Els últims 4 refugis socialdemòcrates d'Europa després de la victòria de Rajoy

La crisi del deute ha portat molts països a canviar el color del seu govern en un intent de sortir de la crisi. El mapa de la UE és més blau que mai i només quatre estats membres es desmarquen del viratge a la dreta

La primera ministra danesa, / CE
Ara
30/11/2011
3 min

BarcelonaDesprés de la victòria de Mariano Rajoy, dels 27 estats membres de la Unió Europea només quatre tenen executius socialdemòcrates. La crisi del deute ha decantat la balança cap a la dreta i en els últims dos anys sis països han canviat el color del seu govern. El blau domina a tot Europa. Expliquem aquests canvis i destaquem els últims refugis vermells al mapa comunitari.

Dinamarca: l'últim –i recent– gir a l'esquerra

El 15 de setembre d'aquest any hi va haver eleccions generals a Dinamarca. L'esquerra va recuperar el poder després d'una dècada de domini del centre-dreta. La guanyadora dels comicis va ser la socialdemòcrata Helle Thorning-Schmidt, que encapçala una coalició governamental formada per socialdemòcrates, verds, socialistes i socioliberals. La crisi de l'euro no afecta directament Dinamarca, ja que manté la corona com la seva divisa, però el país ha notat els efectes de la crisi econòmica mundial i la taxa d'atur ha augmentat. El nou govern vols combatre la situació amb inversions públiques i reformes del mercat laboral. Malgrat que el país no forma part de l'eurozona, és important la posició del nou govern respecte a Europa. La nova primera ministra va dir en campanya que convocarà dos referèndums per decidir sobre l'esforç de cooperació del país amb la Unió Europea en matèria de justícia i defensa.

Àustria: una aliança de socialdemòcrates amb populars

El 2 de desembre del 2008 el socialdemòcrata Werner Faymann va guanyar les eleccions federals d'Àustria. El seu partit va perdre suport electoral com a càstig per les desavinences amb els que havien estat els seus socis de govern, el conservador Partit Popular, que van portar a la ruptura de la coalició i a un avançament de les eleccions. Tot i les friccions, Faymann va optar per renovar l'aliança amb els populars per aconseguir una majoria parlamentària i poder afrontar la crisi. En els comicis del 2008 l'extrema dreta va millorar els seus resultats, i en les eleccions regionals del 2009 la ultradreta va tornar a ressorgir, amb un missatge xenòfob i hostil, a la Unió Europea. Àustria, que històricament ha mantingut un paper neutral entre el capitalisme i el comunisme que ve de la Guerra Freda, és un dels països membres menys entusiastes de la Unió Europea.

Eslovènia: victòria el 2008 per un estret marge

El 2008 Eslovènia va canviar de color polític després de quatre anys de govern de dretes amb el Partit Democràtic Eslovè al poder. El socialdemòcrata Borut Pahor va guanyar les eleccions del 21 de novembre amb un estret marge amb els conservadors. Més que per la situació econòmica, el govern conservador de Janez Jansa va ser castigat per estar involucrat en un cas de corrupció. Però la crisi del deute també ha afectat el país i Brussel·les exigeix a Ljubljana que millori la rendibilitat dels seus bons.

Xipre: un govern tecnòcrata que assumirà la presidència de la UE

Les últimes eleccions presidencials a Xipre van ser el 2008 i les va guanyar el comunista Dimitris Christofias. Abans havien governat els socialdemòcrates i abans que aquests, els conservadors. Després de la dimissió del govern xipriota aquest estiu, el president va proposar un nou executiu format en gran mesura per tecnòcrates, com és el cas de Grècia i Itàlia. El país ha d'assumir la presidència de la UE el 2012 i està en el punt de mira de les agències de qualificació pel seu elevat deute. Xipre és membre comunitari des del 2004.

A l'altre costat de la balança, sis estats membres han canviat a governs conservadors en els últims dos anys:

  • Grècia (2011)
  • Espanya (2011)
  • Portugal (2011)
  • Regne Unit (2010)
  • Eslovàquia (2010)
  • Hongria (2010)
stats