Europa, en alerta per les ambicions de Trump a Groenlàndia: què hi ha darrere l'obsessió del magnat?

La Unió Europea no permetrà que altres nacions ataquin les seves fronteres sobiranes. Ho ha dit aquest dimecres el ministre d'Afers Exteriors de França, en resposta als comentaris del president electe dels Estats Units, Donald Trump, que no va voler descartar l'ús de la força militar per aconseguir que Dinamarca li vengui Groenlàndia, així com per recuperar el control del canal de Panamà.

El ministre d'Afers Exteriors francès, Jean-Noel Barrot, ha dit que no creu que els Estats Units envaeixin la vasta illa àrtica que forma part de Dinamarca des de fa més de 600 anys. “Òbviament, no hi ha dubte que la Unió Europea no permetria que altres nacions del món ataquessin les seves fronteres sobiranes, siguin les que siguin”, ha dit a la ràdio France Inter. “Som un continent fort”, ha afegit.

“Si em pregunteu si crec que els Estats Units envairan Groenlàndia, la meva resposta és que no. Però ¿hem entrat en un període en què es tracta de la supervivència del més fort? Aleshores la meva resposta és que sí”, ha dit Barrot. El canceller alemany, Olaf Scholz, també ha respost a Trump per recordar-li que "les fronteres són inviolables". Scholz, en una breu declaració, ha explicat que acabava de conversar amb diversos líders europeus i que tots han expressat “una certa incomprensió respecte a les declaracions actuals procedents dels Estats Units”. I ha afegit: “El principi de la inviolabilitat de les fronteres val per a qualsevol país, tant se val si es troba a Orient o Occident. I tots els estats s'han d'atenir a aquest principi, tant se val si és un país petit o un estat poderós”.

Les desconcertants declaracions de Trump, que se sumen a la irrupció d'Elon Musk a la política europea, afegeixen dubtes i preocupacions a la Unió Europea davant la nova etapa política que començarà, aquest 20 de gener, a Washington amb el retorn del republicà a la Casa Blanca.

Els dos motors d'Europa, doncs, surten a defensar la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, que havia respost a Trump per deixar clar que “Groenlàndia pertany als groenlandesos”. Frederiksen ha remarcat que el primer ministre groenlandès, Múte Egede, “ha tingut molt, molt clar que hi ha molt suport entre la gent de Groenlàndia que Groenlàndia no està en venda i que tampoc ho estarà en el futur”. “Estic satisfeta per l'augment de l'interès nord-americà en Groenlàndia –ha dit aquest dimarts Frederiksen en una entrevista a l'emissora danesa TV 2–. Però, per descomptat, és important que tingui lloc de manera que siguin els groenlandesos els qui decideixin què els oferirà el futur”.

No és el primer cop que Trump mostra interès per aquesta gran illa europea: el 2019, quan presidia la Casa Blanca, ja va voler “comprar Groenlàndia”. En aquell moment, des del govern de Dinamarca (que manté la sobirania de l’illa àrtica des de fa més de 200 anys) l’oferta de Trump es va prendre mig de broma, com una astracanada més del magnat nord-americà. Sis anys després, pocs dies abans que torni a assumir la presidència dels Estats Units, Trump eleva el to i no descarta la coerció econòmica i militar contra Dinamarca per aconseguir-ho: “Ho necessitem pels nostres objectius de seguretat nacional. Hi ha aproximadament 45.000 persones aquí. La gent ni tan sols sap realment si Dinamarca té algun dret legal sobre l'illa, però si el té hi hauria de renunciar perquè la necessitem per seguretat nacional”, va dir dimarts en una roda de premsa des de Mar-a-Lago.

Les paraules del republicà van coincidir amb la visita d'unes hores a Nuuk de Donald Trump Jr. A Copenhaguen, les ambicions de Trump s’estan prenent ara seriosament, amb una barreja entre el neguit i la indignació pel que s’entén com una provocació impròpia d’un país aliat i considerat amic. Tot i això, la primera ministra, Mette Frederiksen, va recordar dimarts que “els EUA són l’aliat més important de Dinamarca" i que "aquesta discussió no canvia aquest fet”. Amb tot, Frederiksen va voler remarcar que “Groenlàndia pertany als groenlandesos, i que qualsevol discussió sobre el seu futur haurà de començar i acabar a Nuuk”.

Malgrat aquestes declaracions, la relació entre el govern de Dinamarca i el de Nuuk no passa pel seu millor moment, un fet que, segurament, no ha passat per alt a Donald Trump. En el seu discurs de Cap d'Any, el primer ministre del govern autonòmic de Groenlàndia, Múte Egede, va remarcar el desig d’independència amb Dinamarca afirmant que volen “alliberar-se dels lligams colonials” i forjar el seu propi futur.

Controlar les bases militars i els recursos naturals

Fa més de 150 anys que els Estats Units busquen adherir-se el territori àrtic, i ja l'any 1960 el president nord-americà Eisenhower va oferir 100 milions de dòlars pel territori, però Dinamarca va refusar l’oferta. L’expert de l’Acadèmia de la Defensa danesa, Jon Rahbek-Clemmensen, explicava que els interessos dels EUA a Groenlàndia es resumeixen en “consolidar la seva presència a l’àrtic, la defensa militar i l’extracció de recursos naturals”.

A l’extrem nord-oest de l’illa, els nord-americans mantenen la base militar de Pituffik, que, en cas d’un atac amb projectils de llarga trajectòria a la costa est americana, serviria com a sistema d’avís i escut antimíssils. A més, la base nord-americana també permet a l’OTAN un enclavament estratègic per vigilar els moviments dels submarins i vaixells russos a l’àrtic. L’expert econòmic Casper Schroder afegeix que, “amb el canvi climàtic i el desgel, s’estan obrint rutes comercials que permeten reduir el temps de navegació, un fet que per als EUA té molt d’interès”.

Però més enllà de la importància geoestratègica, l’illa àrtica és atractiva als ulls dels EUA pel seu subsol. Fins ara les riqueses minerals de Groenlàndia havien sigut de difícil accés per la capa de gel que cobreix el 80% de l’extensió de l’illa. Però aquest gel està retrocedint, i això fa que el potencial per extraure minerals com l’or, l’alumini, l’urani i les terres rares sigui enorme. Aquests elements són essencials per a la indústria de sectors com el tecnològic, les bateries elèctriques o l’armament, però fins ara la Xina té el monopoli del 80% de la seva producció: “Una bona motivació per als EUA també és assegurar-se que la Xina no tindrà una presència massiva a Groenlàndia”, diu Ulrik Pram Gad, investigador de l'Institut Danès d’Estudis Internacionals (DIIS).

¿Trump pot comprar Groenlàndia?

“Això d’adquirir territoris ja no funciona”, assegura Gad, ja que contradiu diversos tractats internacionals i la mateixa Constitució danesa. “Però hi ha la possibilitat que la independència de Groenlàndia (si es produeix) acabi amb un tractat de lliure associació amb els EUA”, afegeix l'expert. Aquesta fórmula garantiria la protecció militar i el suport econòmic de Groenlàndia, “però la majoria dels groenlandesos prefereixen avui tenir l’acord de lliure associació amb Dinamarca”, afirma l’investigador del DIIS. De moment la situació entre Copenhaguen i Nuuk està encallada, ja que l’economia de l’illa àrtica depèn fortament dels subsidis danesos.