Els EUA es queden sols justificant la matança a Gaza

JerusalemDesenes de milers de palestins van participar ahir en els funerals de les 62 víctimes mortals de dilluns pels trets dels franctiradors de l’exèrcit israelià a la frontera de la franja de Gaza. Al dol s’hi va afegir una nova jornada de protestes a Cisjordània i a Gaza, tot i que no van tenir la intensitat de dilluns. Un palestí va ser assassinat per trets de soldats israelians a l’est de la franja. El d’ahir era també un dia de record pel 70è aniversari de la Nakba (o Dia del Desastre), l’expulsió de més de 700.000 palestins de casa seva a causa de la creació de l’Estat d’Israel. La població palestina va secundar la vaga general convocada pel president Mahmud Abbas, que va haver de ser intervingut en una operació sense risc. Però Abbas, de 82 anys, és un polític cada dia menys popular perquè 13 anys després d’assumir la presidència no ha obtingut res dels israelians i els nord-americans. “Tothom està participant en la vaga: els comerços estan tancats, no hi ha cotxes al carrer, les escoles i les institucions tampoc han obert les portes”, explica per telèfon a l’ARA Fayez Elemare, un sindicalista independent, mentre visita la seva mare i els seus germans al camp de refugiats de Jabalia, al nord de la franja. “La gent està en xoc pels morts: no és cert que hagin matat gent de Hamàs, han matat la gent del poble”, denuncia. La jornada de dilluns és la més tràgica des de la guerra del 2014, amb gairebé 3.000 persones ferides, de les quals 1.360 ho van ser pel foc real dels franctiradors militars i 400 per metralla. Entre els ferits hi ha 288 menors, 12 periodistes i tres metges.

Marie-Elisabeth Ingres, representant de Metges Sense Fronteres a Palestina, va explicar que el personal de l’ONG està “desbordat” per l’arribada de ferits. “Hem hagut d’operar amb dos o tres pacients al mateix quiròfan o fins i tot als passadissos”, va comentar. L’organització va denunciar “la política de l’exèrcit israelià de les últimes set setmanes de disparar amb foc real contra els manifestants sota la suposició que qualsevol que s’acosti a la tanca [de la frontera de Gaza] és un objectiu legítim” i va instar Israel a “aturar l’ús desproporcionat de la violència contra els manifestants palestins”.

Un mes i mig de protestes

L’onada de protestes va arrencar el 30 de març i ha causat la mort de 101 palestins, incloent-hi els 62 de dilluns. L’exèrcit va assegurar que 24 eren “terroristes”. Abdallah Afranjieh, conseller d’Abbas, va acusar el president Donald Trump de ser “responsable dels màrtirs de Gaza i de la destrucció del procés de pau”.

Els palestins són molt crítics amb el paper dels nord-americans, que dilluns mentre Gaza era un camp de batalla van inaugurar l’ambaixada a Jerusalem, una decisió controvertida que van boicotejar la majoria dels països europeus i de la resta del món. Les crítiques de la comunitat internacional es van multiplicar, tot i que és evident que no arribaran gaire lluny. En una reunió convocada d’urgència pel Consell de Seguretat de l’ONU, l’enviat especial per al Pròxim Orient, Nickolai Mladenov, va assenyalar Israel i Hamàs, organització que governa la franja des del 2007, per la seva responsabilitat en la massacre, alhora que va demanar contenció als israelians en l’ús de la seva força. “Ha de protegir les seves fronteres d’infiltracions i terrorisme, però ha de fer-ho proporcionadament i investigar, de manera independent i transparent, cada incident que ha portat a la pèrdua de vides”, va dir el diplomàtic. Les possibilitats que prosperi una resolució a Nova York són nul·les, ja que els Estats Units tenen dret a veto. Nikki Haley, la seva representant a l’ONU, va desvincular la massacre del trasllat de l’ambaixada a la Ciutat Santa, alhora que va defensar la “contenció” israeliana a l’hora d’utilitzar la força adequada per protegir la seva frontera. Per contra, el secretari general de la Lliga Àrab, Ahmed Abul Gheit, va assenyalar Washington i va denunciar que la decisió dels EUA dona “llum verda” a Israel per fer una “massacre contra el poble palestí desarmat”.

Tensió amb Ankara

Però la picabaralla més sonada la van tenir Benjamin Netanyahu i Recep Tayyip Erdogan. El president turc va tractar Israel d’“estat terrorista”, una acusació a la qual Netanyahu va respondre dient que Erdogan sabia molt de terrorisme perquè dona suport a Hamàs. El frec a frec entre les dues parts es va anar escalfant al llarg del dia i tant Tel Aviv com Ankara van demanar als seus ambaixadors que tornessin a casa de manera temporal. Alguns líders israelians van demanar també que es trenquin les relacions diplomàtiques amb Turquia. El ministre Naftali Bennett, del partit religiós i nacionalista Casa Jueva, va dir que la Knesset hauria de prendre mesures contra Turquia i reconèixer el genocidi armeni de fa un segle. Bennett també va demanar evitar visitar Turquia, un destí turístic molt popular a Israel.

Macron destaca “el dret” a la protesta

Emmanuel Macron va ser un dels més durs a l’hora de condemnar la violència d’Israel per reprimir amb bales les protestes a Gaza. El president francès va parlar amb Benjamin Netanyahu per expressar-li la seva “profunda preocupació” per la massacre i recordar-li el “dret” dels civils palestins a manifestar-se pacíficament. També la britànica Theresa May va denunciar que la violència entorpeix els esforços per a la pau a la zona. El Regne Unit i Alemanya es van afegir a la llarga llista de països que han demanat una investigació independent, un fet que Israel rebutja. Els països europeus són responsables directes de molts dels mals que afecten el Pròxim Orient per no prendre decisions significatives i per contentar-se en declaracions. El Partit Laborista britànic, acusat pels progressistes israelians d’antisemitisme, va demanar una revisió de la venda d’armes a Israel perquè probablement “està violant les lleis internacionals”.