Un exèrcit de voluntaris per escombrar la ciutat en runes

BeirutGabi Asaker va decidir deixar de lamentar-se. Va agafar l’escombra del jardí i una pala, i va anar al centre de Beirut a ajudar a retirar escombraries. “No podia seguir mirant les imatges de la televisió i no fer res. Sincerament, no confio en aquest govern i no podem seguir deixant que ells acabin guiant la nostra sort. Per això ens hem mobilitzat”, diu. En temps de catàstrofe, la solidaritat emana d’entre els regalims de vidres trencats i runes. Com el Gabi, milers de veïns s’han mobilitzat, organitzat i són dia i nit a la “zona zero” de Beirut donant un cop de mà.

La Mariam és professora d’anglès de l’escola Melkart a Ashrafiyeh, a prop dels barris de Mar Mikhael i Gemayseh, dos dels més afectats per l’explosió de nitrat d’amoni d’aquest dimarts. Juntament amb altres mestres i les cuineres de l’escola van decidir començar a cuinar dues vegades al dia i repartir plats de menjar calent per a les persones que han perdut les seves cases en els barris del centre de la ciutat. “La gent és increïble. No esperàvem tantes ajudes, però tothom ens dona el que té. Ahir vam repartir 150 plats de menjar i avui en farem 100 o 150 més”. Fins i tot les monges i els capellans s’arremanguen la sotana per recollir la runa dels habitatges.

Cúmul de cops

El Líban estava patint una de les pitjors crisis econòmiques des de la guerra civil. Una crisi que va desencadenar un moviment de protestes que va fer-se fort a l’octubre però que va anar apaivagant-se al febrer, en part degut a la pandèmia del nou coronavirus i el pessimisme generalitzat per la falta de canvis.

Tenint en compte que ja abans d’aquest tsunami vingut des del port més de 800.000 libanesos havien perdut la feina o el negoci i la línia de la pobresa havia crescut d’un 30% a més d’un 50%, ara el país s’ha col·lapsat del tot.

Precisament, a les zones de Mar Mikhael i Gemayseh, al carrer Armènia, hi ha principalment negocis d’oci i hostaleria. La pandèmia del covid-19 va obligar més de 185 bars i restaurants de la zona a tancar, i ara l’explosió ha acabat d’ensorrar la resta de negocis. I és que les pèrdues materials de l’explosió podrien sumar 15.000 milions de dòlars, segons les estimacions del governador de Beirut, Marwan Abboud. L’endeutat govern libanès no podrà pagar les indemnitzacions per catàstrofe ni tampoc fer-se càrrec de la reconstrucció.

“Durant la pandèmia vaig haver de començar a vendre còctels a domicili per poder seguir pagant els treballadors del bar, però guanyàvem molt poc. Després vam viure una il·lusió, un mes de bonança amb l’estiu, de manera que la caiguda ara ha sigut més forta”, es lamenta el Rami, del local House of Butlers. No només ha perdut el negoci, també s’ha quedat sense portes ni finestres al seu habitatge.

Tots saben que el govern libanès va prometre imposar el “màxim càstig” als responsables de l’explosió i va ordenar una investigació de cinc dies per conèixer les causes del tràgic incident. Les conclusions de la investigació haurien d’haver arribat ahir, però l’executiu libanès continua tirant pilotes fora, sense assumir responsabilitats pel que ha passat. Amb almenys quatre centres hospitalaris destruïts, els ferits comencen a desbordar el sistema sanitari del país, també ferit abans de l’esclat de dimarts. Alguns hospitals i voluntaris paramèdics han aixecat hospitals de campanya per tractar gratuïtament els ferits.

“Ressorgirà de les cendres”

I, mentrestant, els membres de la revolució de fa uns mesos han canviat la bandera libanesa per l’escombra i han aixecat carpes a la plaça dels Màrtirs -centre neuràlgic de la revolució de l’octubre- per assistir els necessitats amb menjar, medicaments i matalassos.

Jack el de la Bandera (pseudònim d’un dels organitzadors de les protestes) assegura a aquest diari que l’estructura metàl·lica que representa l’au fènix, emplaçada a la plaça dels Màrtirs durant les protestes, simbolitza Beirut i que igual que l’ocell mitològic la ciutat “ressorgirà de les cendres”.