El cas Falciani, l'informàtic que Espanya no va voler extradir a Suïssa perquè se l'acusava d'un delicte polític
L'Audiència Nacional va rebutjar lliurar-lo el 2013 perquè no hi havia doble incriminació
BarcelonaLa decisió d'Anna Gabriel d'exiliar-se a Suïssa per evitar ser jutjada a Espanya pot obrir un nou conflicte judicial entre tots dos països. El 2013 l'Audiència Nacional espanyola va denegar l'extradició de l'informàtic suís Hervé Falciani, acusat per les autoritats suïsses de revelació de secret bancari.
Joan Queralt, catedràtic de dret penal, explica a l'ARA que el precedent del cas Falciani juga en contra dels interessos de l'estat espanyol a l'hora de reclamar l'extradició de Gabriel: "Els acords diplomàtics els estats els valoren molt i la reciprocitat es manté quan hi ha confiança i es trenca quan no es tornen els favors".
Falciani havia robat les dades dels 130.000 clients del banc HSBC i va posar la llista en coneixement de les autoritats europees per què perseguissin els evasors fiscals. Després de passar per França i Itàlia, es va presentar al port de Barcelona i es va fer detenir. Va demanar protecció a les autoritats espanyoles i es va oferir a col·laborar amb Hisenda. Suïssa va demanar la seva extradició i va cursar una ordre de detenció internacional, però tant la fiscalia com l'Audiència Nacional van decidir denegar-la. Ara Falciani viu a França i treballa per al govern combatent el frau fiscal.
L'argument de la fiscalia aleshores va ser que Falciani estava col·laborant amb les autoritats i va adduir que no es complia el requisit de la "doble incriminació", és a dir, que els delictes pels quals es demana l'extradició tinguin la seva equivalència en l'ordenament jurídic espanyol. A la jurisdicció espanyola no existeix el delicte de revelació de secrets bancaris. Després d'uns mesos en presó preventiva Falciani va ser posat en llibertat, sota protecció de la policia espanyola. Un temps més tard es va traslladar a França i no va comparèixer al judici a Suïssa per revelació de secrets.
El jutge, el magistrat José Ricardo de la Prada va decidir denegar l'extradició argumentant a més que el delicte que Suïssa imputava a Falciani era polític, perquè està pensat per protegir els interessos de l'estat suís davant d'altres estats. La qual cosa "dota el precepte d'un innegable caràcter polític que no pot servir de base a una petició d'extradició". Com recorda Margarida Capella, professora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de les Illes Balears, el jutge espanyol va denegar la extradició de Falciani "va considerar que el delicte d'espionatge econòmic de què l'acusava Suïssa tenia una motivació política"