell entre les dues Corees en anys.

“No crec que les reunions canviïn gaire les coses -opina Brañas-. El temps va en contra de la reunificació. Cada cop és un objectiu més difícil d’aconseguir, i l’actitud nord-coreana em sembla coherent amb les onades de tensions i distensions que s’han succeït fins ara. Tot i que sí que veig aparèixer un interès sud-coreà més gran en el diàleg. Encara que això xoqui amb les dinàmiques internacionals”.

En qualsevol cas, ahir va ser un dia remarcable per a les dues Corees. Com deia ahir a Twitter el corresponsal del Wall Street Journal a Seül, Jonathan Cheng: “Ha sigut un dia llarg i salvatge a la península de Corea: una desfilada fantasma a Pyongyang, una cita per dinar establerta entre el president de Corea del Sud i la germana de Kim Jong-un, i un vicepresident nord-americà de discurs agressiu a la mateixa ciutat. Ah, i els Jocs Olímpics comencen d’aquí poques hores”.